José Luis Albareda y Sezde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Luis Albareda y Sezde
José Luis Albareda.jpg
Ministre de Foment
Escudo de España 1874-1931.svg
8 de febrer de 1881 – 9 de gener de 1883
President Práxedes Mateo Sagasta
Ministre de Governació
Escudo de España 1874-1931.svg
10 d'octubre de 1887 – 12 de novembre de 1887
President Práxedes Mateo Sagasta
Diputat al Congrés dels Diputats
Arms of Spain (1868-1870 and 1873-1874).svg
5 de maig de 1869 – 2 de gener de 1871
Circumscripció Alcoi
Diputat al Congrés dels Diputats
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg
18 d'abril de 1871 – 28 de juny de 1872
← -
Circumscripció Pego
Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
29 de febrer de 1876 – 30 de desembre de 1878
← -
Circumscripció Dènia

18 de desembre de 1879 – 8 de març de 1886
Circumscripció Sanlúcar la Mayor, Sevilla i Morón de la Frontera
Dades biogràfiques
Naixement 30 de juny de 1828
Sanlúcar de Barrameda
Mort 30 de novembre de 1897 (als 69 anys)
Madrid
Partit polític Partit Liberal

José Luis Albareda y Sezde (Sanlúcar de Barrameda, 1828 - Madrid, 3 de novembre de 1897) fou un periodista i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat de Alfons XII i de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. Com a periodista va fundar i va dirigir diverses publicacions de pensament polític, intel·lectual i cultural, la més longeva d'elles Revista de España. En el seu retrat també apareixen les facetes de "faldiller, tauròfil i esportista".[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou batejat a Cadis —encara que li agradava presumir de ser del Puerto[2]— va iniciar la seva formació en el col·legi dels Marianistas de Cadis, traslladant-se després a Sevilla per estudiar Dret, període durant el qual la seva família s'arruïna. Resolt a tirar endavant, va viatjar a Madrid, començant a col·laborar en el periòdic Las Novedades i dirigint després El Contemporáneo, on també hi col·laborava Gustavo Adolfo Becquer, periòdic liberal actiu des del 20 de desembre de 1860 fins a 1865. Membre de la Unió Liberal, obtindrà acta de diputat per la circumscripció de Cadis en les eleccions celebrades entre 1863 i 1865. La seva carrera política patí una ensopegada en les últimes Corts Generals d'Isabel II, i és bandejat, participant activament en l'entramat de la Revolució de 1868.

Trajectòria política[modifica | modifica el codi]

El 1868 fundà la Revista de España i quan es produí la revolució de 1868, fou escollit regidor de Madrid. Fou escollit per Alcoi a les eleccions generals espanyoles de 1869, per Pego a les de 1871 i abril de 1872, i per Dénia a les 1876 pel Partit Constitucional.

El 1874 fou nomenat governador civil de Madrid i posteriorment fou diputat del Partit Liberal Fusionista per Sanlúcar la Mayor a les eleccions generals espanyoles de 1879, per Sevilla a les de 1881 i Morón de la Frontera a les de 1884. El 1887 fou nomenat senador per Sevilla, en 1891 per Palència i el 1893 serà nomenat senador vitalici.

Va ser ministre de Foment entre el 8 de febrer de 1881 i el 9 de gener de 1883 en un govern que presidiria Sagasta. Posteriorment, i novament sota la presidència del polític liberal, ocuparà la cartera de ministre de Governació entre el 12 de novembre de 1887 i el 14 de juny de 1888. També fou ambaixador a París i Londres i governador del Banco Hipotecario de 1893 a 1896.

Trajectòria periodística[modifica | modifica el codi]

Conservador a l'anglesa i fidel als ideals de la sobirania d'Espanya, ben relacionat amb l'aristocràcia amb inquietuds culturals, humil i actiu entre milionaris, se l'ha recordat com "el més aristocràtic dels periodistes i el més elegant dels polítics".[1]

La Llei Cánovas de 1864 havia obert certa llibertat de premsa, que va desaparèixer després del pronunciament dels sergents de la caserna de San Gil i les tràgiques represàlies. Albareda no obstant això, agosarat i temerari, va fundar el periòdic El Debate en el mateix any que va ser promulgat el Decret del 7 de març de 1867, potser la llei de censura més restrictiva del segle XIX.[1] Des de les seves pàgines es militava contra la polítiques radicals de Ruiz Zorrilla, i en suport de Sagasta i Serrano. Com a director d'aquest setmanari, Albareda va col·locar a un jove protegit seu, Benito Pérez Galdós, actiu periodista i crític parlamentari i futur escriptor.

La seva següent publicació va ser la Revista de España,[3] des del principi un bastió de suport per Amadeu de Savoia, però el caràcter eclèctic del qual li permetria sobreviure fins a 1895 (si bé en la seva etapa final, Albareda, Governador del Banc Hipotecari, ja es trobava al marge de la direcció de La Revista, que havia passat a les mans d'un altre jove cap liberal emergent: José Sánchez Guerra.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Càrrecs públics
Precedit per:
Fermín de Lasala y Collado
Ministre de Foment
Escudo de España 1874-1931.svg

1881 - 1883
Succeït per:
Germán Gamazo y Calvo
Precedit per:
Fernando León y Castillo
Ministre de Governació
Escudo de España 1874-1931.svg

1887 - 1888
Succeït per:
Segismundo Moret y Prendergast