José María Aguirre Salaberría

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé María Aguirre Salaberría
Biografia
Naixement25 març 1919 modifica
Markina-Xemein (Biscaia) modifica
Mort6 setembre 2009 modifica (90 anys)
Palma (Mallorca) modifica
Activitat
OcupacióMilitar modifica
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil Espanyola modifica
Stolperstein en Palma

José María Aguirre Salaberría (Markina-Xemein, 1919Palma, 6 de setembre de 2009) fou el pres 4.553 de Mauthausen segons ell mateix deixà dit en un manuscrit que publica al Diario de Mallorca del dimarts 8 de setembre de 2009.

Era el més gran d'una família de vuit germans. Encara que va néixer a Markina, la família es va traslladar a Irun, ciutat en la qual va créixer. L'inici de la guerra civil espanyola va obligar la família Aguirre a refugiar-se a Hendaia (Iparralde), ja que Irun va ser immediatament ocupada per les tropes nacionals per la seva situació estratègica fronterera amb França. En aquesta vila José María va ser separat de la resta de la seva família juntament amb el seu pare Doroteo i traslladat amb tren fins a Catalunya. José María tenia 17 anys i Doroteo 39.

A Catalunya va haver d'ingressar en les milícies, i va ser destinat primerament a la lloma de Sant Pere Màrtir i a Sant Feliu de Guíxols poc després. Al febrer de 1939 va haver de passar a França davant l'avanç de l'exèrcit nacional.

A França va estar en els camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Gurs, i en aquest últim camp va conèixer Marcelino Bilbao, el seu futur encunyat i company de captivitat a Mauthausen. A Gurs va ingressar en una de les “Companyies de Treball” de l'exèrcit francès i va ser traslladat a la Línia Maginot.

Capturat per l'exèrcit alemany durant la invasió de França, va ser traslladat a Estrasburg on va treballar per a l'exèrcit alemany com a pres.

Finalment el 13 de desembre de 1940 va ser deportat a Mauthausen on va ingressar amb el número 45 53. Durant la seva estada a Mauthausen va passar per diversos subcamps, com Ternberg i Redl-Zipf, i va estar integrat en el Kommando César. Va sobreviure a malalties com l'erisipela i a diferents experiments mèdics.

L'alliberament li va sorprendre mentre eren traslladats en els últims dies de la guerra al subcamp d'Ebensee.

Va tornar a Espanya en els anys 50, i es va instal·lar a Mallorca, on va treballar en el sector de l'hostaleria i va arribar a dirigir un hotel. Ja en els anys que van seguir a la seva jubilació es va prestar en moltes ocasions a donar testimoniatge de la seva vivència. Va donar xerrades en nombrosos centres escolars i va ser entrevistat repetidament pels mitjans de comunicació.

Lectures[modifica]

  • Bermejo, Benito y Checa, Sandra, Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945), Madrid, Ministerio de Cultura, 2006, ISBN 84-8181-290-0

Enllaços externs[modifica]