José Ignacio San Martín López

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Ignacio San Martín López
Dades biogràfiques
Naixement 26 de juny de 1924
Mort 6 de juny de 2004 (79 anys)
Activitat professional
Ocupació Economista
Modifica dades a Wikidata

José Ignacio San Martín López (Sant Sebastià, 26 de juny de 1924 - Madrid, 6 de juny de 2004) va ser un militar espanyol, coronel de l'Exèrcit de Terra espanyol, condemnat a 10 anys de presó per la seva participació en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981 per un delicte de rebel·lió militar.[1][2][3]

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Central de Madrid, diplomat d'estat major de l'exèrcit i de l'Armada, així com en ciències polítiques a París. Va ocupar diverses destinacions com a economista als sindicats del franquisme. Va ser professor d'estat major i va manar el Grup d'Artilleria autopropulsada al Sàhara Espanyol. Durant el tardofranquisme i la presidència del govern de l'almirall Luis Carrero Blanco, va ser director general de la Organización Contrasubversiva Nacional (OCN) i del després reanomenat Servei Central de Documentació (SECED), serveis d'espionatge de la dictadura on va organitzar l'àrea de contra-subversió infiltrada en l'oposició a la dictadura. També va dirigir el Servei d'Informació de la Presidència del Govern (SIPG).[4]

Quan Carlos Arias Navarro va ser nomenat president, va cessar en el SECED i, més tard, va ser nomenat Director General de Trànsit.

En el moment de produir-se el cop d'Estat de febrer de 1981 era cap de l'estat major de la Divisió Cuirassada Brunete a la base del Goloso a Madrid i va ser qui va distribuir les unitats de la mateixa que van ocupar Radiotelevisión Española a la matinada del 23 al 24 febrer 1981 mentre al Congrés dels Diputats els diputats i el govern romanien retinguts pel coronel Antonio Tejero. Va ser condemnat a 10 anys de presó i separació del servei pel Tribunal Suprem en la sentència definitiva del 22 d'abril de 1983, sent posat en llibertat condicional el 27 de juny de 1986. Escrigué el llibre Servicio especial, sobre la seva trajectòria en els serveis d'intel·ligència de Carrero Blanco.

Referències[modifica]

  1. Jose Ignacio San Martín, ex coronel condenado por el golpe del 23-F, El Mundo, 7 de juny de 2004
  2. José Ignacio San Martín, coronel condenado por el 23-F, El País, 8 de juny de 2004
  3. Golpistas de hojalata, El Periódico de Aragón, 23 de febrer de 2006
  4. Paul Preston; The Triumph of Democracy in Spain, pág. 96, Methuen and Co. Ltd., (2005)