José Manuel de Herrera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: José Manuel Herrera)
Infotaula de personaJosé Manuel de Herrera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1776 Modifica el valor a Wikidata
Tlaxcala (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 1831 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Puebla de Zaragoza (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
  1r Primer Ministre de l'Imperi Mexicà
1r de l'Emperador Agustí I
4 d'octubre de 1821 – 22 de febrer de 1823
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLlicenciat i Doctor de la Teologia
PartitLiberal

José Manuel de Herrera Sánchez (27 de març, 177617 de setembre, 1831) fou un doctor de la Teologia mexicà d'origen crioll pertanyent a la classe propietària de fortuna mitjana, i s'uneix a la carrera eclesiàstica a Santa Ana Acatlán i a Guamuxtitlán per part de la Real i Pontifícia Universitat com a llicenciat i doctor de Teologia.[1][2][3]

Biografia[modifica]

El coneixement de José Manuel de Herrera dels principis liberals i nacionalistes dels pensadors francesos, espanyols i nord-americans, va despertar en ell la consciència patriòtica, i molt aviat s'uneix a la insurrecció a San Luis Potosí, aconseguint una militància intensa i efectiva al costat d'Antonio Reyes; entre les seves gestes, encara que d'importància regional, va ser part de la insurrecció popular que donà la tònica al moviment per la independència de Mèxic.[1][4][5][6]

El 1811 José Manuel de Herrera participa amb José María Morelos en la campanya i presa d'Oaxaca on se li encarrega l'edició de El Correo Americano del Sur,[7] periòdic que difon les idees insurgents. Per mitjà de bàndols es donen a conèixer diverses mesures importants: les modificacions que han de fer-se a la divisió política de les intendències amb la finalitat de crear la Província de Tecpan amb una capçalera administrativa a la qual els habitants del sud poguessin acudir; la reglamentació del dret de contribució i de l'estanc del tabac; així mateix, es declara que la terra s'ha de lliurar als pobles per al seu cultiu, en vista que el seu benefici ha de ser per als naturals; finalment, anuncia la creació d'un futur Congrés que s'instal·larà a Chilpancingo.[8][9]

Inicis polítics[modifica]

El virrei Juan José Ruiz de Apodaca és deposat del comandament, i poc temps després arriba Juan José O'Donojú O'Ryan, liberal anticolonialista, qui entén amb claredat la situació i facilita el trànsit a la Independència en donar suport al Pla d'Iguala amb els Tractats de Córdoba. Agustin d'Iturbide entra triomfant, amb l'Exèrcit de les Tres Garanties a la ciutat de Mèxic, el 27 de setembre de 1821, tot just sis mesos després d'haver iniciat el seu pronunciament, mentre que als insurgents els havia pres 11 anys aconseguir la Independència. Immediatament, es va constituir la Junta Provisional Governativa de l'Imperi Mexicà, que nomenava una Regència presidida per Agustin d'Iturbide amb capacitat executiva, mentre que el rei d'Espanya Ferran VII, o alguna altra persona de la família real acudís a Mèxic a assumir el nou govern. A més a més, es va convocar una reunió d'un Congrés Constituent per promulgar les bases polítiques i socials per a l'organització de l'Imperi Mexicà.[10][11]

El 4 d'octubre, la Regència decideix que es formin Ministeris Executius, del qual José Manuel Herrera és nomenat Ministre de Relacions Exteriors i Interiors, i temps després buscaria realitzar contactes immediats amb els Estats Units, Guatemala, Anglaterra i Rússia pels seus establiments propers a l'Imperi Mexicà, així com amb Cuba, Puerto Rico, les Illes Filipines i les Marianes, perquè es tractaven de països que havien depès econòmicament de Nova Espanya.

Primer Ministre[modifica]

José Manuel de Herrera sent també Primer Ministre de l'Imperi Mexicà va realitzar contactes per raons polítiques amb Espanya, França i altres països hispanoamericans com Colòmbia, que gairebé al mateix temps que els regentis expedien el nomenament del primer canceller mexicà, el lluitador Simón Bolívar, per conducte del seu secretari Pedro José Ramón Gual Escandón, va enviar el 10 d'octubre de 1821, la primera felicitació que rebés Mèxic per la consumació de la seva Independència.

El 29 d'octubre de 1821, Agustin d'Iturbide per mitjà del Primer Ministre va escriure una carta a Gabino Gaínza y Fernández de Medrano, el President de la Junta Provisional Consultiva d'Amèrica Central amb delegats que representaven a Chiapas, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica amb la proposta d'unir-se a l'Imperi Mexicà d'acord amb el Pla d'Iguala i els Tractats de Córdoba. Herrera va redactar una Memòria on es consignava la informació de les seves activitats durant el seu govern com primer ministre i la va manar editar a la impremta, de la qual, declarava haver dividit el Ministeri en quatre seccions; d'Estat, de Govern i de Foment amb l'objecte de facilitar el seu funcionament. Després de l'abdicació de l'Emperador va posar a la nació mexicana a la vora de la fragmentació en petits països; les Juntes Provincials no obeïen al Suprem Poder Executiu ni al Congrés que tractava de tranquil·litzar els ànims, per a això els atorgava una ampliació de les seves facultats, i que amb el temps es va convocar a eleccions per a un nou Congrés Constitutiu, el 9 de juny de 1823, però les províncies d'Amèrica Central davant els successos ocorreguts, va optar per separar-se de Mèxic, on a partir d'aquests moments es van començar a delimitar els partits polítics amb idees centralistes i federalistes.[12]

En establir-se la República, José Manuel de Herrera va ser diputat federal de l'estat de Veracruz i de l'estat de Tlaxcala, així com va ser Secretari de Justícia i Negocis Eclesiàstics al Govern del President Vicente Guerrero, i va estar present en l'administració per fer efectiva l'expulsió dels espanyols residents a Mèxic per decret presidencial el desembre de 1827 i 1829. D'igual manera, José Manuel de Herrera va poder presenciar les múltiples conspiracions i pronunciaments de bàndols polítics, l'elecció de Manuel Gómez Pedraza a la Presidència de Mèxic, així com l'última invasió espanyola comandada per Isidro Barradas, i a la fi de 1830 el derrocament i assassinat de Vicente Guerrero.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)
  2. Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)
  3. Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)
  4. Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
  5. Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)
  6. Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)
  7. Correu Insurgent
  8. Fabela, Isidro. Los precursores de la diplomacia mexicana. 2a ed. México, Porrúa, 1970. (Archivo Histórico Diplomático Mexicano, N° 20 (castellà)
  9. Sims, Harold. Descolonización en México. México, FCE, 1982. (castellà)
  10. Los Cancilleres de México a través de su Historia (castellà)
  11. [«Legislación Educativa (castellà)». Arxivat de l'original el 2010-02-05. [Consulta: 6 març 2010]. Legislación Educativa (castellà)]
  12. 12,0 12,1 Visión Panorámica de la Historia de México. 11a. Ed. Porrúa, 1978. (castellà)