José Maldonado González

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Maldonado González
Biografia
Naixement 12 de novembre de 1900
Tinéu
Mort 11 de febrer de 1985(1985-02-11) (als 84 anys)
Oviedo Astúries
COA of the Second Spanish Republic.svg  Ministre de Justícia de la República espanyola en l'exili
febrer de 1949 – juliol de 1951
COA of the Second Spanish Republic.svg  Ministre de Justícia de la República espanyola en l'exili
març de 1962 – febrer de 1971
COA of the Second Spanish Republic.svg  President de la República espanyola en l'exili
gener de 1971 – juny de 1977
Càrrec abolit →
Escudo de Tineo.svg  Alcalde de Tinéu
1931 – 1933
Dades personals
Formació Universitat d'Oviedo
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Republicà Radical Socialista
Modifica les dades a Wikidata

José Maldonado González (Tinéu, Astúries, 12 de novembre de 1900 - Oviedo, 11 de febrer de 1985) va ser un polític asturià de l'època de la II República Espanyola, que va exercir com a últim president de la República Espanyola en l'exili.

Biografia[modifica]

Nascut a Tinéu (Astúries) en 1900, va estudiar Batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes de Gijón, on va cursar els dos primers cursos, per a finalitzar els seus estudis a l'Institut d'Oviedo. En la Universitat d'Oviedo es matricula en la Facultat de Dret, on es llicencia en 1920.[1] Mentre fa el Servei militar es va casar amb Rosalía Pérez Fernández i en acabar-lo, instal·la un bufet d'advocats en la seva localitat natal. Per aquesta època, comença a mostrar les seves simpaties per les idees esquerranes i republicanes, sent simpatitzant de l'Agrupació d'Estudiants Esquerrans i afiliant-se més tard al Partit Republicà Radical Socialista.[1]

II República[modifica]

A les eleccions municipals espanyoles de 1931 és escollit regidor del districte de Tuña (parròquia del concejo de Tinéu), com a membre de la coalició republicano-socialista, i nomenat alcalde en constituir-se l'ajuntament; va ocupar aquest càrrec fins a 1933, any en el qual en el concejo de Tinéu va guanyar el Partit Radical per majoria simple havent d'aquests últims pactar amb la CEDA. Després de la proclamació de la República funda, al costat de diverses personalitats entre les quals destaca Leopoldo García Alas Argüelles (fill de l'escriptor Leopoldo Alas «Clarín»), l'Agrupació Asturiana del Partit Republicà Radical Socialista, amb la qual es presenta en la coalició Unió d'Esquerres a les eleccions generals de 1933, sense aconseguir acta de diputat. Com a conseqüència de la unió entre el PRRS i Acció Republicana, el 1934, i més tard la creació d'Izquierda Republicana, Maldonado és elegit president del comitè provincial d'Astúries per aquest partit, amb el qual va participar en la candidatura del Front Popular a les eleccions de 1936,[2] sent elegit diputat a Corts i participant en les comissions d'Instrucció Pública i Agricultura.

Iniciada la guerra civil, va entrar a formar part Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó al desembre de 1936, exercint el càrrec de Conseller d'Obres Públiques, com a representant d'Izquierda Republicana; Més tard, amb la creació del Consell Sobirà d'Astúries i Lleó, va seguir exercint el mateix càrrec en la nova institució. Però el 21 d'octubre de 1937, amb l'ocupació d'Astúries pels revoltats, fuig a França, per novament incorporar-se al territori en mans republicanes, sent designat Director General de Carreteres al segon govern de Juan Negrín (1938-1939), càrrec que va ocupar fins al final de la guerra.[1]

Exili[modifica]

Ja en l'exili va formar part de diversos governs de la República sent un ministre destacat, com a Ministre de Justícia entre 1947 i 1951, any en el qual va dimitir després de fer-se càrrec de la Presidència del Govern Félix Gordón Ordás i nou ministre de Justícia i Informació (1962-1969) durant el govern de Claudio Sánchez-Albornoz, dimitint amb posterioritat per fer-se càrrec de la vicepresidència de les Corts. En 1959 es van unir els partits Unió Republicana i Izquierda Republicana per donar lloc a la creació de l'Acció Republicana Democràtica Espanyola, de la que en serà el seu primer president.[1] A més, va exercir diferents càrrecs de docència a París, ciutat en la qual residí. En 1971 va substituir Luis Jiménez de Asúa com a President de la República en l'exili després de la seva mort.[1] El 1977, amb la reinstauració de la democràcia a Espanya, va acordar cessar relacions internacionals, de comú acord amb el president José López Portillo de Mèxic. Després d'això va tornar al seu Astúries natal.

Va morir en Oviedo l'11 de febrer de 1985, malalt de pneumònia, i allà va ser on on se l'enterrà. Actualment descansa a La Espina, al concejo de Salas. L'ajuntament d'Oviedo ha nomenat un carrer en el seu honor al barri de la Ería.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel García Fernández-Argüelles
Alcalde de Tinéu
Segona República Espanyola

1931 - 1933
Succeït per:
Rafael Llanes Argüelles
Precedit per:
Luis Jiménez de Asúa
President de la República a l'exili
Segona República Espanyola

1970 - 1977
Succeït per:
Dissolució del càrrec
Precedit per:
Fernando Valera Aparicio
Ministre de Justícia en l'exili
Segona República Espanyola

1949-1951
Succeït per:
Joan Puig i Ferreter
Precedit per:
Antonio Alonso Baños
Ministre de Justícia en l'exili
Segona República Espanyola

1962-1971
Succeït per:
Antonio Alonso Baños