José Luis Martínez Rodríguez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Luis Martínez Rodríguez
Biografia
Naixement 19 de gener de 1918
Atoyac
Mort 20 de març de 2007(2007-03-20) (als 89 anys)
Ciutat de Mèxic
Formació Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Activitat
Ocupació Historiador, diplomàtic i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

José Luis Martínez Rodríguez (Atoyac, Jalisco; 19 de gener de 1918 - Ciutat de Mèxic; 20 de març de 2007) va ser un destacat acadèmic, diplomàtic, assagista, historiador, cronista, bibliògraf, editor i humanista mexicà. Va ser director del Fondo de Cultura Económica de 1977 a 1982.

Estudis[modifica]

Va cursar la carrera de lletres espanyoles en la Facultat de Filosofia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i cursos aïllats de filosofia i història de l'art de 1938 a 1943. Es va casar amb Amalia Hernández, fundadora i directora del Ballet Folklòric de Mèxic, amb la qual va tenir al seu fill gran, José Luis Martínez. La seva segona esposa va ser Lydia Baracs, originària d'Hongria, amb la qual va tenir a Guadalupe Andrea i Rodrigo.

Trajectòria acadèmica i distincions[modifica]

José Luis Martínez juntament amb Alí Chumacero, Leopoldo Zea i Jorge González Durán va fundar la revista 'Tierra Nueva'. Va ser professor de literatura en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i mestre hoste de la Facultat d'Humanitats de la Universitat d'El Salvador en 1951.

José Luis Martínez va ser el màxim exponent de l'humanisme mexicà del segle XX: la seva simpatia pel liberalisme dinovè no lligava amb la seva simpatia per la cultura catòlica (q.v. Gabriel Zaid) que va ser la dels seus avantpassats

Va ser membre de nombre de la Acadèmia Mexicana de la Llengua[1] on va prendre possessió de la cadira III el 22 d'abril de 1960; dirigí aquesta institució de 1980 a 2002 i des de 2003 va ser director honorari perpetu.[2] Des de 1990 va ser membre del Consell d'Administració del Fondo de Cultura Económica i dels comitès d'Història i de Literatura. Va ser membre de número de l'Academia Mexicana de la Historia, i va ocupar la cadira 24 des de 1993.[3] També va ser membre corresponent de l'Academia Peruana de la Lengua i de l'Academia Dominicana de la Lengua.

Va rebre el doctor Honoris causa de la Universitat Nacional Pedro Henríquez Ureña a Santo Domingo, República Dominicana en 1984, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic en 1996 i la Universitat de les Amèriques en 1997. Va mantenir amistat amb literats de la talla d'Octavio Paz, Juan José Arreola, el seu company de classes en primària, i molts altres.

Entre les condecoracions i els premis que va rebre estan el de Officier d'Academie de la República Francesa en 1947, la insígnia José María Vigil com jaliscenc distingit en 1956, Comanador de la Orde al Mèrit de la República Italiana en 1967, el Premi Elías Sourasky (1978); el Premi Nacional de Ciències i Arts a l'àrea de Literatura i Lingüística,[4] y el Premi Internacional Alfonso Reyes en 1982. Recibió la medalla Ramón López Velarde del gobierno de Zacatecas en 1988, la Medalla de Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, España, en 1993; la Creu de l'Orde d'Alfons X en 1998, y la presa Miguel Othón de Mendizábal (medalla d'or), de l'INAH, per la seva contribució a la conservació, protecció i difusió del patrimoni cultural mexicà, el 30 de novembre de 2000. Va ser amant dels llibres i la seva va ser potser la biblioteca privada més important del país. El patrimoni està ara a la Biblioteca de Mèxic, a la Ciutadella.

Càrrecs exercits[modifica]

Obres[modifica]

  • Elegía por Melibea y otros poemas
  • El concepto de la muerte en la poesía española del siglo XV
  • La técnica en literatura. Introducción
  • Las letras patrias, de la época de la Independencia a nuestros días
  • La emancipación literaria de México
  • La expresión nacional: letras mexicanas del siglo XIX
  • Problemas literarios
  • La literatura moderna de México
  • La obra de Agustín Yáñez
  • La Luna
  • Unidad y diversidad de la literatura latinoamericana
  • Nezahualcóyotl: vida y obra
  • Bernardino de Sahagún
  • El mundo antiguo
  • México en busca de su expresión literaria: 1810-1910
  • Gerónimo de Mendieta
  • Una muestra de la elaboración de la “Historia verdadera” de Bernal Díaz del Castillo
  • El “Códice Florentino” y la “Historia General” de Sahagún
  • Pasajeros de Indias, Viajes transatlánticos en el siglo XVI
  • Origen y desarrollo del libro en Hispanoamérica
  • Motecuhzoma y Cuauhtémoc, Los últimos emperadores aztecas
  • Introducción a Grecia
  • Hernán Cortés, Hernán Cortés (versión abreviada)
  • Documentos cortesianos
  • El mundo privado de los emigrantes de Indias
  • Cruzar el Atlántico
  • Guía para la navegación de Alfonso Reyes
  • El trato con escritores y otros estudios
  • La literatura mexicana del siglo XX
  • Recuerdo de Lupita (Autobiográfico)
  • José Rubén Romero, Vida y Obras
  • Bibliofilia. (Autobiográfico)

Referències[modifica]

  1. «José Luis Martínez, Académico de número de la Academia Mexicana de la Lengua». [Consulta: 3 setembre 2015].
  2. «José Luis Martínez». Nuestros Humanistas. [Consulta: 11 abril 2011].
  3. «Miembros anteriores de la Academia». Academia Mexicana de la Historia. [Consulta: 21 novembre 2009].
  4. Consejo Nacional para la Cultura y las Artes. «Premio Nacional de Ciencias y Artes». Secretaría de Educación Pública. [Consulta: 1r desembre 2009].

Bibliografia[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Silvio Arturo Zavala Vallado
Ambaixador de Mèxic Mèxic
davant la UNESCO Flag of UNESCO.svg

1963-1964
Succeït per:
Manuel Alcalá Anaya
Premis i fites
Precedit per:
Antonio Mediz Bolio
Acadèmic de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua
Cadira III

1958-2007
Succeït per:
Patrick Johansson Kéraudren
Precedit per:
Guillermo Ramírez Hernández
Director de Fondo de Cultura Económica
LogotipoFCE228.gif

1977-1982
Succeït per:
Jaime García Terrés
Precedit per:
Fernando Lázaro Carreter
Premi Internacional Menéndez Pelayo
1995
Succeït per:
Luis Díez del Corral