José María Chacón Sarraoa

José María Chacón Sarraoa

Biografia
Naixement	8 febrer 1782 El Puerto de Santa María (província de Cadis)
Mort	9 octubre 1848 (66 anys) San Fernando (província de Cadis)
Senador del Regne
19 març 1841 – desembre 1843 Circumscripció electoral: la Corunya
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
10 setembre 1839 – 18 novembre 1839 Circumscripció electoral: la Corunya
Ministre de Marina
6 desembre 1838 – 8 abril 1839 ← Antonio Ponzoa Cebrián – Casimiro Vigodet Garnica →
Ministre de Marina
2 maig 1836 – 15 maig 1836 ← Juan Álvarez Mendizábal – Antonio Alcalá Galiano →
Activitat
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Branca militar	Armada Espanyola
Grau militar	almirall
Conflicte	Guerra del Francès guerres d'independència hispanoamericanes
Premis
(1848)  comanador de l'Orde de Carles III (1839)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1836)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild (1806)  cavaller de l'Orde de Calatrava

José María Chacón Sarraoa (El Puerto de Santa María, 8 de febrer de 1782 - San Fernando (Cadis), 9 d'octubre de 1848) fou un militar i polític andalús, ministre de Marina durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

Fill de Salvador Maria Chacón y Sánchez de Soto. El 1795 ingressà com a guardiamarina al Departament de Cadis. El 1798 ascendí a alferes de fragata i lluità contra els britànics a Rochefort. Fou fet presoner pels anglesos durant vuit mesos i el 1804 tornà a Espanya, on fou ascendit a alferes de navili i destinat a l'Arsenal de la Carraca. El 1809 fou enviat a Lima i al tornar fou ascendit a tinent de fragata. En 1811 fou ascendit a tinent de navili i va participar en el bloqueig de Cartagena de Indias i l'ocupació d'illa Margarita (1815). El 1816 fou ascendit a capità de fragata. En 1817 fou nomenat comandant de la posta de Puerto Cabello fins que el 1819 fou destinat novament a la Península. El 1821 fou destinat a la fragata Constitución, amb la que va participar en combats contra els corsaris colombians a les aigües de Maracaibo, Cuba i Yucatán. En 1825 fou ascendit a capità de navili i en 1829 a brigadier, i el 1830 tornà a la Península.

Durant la primera guerra carlina (octubre de 1834) fou segon comandant de les forces navals del Nord i el 1836 fou nomenat Comandant General del Departament del Ferrol. Durant uns dies de maig de 1836 fou ministre de Marina sota el gabinet de Miguel Ricardo de Álava. Fou ascendit a cap d'esquadra i novament fou ministre de Marina entre desembre de 1838 i abril de 1839 en els governs del duc de Frías i d'Evaristo Pérez de Castro. Alhora, en 1839 fou elegit diputat a Corts per la província de la Corunya i de 1841 a 1843 fou senador per la mateixa província. El 1842 fou ascendit a tinent general, però a la caiguda d'Espartero en 1843 hagué d'exiliar-se. Tot i així, el 1844 fou nomenat Comandant General del Departament de Cadis i el 1846 fou ascendit a capità general. Malalt, però, va morir un parell d'anys després a San Fernando (Cadis).