José Luis Alcaine Escaño

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: José Luis Alcaine)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Luis Alcaine Escaño
Jose Luis Alcaine Denia Valencia 2005-09-20.jpg
Nom original (es) José Luis Alcaine
Biografia
Naixement 26 desembre 1938 (80 anys)
Tànger
Activitat
Ocupació Director de fotografia i operador de càmera
Activitat 1965 –

IMDB: nm0003900 Allocine: 43391 Allmovie: p79252
Modifica les dades a Wikidata

José Luis Alcaine Escaño (Tetuan, Protectorat espanyol del Marroc; 26 de desembre de 1938), és un director de fotografia espanyol, pioner en la utilització de tubs fluorescents com a llum principal en la dècada de 1970.[1][2][3]

Biografia[modifica]

És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.[4]

La seva ingent labor cinematogràfica ha estat recompensada amb cinc Premis Goya a la millor fotografia d'un total de divuit nominacions. En 2009, Notro Films —del conglomerat Vértice Cine, unió de Manga Films i Notro Films— i va oferir dirigir la fotografia digital de la seva primera sèrie, Doctor Mateo.

En 2011 va donar a conèixer la seva teoria de la inspiració del Guernica de Picasso. Segons ell, la inspiració es devia a imatges molt definides en la pel·lícula Adéu a les armes (1932) de Frank Borzage. Existeixen onze coincidències molt notòries entre plans de la pel·lícula i el magnífic quadre del Guernica: com el cavall renillant, la dona que clama al cel, la porta del fons —amb un dibuix d'ombres molt semblant en el film i en el quadre—, l'incendi de la casa, la cara espaordida de dona, la dona fugint amb els braços oberts, el mort jacent de cap per amunt en el quadre amb la mà estesa —en el film està de cap per avall, però en unes fotos preses per l'amant fotògrafa de Picasso, Dora Maar, d'unes primeres anotacions del Guernica, es veu que va començar pintant aquest cos de cap per avall—, la mà oberta cap al cel que es correspon amb un gran primer pla d'una mà que es tanca convulsament en el film, la dona amb el nen en braços que clama als cels, l'oca que crida espaordida que es correspon amb un bressol on transporten dues oques espantades —el sabre trencat que es correspon amb un diàleg en el film en què Gary Cooper li comenta a Helen Hayes que els sabres ja no serveixen per a res en el front de batalla—. A més el quadre el pinto Picasso en blanc i negre, igual que la pel·lícula i tot el quadre fa l'efecte que tot ell té un moviment de dreta a esquerra exactament igual que la seqüència d'on estan trets la majoria de les inspiracions, que tota ella es desenvolupa de dreta a esquerra. I finalment José Luis Alcaine afegeix que per a ell, el toro del Guernica és la representació del seu pintor, Pablo Picasso, ja que ell s'ha mostrat múltiples vegades com un toro en diverses de les seves pintures. I a més té un lloc en el quadre molt semblant al lloc que ocupa Velázquez a Las meninas, quadre que és per a Picasso el més admirable del món.[5]

Premis i candidatures[modifica]

Premis Goya[modifica]

Categoria Any Pel·lícula Resultat
Millor fotografia 2016 La reina de España Nominat
2011 La piel que habito Nominat
2007 Las 13 rosas Guanyador
2006 Volver Nominat
2005 Otros días vendrán Nominat
2004 Roma Nominat
2003 Al sur de Granada Nominat
2002 El caballero Don Quijote Guanyador
1997 En brazos de la mujer madura Nominat
1996 Tranvía a la Malvarrosa Nominat
1994 La pasión turca Nominat
1993 El pájaro de la felicidad Guanyador
1992 Belle Époque Guanyador
1990 ¡Átame! Nominat
¡Ay, Carmela! Nominat
1989 El sueño del mono loco Guanyador
1988 Malaventura Nominat
Mujeres al borde de un ataque de nervios Nominat
1986 La mitad del cielo Nominat

Premio Acadèmia del cinema Europeu 2006 per Volver[modifica]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. José Luis Alcaine, la luz de Almodóvar, france24.com, 11 de maig de 2018
  2. José Luis Alcaine a espaaescultura.es
  3. La Academia de Cine premia a José Luis Alcaine, El Periódico de Aragón, 2011
  4. Relació d'acadèmics al web de l'Acadèmia
  5. José Luis Alcaine: Inquilino de la luz, El Mundo, 24 de març de 2019

Enllaços externs[modifica]