José Luis de Oriol y Urigüen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Luis de Oriol y Urigüen
José Luis Oriol Urigüen.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1972 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
6 març 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Àlaba
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
27 novembre 1933 – 7 gener 1936
Circumscripció electoral: Àlaba
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
7 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Àlaba
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
9 juny 1919 – 2 octubre 1920
Circumscripció electoral: Baeza
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicBascos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari
PartitPartit Maurista
Comunió Tradicionalista
Obra
Obres destacables
Família
FillsAntonio María de Oriol y Urquijo
José María de Oriol y Urquijo Modifica el valor a Wikidata

José Luis Oriol y Urigüen, marquès de Casa Oriol (Bilbao, 4 de novembre de 1877 - Madrid, 15 d'abril de 1972) fou un empresari i polític basc, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Casat amb Catalina de Urquijo y Vitórica (filla de Lucas de Urquijo -nebot del primer Marquès d'Urquijo-), amb qui va tenir vuit fills: José María (futur president d'Hidrola), Lucas, Fernando, Antonio María; María Sacramento, casada amb José María de Palacio; Teresa, Ignacio i Catalina (aquesta última, monja carmelita descalça). Tots els germans donaren suport al Bàndol nacional en la Guerra Civil espanyola.[1]

Arquitectura[modifica]

Estudià arquitectura, i entre els seus projectes més destacats hi ha l'anomenat Palau Oriol de Madrid el 1913 (avui Hotel AC Palacio del Retiro)[2] així com l'actual edifici corresponent a la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, recentment (2010) rehabilitada, reformada i modernitzada.

Fundació d'Hidrola[modifica]

Conjuntament amb el seu sogre Lucas de Urquijo i l'enginyer Juan Urrutia Zulueta, va fundar Hidrola (Hidroelèctrica Espanyola, actualment Iberdrola) a partir d'Hidroelèctrica Ibèrica. Va ser president de la companyia fins a 1941, en què va cedir el lloc al seu fill Jose María de Oriol y Urquijo.

Fundació de Talgo[modifica]

Va donar el suport econòmic necessari a Alejandro Goicoechea Omar per al desenvolupament dels seus projectes ferroviaris, fundant l'empresa Patents Talgo el 1942.

Política[modifica]

Va ser elegit diputat pel Partit Maurista a les eleccions generals espanyoles de 1919 pel districte de Baeza (província de Jaén).[3] Després de la proclamació de la Segona República Espanyola fou elegit diputat per Àlaba com a "catòlic foralista" a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933, eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]