José María Íñigo Gómez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé María Íñigo Gómez
JM Inigo 2012.jpg
José María Íñigo el 2012
Dades biogràfiques
Naixement José María Iñigo Gómez
4 de juny de 1942
Bilbao
Mort 5 de maig de 2018 (75 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Presentador de televisió, periodista, actor i escriptor
Període en actiu 1970 - 2018
Ocupador Radiotelevisión Española
Euskal Irrati Telebista
Radio Madrid
Telecinco
Dades familiars
Cònjuge Q52700122 (1970–valor desconegut)
Premis i reconeixements

Twitter: josemariainigo IMDB: nm0959930
Modifica dades a Wikidata

José María Íñigo Gómez (Bilbao, 4 de juny de 1942 Madrid, 5 de maig de 2018) fou un periodista, actor i presentador de televisió basc.[1]

Biografia[modifica]

Els seus primers contactes amb el món de la comunicació va ser a la seua terra natal, al ser contractat per Radio Bilbao i posteriorment per la COPE. En aquesta mateixa època comença a escriure a la Gaceta del Norte. Amb tan sols divuit anys ja treballava al Servei de Reportatges Especials de l'Agencia EFE. Poc després es trasllada a Londres, des d'on colabora amb diversos programes musicals de la Cadena SER. Al seu retorn a Espanya, s'instal·la a Madrid, i col·labora amb els programes El Musiquero, El Gran Musical, i els 40 principals. Al mateix temps, escriu per a diverses publicacions sobre musica i altres temes d'actualitat com Mundo Joven i El Musiquero.

El seu debut a TVE va ser l'any 1968 al programa de Pedro Olea i Ivan Zuluzeta, Ultimo Grito, un espai que pretenia mostrar les tendències artístiques i musicals del moment. Més tard, va presentar el programa musical Ritmo 70. El 1972 es va estrenar Estudio abierto, el programa que el va llançar definitivament a la fama televisiva i que va consagrar la seua imatge amb uns enormes mostatxos.[2] El programa es va emetre fins al 1974 i, a una segona etapa, entre 1983 i 1985. A Estudio Abierto el van seguir altres programes, de temàtica simil·lar en els que Íñigo alternava actuacions musicals amb les entrevistes tant a personatges famosos com a gent desconeguda per al públic. Totes aquests espais el van convertir en un dels rostres més famosos a Espanya, durant els anys setanta.

Després de l'arribada de les televisions privades, i després d'uns anys de silenci, Jose María Íñigo va tornar a posar-se davant una càmera, acompanyant a altra veterana del gènere: Laura Valenzuela, al programa Las Mañanas de Telecinco (1993-1994). D'ençà, ha participat en diferents programes de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats, concursos o reality shows. Al mateix temps i des del 2000 va col·laborar amb el programa de RTVE Hoy no es un día cualquiera.

El 2018 colaborava al costat de Pepa Fernández a RNE, al programa No es un dia cualquiera[3] i havia posat veu al Festival d'Eurovisió des de 2011.[4] Va morir el 5 de maig de 2018 als 75 anys,[5][6] uns dies abans de la 63a Edició del Festival d'Eurovisió.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

  • A 45 revoluciones por minuto (1969)
  • La máquina que hace pop (1969,curtmetratge)
  • Un, dos, tres, al escondite inglés (1970)
  • Las gatas tienen frío (1970)
  • Me has hecho perder el juicio (1973)
  • Jenaro el de los 14 (1974)
  • Terapia al desnudo (1975)

Televisió[modifica]

Com a actor[modifica]

  • 7 vidas (2004)
  • Parte de tu vida (2014)

Com a director[modifica]

  • Esta noche... fiesta (1976-1977)
  • Estudio abierto (1984)
  • Qué memoria la mía (1996)
  • El kanguro de A3Z (1997)
  • Carta de ajuste (2004)

Com a productor[modifica]

  • El kanguro de A3Z (1997)

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José María Íñigo Gómez Modifica l'enllaç a Wikidata
Precedit per:
José Luis Uribarri
EuroEspaña.svg
Comentarista a Espanya del Festival de la Cançó d'Eurovisió

2011-2017
Succeït per:
Tony Aguilar