José María Jover Zamora
José María Jover Zamora (Cartagena, 5 de juny 1920 - Madrid 21 de novembre de 2006) fou un historiador i mestre d'historiadors murcià.[1]
Biografia
[modifica]Jover Zamora va començar en setembre de 1939 els seus estudis a la Universitat de Múrcia i els va continuar a la Universidad Central de Madrid, on va llicenciar-se en història el 1942.[2] Posteriorment va ser professor a l'Escola de Comerç de Ciudad Real i becari al institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Va esdevindre catedràtic d'història el 1949 i va començar la seva carrera docent com a becari a la Universitat Central de Madrid durant dos anys, abans de desenvolupar la seva carrera com a catedràtic a la Universitat de València (1950-1964) i la Universitat Complutense de Madrid (1964-1988), fins a la seva jubilació.[3]
Va ser el gran renovador de la historiografia de l'Espanya contemporània: a mitjans dels anys 60 Jover s'incorpora als nous corrents historiogràfics europeus, rebent influències de l'Escola dels Annales o del català Jaume Vicens Vives. Considerat rescatador del terme "unamunià" intrahistòria, entre els seus deixebles hi ha prestigiosos historiadors com Javier Tusell, Juan Pablo Fusi o Ángel Bahamonde Magro.
El 1975 rep l'encàrrec de dirigir la Historia de España fundada i dirigida per Ramón Menéndez Pidal fins a la seva mort, reestructurant i ampliant el seu pla.
Distincions
[modifica]- El 1981 li va ser atorgat el Premio Nacional de Historia de España.
- El 1985 se li va concedir el títol de Doctor Honoris causa per la Universitat de Múrcia.
- En 2000 el XIV Premi Internacional Menéndez Pelayo.
Obres
[modifica]- Historia de España: la Edad Contemporánea, Barcelona, Teide, 1979.
- La civilización española a mediados del siglo XIX, Madrid, Espasa-Calpe, 1992 ISBN 978-84-239-7259-3
- Realidad y mito de la primera república, Madrid, Espasa-Calpe, 1991 ISBN 978-84-239-1994-9
- Historiadores españoles de nuestro siglo. Real Academia de la Historia, 1999. ISBN 9788489512221.
- España en la política internacional: siglos XVIII-XIX. Marcial Pons, 1999. ISBN 9788495379047.
Referències
[modifica]- ↑ Peiró Martín, 2007, p. 175.
- ↑ Espadas Burgos, 2007, p. 319.
- ↑ «Jover Zamora, José María». Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos (1840-1980) [Madrid], 2002, pàg. 337-338.
Bibliografia
[modifica]- Espadas Burgos, Manuel «José María Jover Zamora (1920-2006)». Hispania. Revista española de historia. Instituto de Historia; Consejo Superior de Investigaciones Científicas [Madrid], 67, 2007, pàg. 319-322. ISSN: 0018-2141.
- Gómez-Ferrer Morant, Guadalupe. José María Jover Zamora: maestro, historiador, humanista. Madrid: Cinca, 2024, p. 371. ISBN 9788410167155.
- Peiró Martín, Ignacio «Las metamorfosis de un historiador: el tránsito hacia el contemporaneismo de José María Jover Zamora». Revista de historia Jerónimo Zurita. Institución Fernando el Católico [Zaragoza], 2007, pàg. 175-234. ISSN: 0214-0993.
- Pensar el pasado: José María Jover y la historiografía española. Biblioteca Nueva, 2012. ISBN 9788499405155.
Enllaços externs
[modifica]- Professors d'història
- Professors de la Universitat de València
- Professors de la Universitat Complutense de Madrid
- Universitat de Múrcia
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Doctors honoris causa per la Universitat de València
- Doctors honoris causa per la Universitat de Múrcia
- Guanyadors del Premio Nacional de Historia de España
- Premis Internacionals Menéndez Pelayo
- Cartageners
- Morts a Madrid
- Naixements del 1920
- Morts el 2006
- Historiadors de la Regió de Múrcia