José Malcampo y Monge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgJosé Malcampo y Monge
José Malcampo, 3rd Marquis of San Rafael.jpg
 President del Consell de Ministres d'Espanya
Escudo de España Amadeo de Saboya.svg
5 d'octubre de 1871][1] – 21 de desembre de 1871
 Ministre de Marina
Escudo de España Amadeo de Saboya.svg
5 d'octubre de 1871[1] – 26 de maig de 1872
President Práxedes Mateo Sagasta
 Governador de Filipines
Escudo de España 1874-1931.svg
18 de juny de 1874 – 28 de febrer de 1877
Dades biogràfiques
Naixement 1828
San Fernando (Cadis)
Mort 23 de maig de 1880(1880-05-23) (als 52 anys)
Sanlúcar de Barrameda
Ocupació Contralmirall
Partit polític Partit Constitucional
Modifica dades a Wikidata

José Malcampo y Monge (San Fernando (Cadis),[2] 1828 - Sanlúcar de Barrameda, 23 de maig de 1880), marquès de San Rafael, fou un marí espanyol, president del Consell de Ministres durant el regnat d'Amadeu I. Li van ser concedits els títols nobiliaris de comte de Joló i vescomte de Mindanao.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ingressà a l'Armada Espanyola en 1844, i va ascendir ràpidament a guardiamarina en 1846, alferes en 1850, tinent de navili en 1857, capità de fragata en 1861, capità de navili en 1862 i brigadier en 1862.[3]

Retrat de José Malcampo publicat a La Ilustración Española y Americana el 8 de juny de 1880

Va participar en la Revolució de 1868 col·laborant amb el pronunciament de Juan Bautista Topete al port de Cadis. El 1869 fou ascendit a contralmirall. Entre octubre i desembre de 1871 fou President del Consell de Ministres i ministre interí d'Estat. En desembre de 1871 el seu govern va caure i aleshores fou ministre de Marina en els dos primers governs de Práxedes Mateo Sagasta. En 1871 i 1872 també fou senador per la província de Cadis.[4]

Entre 1874 i 1876 fou governador i capità general de les Filipines, càrrec des del que es va dedicar a combatre els pirates de Mindanao i de l'illa de Joló, i aconseguí que el Sultanat de Sulu acceptés la sobirania espanyola. També va fundar a Cavite la primera lògia maçònica a Filipines, La Primer Luz Filipina.[5] Va presentar la renúncia al càrrec per motius de salud i va tornar a la península. Va morir el 23 de maig de 1880 a Sanlúcar de Barrameda.[2] Pòstumament, el 27 de juny de 1881, li foren atorgats els títols de comte de Joló i vescomte de Mindanao.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC.
  2. 2,0 2,1 Bosch, Manuel «Nuestros grabados». La Ilustración Española y Americana, Año XXIV, 21, 08-06-1880, pàg. 331. ISSN: 1889-8394.
  3. José Malcampo y Monje a todoavante.es
  4. Fitxa del Senat
  5. «The History of the Philippines is the History of the Craft». [Consulta: 20 febrer 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

José Malcampo y Monge
Càrrec de govern
Precedit per:
Manuel Ruiz Zorrilla
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(5 d'octubre de 1871 - 21 de diciembre de 1871)
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)