José Luis Arrese Magra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Luis Arrese Magra
Monumento a José Luis de Arrese en Corella (Navarra).jpg
Monument a José Luis de Arrese a Corella (Navarra)
Nom original José Luis Arrese
 Ministre Secretari General del Moviment[1]
Bandera FE JONS.svg
19 de maig de 1941 – 20 de juliol de 1945
 Ministre Secretari General del Moviment[1]
Bandera FE JONS.svg
15 de febrer de 1956 – 21 de febrer de 1957
 Ministre d'Habitatge[1]
COA Spain 1945 1977.svg
25 de febrer de 1957 – 17 de març de 1960
← Nou càrrec
Dades biogràfiques
Naixement 15 d'abril de 1905
Bilbao
Mort 6 d'abril de 1986(1986-04-06) (als 80 anys)
Corella
Activitat professional
Ocupació Arquitecte i polític
Obra
Obres destacades Rectorado de la UCM
Altres dades
Partit polític FE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Cònjuge María Teresa Sáenz de Heredia y Arteta
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

José Luis Arrese Magra (Bilbao, 14 d'abril de 1905 - 1986) fou un arquitecte[2] i polític basc que fou diverses vegades ministre en governs presidits per Francisco Franco.

Biografia[modifica]

De jove va afiliar-se a Falange i a la guerra civil espanyola lluità al bàndol nacional. Un cop instaurat el franquisme, el 8 de novembre de 1939 fou nomenat governador civil de Màlaga.[3]

El 19 de maig de 1941,[4] Francisco Franco va encarregar-l'hi la secretaria general del Movimiento, en la que va destacar-se com a germanòfil, va publicar a la premsa del Movimiento les instruccions de reclutament per formar una divisió espanyola de voluntaris per a anar a lluitar a l'URSS amb els nazis.[5] El 20 de juliol de 1945, Arrese, per a l'opinió pública internacional era considerat com a pro-nazi, per això Franco va cessar-lo junt a altres ministres del govern per a donar una imatge menys identificada amb els perdedors de la Segona Guerra mundial.[6]

El 15 de febrer del 1956, Franco va nomenar-lo un altre cop Ministre Secretari General del Movimiento, va intentar crear en aquella etapa unes lleis que institucionalitzessin la dictadura, però va trobar nombrosos obstacles, finalment com que no va trobar el suport necessari, va voler dimitir el 1957, i Franco, va encomenar-li la creació del nou ministeri de la Vivenda, passant a ocupar Arrese aquesta nova cartera el 25 de febrer del 1957, càrrec que desenvolupà fins al 17 de març del 1960, en què fou cessat.[7] Fins al final del règim va dedicar-se a actuar com a Procurador a Corts i Conseller Nacional del Movimiento.[4]

Obres[modifica]

Política[modifica]

  • La revolución social del nacionalsindicalismo, escrit en 1935 i publicat en 1940.
  • Manuales del Pensamiento Falangista (1942)
  • Escritos y Discursos (1943)
  • Participación del pueblo en las tareas del Estado (1944)
  • La revolución económica como principio y base de la Revolución Social (1945)
  • El Estado totalitario en el pensamiento de José Antonio (1945)
  • El Movimiento Nacional como sistema político (1945)
  • Nuevos escritos y discursos (1945)
  • Misión de la Falange (1945)
  • Capitalismo, comunismo, cristianismo (1947)
  • Hacia una meta institucional (1957)
  • Una etapa constituyente (1982)
  • Política de Vivienda (1959 y 1961)
  • Treinta años de política, Madrid, 1966
  • Una etapa constituyente, Barcelona, Editorial Planeta, S.A., 1982

Literatura[modifica]

  • Poesías (1930).
  • Esa estrella que brilla solitaria (1948)

Art[modifica]

  • Málaga desde el punto vista urbanístico, (1941)
  • Historia de una casa (1947)
  • Arte religioso de un pueblo de España (1963)
  • La Arquitectura del Hogar y la ordenación urbana, como reflejo de la vida familiar y social de cada época (1967, Discurso de entrada en la Academia)
  • Antonio González Ruiz, Madrid, 1973
  • Arqueología (Catálogo de la colección), Madrid, Autor-editor, 1978
  • El Arte, la Fundación y la Medalla de Honor , Catálogo del Arte Existente en la Casa Museo, capilla Panteón de la parroquia de San Miguel, Museo del Monasterio De La Encarnación. Madrid 1980, Fundación Arrese.
  • Catálogo general de Arte Sacro en el Museo de la Encarnación, Corella, Autor-editor, 1983.

Història[modifica]

  • Los vascos en Lanzarote, 2º premio en Euskalerriaren Alde, 1927
  • El Músico Blas de Laserna (1952)
  • El conde Rotrou El Grande, (1964)
  • Diccionario biográfico de corellanos ilustres (1969)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «ABC» (en castellà), 07-11-1967. [Consulta: 10 febrer 2011].
  3. «José Luis de Arrese y Magra» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 10 febrer 2011].
  4. 4,0 4,1 Alzugaray, Juan José. Vascos relevantes del siglo XX. Encuentro, 2004, p.51. ISBN 8474907330. 
  5. Sinova, Justino. La censura de prensa durante el franquismo. Barcelona: De Bolsillo, 2006, p.261. ISBN 9788483461341. 
  6. Arasa, Daniel. Historias curiosas del franquismo. Ediciones Robinbook, 2008, p.151. ISBN 8479279796. 
  7. Gallego, José Andrés. La época de Franco, Volum 1. Ediciones Rialp, p.110. ISBN 8432123595. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Luis Arrese Magra Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Agustín Muñoz Grandes
Ministre Secretari General del Moviment
Falange Espanyola

1941 - 1945
Succeït per:
Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo
Precedit per:
Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo
Ministre Secretari General del Moviment
Falange Espanyola

1956 - 1957
Succeït per:
José Solís Ruiz
Precedit per:
Càrrec inexistent
Ministre d'Habitatge d'Espanya
Espanya

1957 - 1960
Succeït per:
José María Martínez y Sánchez-Arjona