José Luis Olaizola Sarriá

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosé Luis Olaizola Sarriá
Biografia
Naixement (es) José Luis Olaizola Sarriá
25 desembre 1927 (90 anys)
Sant Sebastià
Residència Boadilla del Monte
Activitat
Ocupació Escriptor, guionista i advocat
Gènere artístic Novel·la, assaig i literatura infantil
Premis

IMDB: nm0645924
Modifica les dades a Wikidata

José Luis Olaizola Sarriá (n. Sant Sebastià, 25 de desembre de 1927) és un escriptor i guionista de cinema espanyol. Va exercir la advocacia, que va abandonar més tard per dedicar-se a escriure. Va guanyar el Premi Planeta de 1983 per la seva novel·la La guerra del general Escobar, que narra la història d'un general condemnat a mort per romandre fidel al Govern de la República durant la Guerra Civil. El llibre està basat en la història real del general Antonio Escobar.[1][2]

Biografia[modifica]

Va néixer a Sant Sebastià en 1927. És llicenciat en Dret. Actualment conrea la literatura i el cinema. Ha obtingut valuosos guardons, entre ells el Premi Planeta 1983. Besnét d'un patró de pesca, ell mateix, seguint la tradició familiar, va ser remero en la seva joventut i va participar en campionats de bateles a Espanya. Va estudiar Dret i va exercir com advocat durant quinze anys, professió que va abandonar per dedicar-se a la literatura.[3]

Porta publicats prop de setanta llibres de diversos gèneres (conreant especialment la novel·la, el assaig històric i la literatura infantil), dels quals ha venut uns dos milions d'exemplars. Després de guanyar el Premi Planeta en 1983, fou processat en 1984 sota l'acusació d'haver plagiat el llibre del guió cinematogràfic Deber de Pedro Massip Uríos,[4] qui fins i tot aconseguí que en gener de 1985 se suspengués la venda del llibre.[5] Finalment, en juny de 1985 Massip arribà a un acord amb Editorial Planeta i retirà la demanda, de manera que el jutge va sobresseïr el cas.[6]

És president de l'ONG Somos Uno, dedicada a la lluita contra la prostitució infantil a Tailàndia.

Membre supernumerari de l'Opus Dei, és pare de nou fills. Actualment, viu en Boadilla del Monte (província de Madrid).[7]

Premis[modifica]

Obras del autor[modifica]

Literatura[modifica]

  • Soy pastero" Jose Luis Olaizola,1979
  • Cucho, 1982
  • La guerra del general Escobar, 1983, Barcelona, Planeta.
  • Bibiana y su mundo , 1985, Barcelona, Barco de vapor.
  • La paloma azul, 1987, Barcelona, Planeta.
  • Hernán Cortés, crónica de un imposible, 1990, Barcelona, Planeta.
  • La puerta de la esperanza (escrit amb Juan Antonio Vallejo-Nágera), 1990, Barcelona, Planeta.
  • La Flaca y el Gordo, 1994, Madrid, Ediciones SM.
  • El valle del silencio, 1995.
  • El cazador urbano, 1997, Madrid, Bruño.
  • La sombra del castillo, 3ª edición 1997, Madrid, Ediciones Palabra.
  • El vendedor de noticias, 1997 Barcelona, Planeta
  • Diario de un cura urbano, 1998, Barcelona, Planeta
  • Bartolomé de Las Casas, crónica de un sueño, 2000, Barcelona, Planeta.
  • El caballero del Cid, 2000, Barcelona, Planeta.
  • Guía de curas con encanto, 2000, Madrid, Ediciones Palabra.
  • Juan XXIII: una vocación frustrada, 2001, Madrid, Temas de Hoy.
  • El amante vicario, 2001, Barcelona, Planeta.
  • La leyenda de Boni Martin, 2001, Madrid, Anaya.
  • El secreto de Gabriela, 2001, Madrid, Anaya.
  • Juan Sebastián Elcano. La mayor travesía de la Historia, 2002, Barcelona, Planeta.
  • Corre, Benito, corre, 2ª edición 2002, Madrid, Ediciones Palabra.
  • La sombra del castillo, 3ª edición 2006, Madrid, Ediciones Palabra.
  • Juana la Loca, 2007, Barcelona, Planeta.
  • Las islas de la felicidad, 2007, Barcelona, Planeta.
  • El camino de las estrellas, 2007, Madrid, Ediciones Palabra.
  • Un mercedes para Macario, 2009.
  • Hermenegildo, príncipe y martir, 2010 Madrid, Ediciones Palabra.
  • Y comieron perdices... O sea, es posible ser feliz, 2011, Madrid, Rialp.
  • La niña del arrozal, Ediciones Martínez Roca, 2011
  • Volverá a reír la primavera, Martinez Roca, 2012
  • El jardín de los tilos, Martínez Roca, 2013
  • El anarquista indómito. La leyenda del ángel rojo. Madrid, 2017. Editorial Libros Libres.

Cinema[modifica]

Filmografia com a director[modifica]

Filmografia com a guionista[modifica]

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Cristóbal Zaragoza
Manú
Premi Ateneo de Sevilla
1976
Succeït per:
Carlos Rojas Vila
Memorias inéditas de José Antonio Primo de Rivera
Precedit per:
Pilar Mateos Martín
Jeruso quiere ser gente
Premi El Barco de Vapor
1982
Succeït per:
Fernando Almena Santiago
Un solo de clarinete
Precedit per:
Jesús Fernández Santos
Jaque a la dama
Premi Planeta
1983
Succeït per:
Francisco González Ledesma
Crónica sentimental en rojo