Txillardegi

Txillardegi
	; Txillardegi el 2008. (2008)
Nom original	(eu) Jose Luis Alvarez Enparantza
Biografia
Naixement	(es) José Luis Álvarez Emparanza ; 27 setembre 1929 ; Sant Sebastià (Guipúscoa)
Mort	14 gener 2012 (82 anys); Sant Sebastià (Guipúscoa)
Dades personals
Formació	Universitat del País Basc ; Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Bilbao (en)
Activitat
Lloc de treball	Sant Sebastià
Ocupació	lingüista, sociolingüista, polític, escriptor, catedràtic
Ocupador	Universitat del País Basc ; Universitat de Deusto ; Universitat Burdeus-Montaigne
Partit	Euskal Sozialista Biltzarrea ; Herri Batasuna ; Aralar
Membre de	Euskadi Ta Askatasuna (1958–1967); Universitat Basca d'Estiu
Influències	Jean-Paul Sartre i Albert Camus
Nom de ploma	Txillardegi
Obra
	Obres destacables euskera batua; (1957) Leturiaren egunkari ezkutua (en) ; (1994) Soziolinguistika matematikoa (en) ;
Família
Cònjuge	Jone Forcada (en)
Fills	Joseba Alvarez Forcada, Maddi Alvarez (en) , Jon Alvarez Forcada (en) , Mikel Alvarez Forcada (en)
	Premis (2013) Medal of Merit of the City of San Sebastián (en) ; (2012) Premi Argia ;

José Luis Álvarez Enparantza (Sant Sebastià, 27 de setembre de 1929 - 14 de gener de 2012) més conegut pel pseudònim Txillardegi, va ser un lingüista, polític i escriptor basc. És considerat una de les persones que més ha influenciat en el nacionalisme basc i la cultura basca en la segona meitat del segle xx.

Labor literària[modifica]

Durant anys també va utilitzar els pseudònims "Igara", "Usako" i "Larresoro" en diferents publicacions en basc. La seva obra Leturiaren Egunkari Ezkutua es considera la primera novel·la moderna escrita en basc i va marcar un abans i un després en la literatura basca. També va formar part del moviment a favor del basc Euskal Herrian Euskaraz.

Labor política[modifica]

Membre del Partit Nacionalista Basc en la seva joventut, va defensar una concepció del basc basada en la llengua, impulsant la defensa i l'estudi del basc. Txillardegi va ser un dels fundadors d'ETA el 1959 juntament amb Julen de Madariaga Aguirre i altres joves nacionalistes, i va ser cap visible de la branca cultural del moviment.

El 1977 va participar en la fundació de la coalició Herri Batasuna com dirigent del partit Euskal Sozialista Biltzarrea (Congrés de Socialistes Bascos) i va ser escollit senador per Guipúscoa per la coalició abertzale a les eleccions generals espanyoles de 1986. En considerar que l'estratègia armada era inviable, durant un temps va militar a Aralar i va decidir desvincular-se'n públicament quan en el 2007 aquest partit va participar en un acte de solidaritat amb les víctimes d'ETA organitzat pel Govern Basc i es va presentar a les eleccions municipals en coalició amb Ezker Batua-Berdeak. En les eleccions generals espanyoles de 2008, es va anunciar la seva presència en la candidatura al Senat d'ANB per la circumscripció de Guipúscoa.^[1]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

Assaig[modifica]

Huntaz eta hartaz (1965)
Hizkuntza eta pentsakera (1972)
Sustrai bila. Zenbait euskal koropilo (1970)
Euskara batua zertan den (1974)
Oinarri bila (1977)
Euskal Herritik erdal herrietara (1978)
Fonologiaren matematikuntza (1978)
Euskal fonologia (1980)
Euskal dialektologia (1983)
Euskal azentuaz (1984)
Elebidun gizartearen azterketa matematikoa (1984)
Euskal kulturaren zapalketa 1956 1981 (1984)
Soziolinguistika matematikoa (1994)
Euskal Herria helburu (1994)
Lingua Navarrorum (1996, Orain)
Euskararen aldeko borrokan (2004)
Euskal Gramatika (1978)

Referències[modifica]

↑ ANB registra an la Junta Electoral les llistes per Guipúscoa al Congrés i Senat i diu que mantindrà el seu "rumb polític"

(basc) Aizpuru, Alaitz (2012): "Existentzialismoaren hastapenak Euskal Herrian: Leturiaren egunkari ezkutua" in Alaitz Aizpuru(koord.), Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU. ISBN 978-84-8438-435-9
(basc) Azurmendi, Joxe (1999): Txillardegiren saioa: hastapenen bila, Jakin, 114: 17-45.
(basc) Azurmendi, Joxe (2000): "Kierkeggard-en <<egunkari ezkutua>>" in Txipi Ormaetxea (arg.), Txillardegi lagun giroan, Bilbo: UEU ISBN 84-8438-007-6
(anglès) Olaziregi, Mari Jose (2012). Basque Literary History, Reno, Center for Basque Studies/University of Nevada ISBN 978-1-935709-19-0
(basc) Sudupe, Pako (2011): 50eko hamarkadako euskal literatura I: hizkuntza eta ideologia, Donostia: Utriusque Vasconiae. ISBN 978-84-938329-4-0
(basc) Sudupe, Pako (2011): 50eko hamarkadako euskal literatura II: kazetaritza eta siakera, Donostia: Utriusque Vasconiae. ISBN 978-84-938329-5-7
(basc) Sudupe, Pako (2012): "Ideologia eztabaidak 50eko hamarkadan" in Alaitz Aizpuru (koord.), Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo: UEU. ISBN 978-84-8438-435-9
(basc) Sudupe, Pako (2016): Txillardegiren borroka abertzalea, Donostia: Elkar ISBN 978-84-9027-544-3
(basc)Torrealdai, Joan Mari (2014): Batasunaren bidea urratzen. Txillardegiren eragintza praktikoa, Jakin, 204:11-96.

[1] ANB registra an la Junta Electoral les llistes per Guipúscoa al Congrés i Senat i diu que mantindrà el seu "rumb polític"

[1]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)

Literatura basca
Part de {{Basc}} i {{Cultura del País Basc}}
Medieval oral i tradicional segle xvi (Axular¹, Etxepare, Lazarraga, Leizarraga) segle xvii (Barrutia, Detcheverry, Etxeberri, Gazteluzar, Tartas) segle xviii (Etxahun, Zabala) segle xix (Añibarro, Elissamburu, Hiriart-Urruti, Intxauspe) segle xx (Aguirre, Atxaga, Izagirre, Lertxundi, Txillardegi, Urretabizkaia) ¹La llista de noms inclosa és una simple mostra representativa.