José María Íñigo Gómez

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosé María Íñigo Gómez
JM Inigo 2012.jpg
José María Íñigo el 2012
Biografia
Naixement (es) José María Iñigo Gómez
4 juny 1942
Bilbao
Mort 5 maig 2018 (75 anys)
Madrid
Causa de mort Càncer
Activitat
Ocupació Presentador de televisió, periodista, actor i escriptor
Període d'activitat 1970 – 2018
Ocupador Corporación Radio Televisión Española S.A.
Euskal Irrati Telebista
Radio Madrid
Telecinco
Família
Cònjuge Q52700122 Tradueix (1970–valor desconegut)
Premis

Twitter: josemariainigo IMDB: nm0959930
Modifica les dades a Wikidata

José María Íñigo Gómez (Bilbao, 4 de juny de 1942 Madrid, 5 de maig de 2018) fou un periodista, actor i presentador de televisió basc.[1]

Biografia[modifica]

Els seus primers contactes amb el món de la comunicació va ser a la seua terra natal, al ser contractat per Radio Bilbao i posteriorment per la COPE. En aquesta mateixa època comença a escriure a la Gaceta del Norte. Amb tan sols divuit anys ja treballava al Servei de Reportatges Especials de l'Agencia EFE. Poc després es trasllada a Londres, des d'on colabora amb diversos programes musicals de la Cadena SER. Al seu retorn a Espanya, s'instal·la a Madrid, i col·labora amb els programes El Musiquero, El Gran Musical, i els 40 principals. Al mateix temps, escriu per a diverses publicacions sobre musica i altres temes d'actualitat com Mundo Joven i El Musiquero.

El seu debut a TVE va ser l'any 1968 al programa de Pedro Olea i Ivan Zuluzeta, Ultimo Grito, un espai que pretenia mostrar les tendències artístiques i musicals del moment. Més tard, va presentar el programa musical Ritmo 70. El 1972 es va estrenar Estudio abierto, el programa que el va llançar definitivament a la fama televisiva i que va consagrar la seua imatge amb uns enormes mostatxos.[2] El programa es va emetre fins al 1974 i, a una segona etapa, entre 1983 i 1985. A Estudio Abierto el van seguir altres programes, de temàtica simil·lar en els que Íñigo alternava actuacions musicals amb les entrevistes tant a personatges famosos com a gent desconeguda per al públic. Totes aquests espais el van convertir en un dels rostres més famosos a Espanya, durant els anys setanta.

Després de l'arribada de les televisions privades, i després d'uns anys de silenci, Jose María Íñigo va tornar a posar-se davant una càmera, acompanyant a altra veterana del gènere: Laura Valenzuela, al programa Las Mañanas de Telecinco (1993-1994). D'ençà, ha participat en diferents programes de cadenes públiques i privades en presentació d'espais de varietats, concursos o reality shows. Al mateix temps i des del 2000 va col·laborar amb el programa de RTVE Hoy no es un día cualquiera.

El 2018 colaborava al costat de Pepa Fernández a RNE, al programa No es un dia cualquiera[3] i havia posat veu al Festival d'Eurovisió des de 2011.[4] Va morir el 5 de maig de 2018 als 75 anys,[5][6] uns dies abans de la 63a Edició del Festival d'Eurovisió.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

  • A 45 revoluciones por minuto (1969)
  • La máquina que hace pop (1969,curtmetratge)
  • Un, dos, tres, al escondite inglés (1970)
  • Las gatas tienen frío (1970)
  • Me has hecho perder el juicio (1973)
  • Jenaro el de los 14 (1974)
  • Terapia al desnudo (1975)

Televisió[modifica]

Com a actor[modifica]

  • 7 vidas (2004)
  • Parte de tu vida (2014)

Com a director[modifica]

  • Esta noche... fiesta (1976-1977)
  • Estudio abierto (1984)
  • Qué memoria la mía (1996)
  • El kanguro de A3Z (1997)
  • Carta de ajuste (2004)

Com a productor[modifica]

  • El kanguro de A3Z (1997)

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José María Íñigo Gómez Modifica l'enllaç a Wikidata
Precedit per:
José Luis Uribarri
EuroEspaña.svg
Comentarista a Espanya del Festival de la Cançó d'Eurovisió

2011-2017
Succeït per:
Tony Aguilar