José María Chacón Sarraoa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Maria Chacón Sarraoa
 Ministre de Marina
Escudo de España 1874-1931.svg
2 de maig de 1836 – 15 de maig de 1836
President Miguel Ricardo de Álava

6 de desembre de 1838 – 8 d'abril de 1839
President Bernardino Fernández de Velasco
Evaristo Pérez de Castro
Dades biogràfiques
Naixement 8 de febrer de 1782
El Puerto de Santa María
Mort 9 d'octubre de 1848(1848-10-09) (als 66 anys)
San Fernando (Cadis)
Activitat professional
Lleialtat Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg Regne d'Espanya
Arma/servei Naval Jack of Spain.svg Armada Espanyola
Rang Almirante (Armada Española).png Almirall
Batalles/guerres Guerra del francès
Guerres d'independència hispanoamericanes
Modifica dades a Wikidata

José María Chacón Sarraoa (El Puerto de Santa María, 8 de febrer de 1782 - San Fernando (Cadis), 9 d'octubre de 1848) fou un militar i polític andalús, ministre de Marina durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia[modifica]

Fill de Salvador Maria Chacón y Sánchez de Soto.[1] El 1795 ingressà com a guardiamarina al Departament de Cadis. El 1798 ascendí a alferes de fragata i lluità contra els britànics a Rochefort. Fou fet presoner pels anglesos durant vuit mesos[2] i el 1804 tornà a Espanya, on fou ascendit a alferes de navili i destinat a l'Arsenal de la Carraca. El 1809 fou enviat a Lima i al tornar fou ascendit a tinent de fragata. En 1811 fou ascendit a tinent de navili i va participar en el bloqueig de Cartagena de Indias i l'ocupació d'illa Margarita (1815). El 1816 fou ascendit a capità de fragata. En 1817 fou nomenat comandant de la posta de Puerto Cabello fins que el 1819 fou destinat novament a la Península. El 1821 fou destinat a la fragata Constitución, amb la que va participar en combats contra els corsaris colombians a les aigües de Maracaibo, Cuba i Yucatán. En 1825 fou ascendit a capità de navili i en 1829 a brigadier, i el 1830 tornà a la Península.

Durant la primera guerra carlina (octubre de 1834) fou segon comandant de les forces navals del Nord i el 1836 fou nomenat Comandant General del Departament del Ferrol. Durant uns dies de maig de 1836 fou ministre de Marina sota el gabinet de Miguel Ricardo de Álava. Fou ascendit a cap d'esquadra i novament fou ministre de Marina entre desembre de 1838 i abril de 1839 en els governs del duc de Frías i d'Evaristo Pérez de Castro. Alhora, en 18390 fou escollit diputat a Corts per la província de la Corunya[3] i de 1841 a 1843 fou senador per la mateixa província.[4] El 1842 fou ascendit a tinent general, però a la caiguda d'Espartero en 1843 hagué d'exiliar-se. Tot i així, el 1844 fou nomenat Comandant General del Departament de Cadis i el 1846 fou ascendit a capità general. Malalt, però, va morir un parell d'anys després a San Fernando (Cadis).[5]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Álvarez Mendizábal
Antonio Ponzoa Cebrián
Ministre de la Marina
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg

(maig) 1836
1838-1839
Succeït per:
Antonio Alcalá Galiano
Casimiro Vigodet Garnica