José Luis Gómez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Luis Gómez
José Luis Gómez.jpg

Dades biogràfiques
Naixement José Luis Gómez García
19 d'abril de 1940 (1940-04-19) (77 anys)
Huelva (Espanya)
Nacionalitat Espanya Espanya
Activitat professional
Ocupació Actor, director de teatre i actor de cinema
Premis i reconeixements
Festival de Canes
Millor actor
1976 - Pascual Duarte

IMDB: 0351133
Modifica dades a Wikidata

José Luis Gómez García (Huelva, 19 d'abril de 1940) és un actor i director teatral espanyol. És també membre de la Real Acadèmia Espanyola.[1]

Biografia[modifica]

Oriünd de Huelva, després de la seva formació en l'Institut d'Art Dramàtic de Westfàlia, a Bochum, i a l'escola de Jacques Lecoq, a París, a partir de 1964 realitza els seus primers treballs professionals com a actor, manyaga i, més tard, director de moviment, en els principals teatres de la República Federal Alemanya. Amb espectacles de creació pròpia, mimodramas de nou encuny que canvien radicalment la idea de pantomima en voga, és convidat a festivals internacionals com els de Basilea, Berlín, Frankfurt, Praga i Zuric.

La seva trobada amb Jerzy Grotowski en Wroclaw, en 1971, precipita el seu retorn a Espanya, on produeix, dirigeix i actua en muntatges com a Informe per a una Acadèmia de Kafka i Gaspar de Peter Handke, recorrent els escenaris espanyols i llatinoamericans. La seva interpretació en El resistible ascens d'Arturo Ui de Brecht i en el seu execrable paper protagonista en la pel·lícula Pascual Duarte. D'ara endavant treballa amb cineastes com Armiñán, Bollaín, Brasó, Camí, Chávarri, Gutiérrez Aragó, De l'Església, Losey, Pilar Miró, Saura, Gonzalo Suárez i Pedro Almodóvar.

En 1978, després d'un període d'estudis a Nova York amb Lee Strasberg, assumeix l'adreça del Centre Dramàtic Nacional, al costat de Núria Espert i Ramón Tamayo, i dos anys més tard la del Teatre Español. Els treballs més emblemàtics d'aquesta etapa són les posades en escena de Noces que van ser famoses del Pingajo i la Fandanga de Rodríguez Méndez, que inaugura el CDN, La vetllada a Benicarló, text original de Manuel Azaña, així com La vida és somni i Absalón de Calderón de la Barca.

La seva aparició com a actor principal en El mite d'Èdip Rei, dirigit per Stravros Doufexis, i Judici al pare de Kafka assenyala la seva volta a l'activitat privada, interrompuda per una incursió en el teatre públic protagonitzant en el CDN Hamlet, amb adreça de José Carlos Plaza. Per aquesta època dirigeix i produeix així mateix Noces de sang de Lorca, Ai, Carmela! i Lope d'Aguirre, traïdor de Sanchis Sinisterra i, de nou en el CDN, Azaña, una passió espanyola, a partir d'escrits de diversa índole de Azaña, que més tard reprèn com a producció del Teatre de l'Abadia. En 1992 dirigeix La vida és somni en el Théâtre de l’Odéon i a l'any següent Carmen en l'Òpera de la Bastilla, tots dos a París.

D'entre les seves intervencions en cinema més recents es poden destacar El setè dia, de Carlos Saura (2004), sobre els crims de Port Hurraco; Formigues en la boca de Mariano Barroso; La bona veu d'Antonio Cuadri (2005); Goya’s ghosts de Miloš Formen (2006); Teresa, el cos de Crist de Ray Loriga (2007) i Les abraçades trencades de Pedro Almodóvar (2009).

En 2011 va ser triat per la Real Acadèmia Espanyola per ocupar la butaca Z en substitució del mort Francisco Ayala. Va llegir el seu discurs d'ingrés el 26 de gener de 2014.[2]

Treballs[modifica]

Direcció d'escena[modifica]

Any Obra Autor
2008 La pau perpètua Juan Mayorga
2006 Informe per a una acadèmia Franz Kafka
2004 El Rei es mor Eugène Ionesco
2002 Memòria d'un oblit Luis Cernuda
2002 Defensa de dama Isabel Carmona i Joaquín Hinojosa
2001 Messies Steven Berkoff
2000 Baralla del rei don Pedro Agustín García Calvo
1996 Entremesos Miguel de Cervantes
1995 Castells en l'aire Fermín Total
1995 Retaule de l'avarícia, la luxúria i la mort Valle-Inclán

Actor[3][modifica]

Any Obra Autor Director
2010 Final de partida Samuel Beckett Krystian Lupa
2009 Diari d'un poeta jovençà Textos de Juan Ramón Jiménez
2006 Play Strindberg Friedrich Dürrenmatt Georges Lavaudant
2006 Informe per a una acadèmia Franz Kafka José Luis Gómez
2002 Memòria d'un oblit Luis Cernuda José Luis Gómez
1998 El senyor Puntila i el seu criat Matti Bertolt Brecht Rosario Ruiz Rodgers
1997 Les cadires Eugène Ionesco Carles Alfaro

Director i actor[modifica]

Any Obra Autor
2006 Informe per a una Acadèmia Adaptació de Franz Kafka
2002 Memòria d'un oblit Sobre textos de Luis Cernuda
2000 Azaña, una passió espanyola Sobre textos de Manuel Azaña

Premis i nominacions[4][modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Trajectòria[modifica]

  • Premi Nacional de Teatre (1988)
  • Premi Andalusia de Cultura (1992)
  • Cruz de Caballero de l'Ordre de les Arts i les Lletres, atorgada pel Ministeri de Cultura de la República Francesa (1997)
  • Cruz de Caballero de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya, concedida pel President de la República Federal d'Alemanya (1997)
  • Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (2001)
  • Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura (2005)
  • Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid (2006)
  • Premi Radio Televisió Andalusa, concedit en el Festival de Cinema Europeu de Sevilla (2007), per la seva trajectòria cinematogràfica
  • Premio Ciutat de Huelva, concedit pel Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva (2009), per la seva trajectòria cinematogràfica
  • Premi José Val de l'Omar de Cinematografia i Arts Audiovisuals, concedit per la Junta d'Andalusia (2009) per la seva contribució a la interpretació al llarg de la seva carrera, a més de per la seva labor com a mestre d'actors i fundador del Teatre de l'Abadia
  • Doctor honoris causa de la Universitat Complutense de Madrid, en 2011.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Luis Gómez Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: Cinema


Premis i fites
Precedit per:
Francisco Ayala García-Duarte
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira Z

2014-
Succeït per:
'