José María Lacarra y de Miguel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: José María Lacarra)
Infotaula de personaJosé María Lacarra y de Miguel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
Estella (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1987 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Es coneix perEspecialista en història d'Aragó i de Navarra
Activitat
OcupacióFilòleg i historiador
OcupadorUniversitat de Saragossa
Historical Provincial Archive of Zaragoza (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralÁngel Martín Duque i Bonifacio Palacios Martín Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMaría del Carmen Lacarra Ducay Modifica el valor a Wikidata
Premis

José María Lacarra y de Miguel (Estella, 24 de maig de 1907 - Saragossa, 6 d'agost de 1987) va ser un historiador, filòleg, medievalista i heraldista navarrès, l'especialitat del qual va ser l'estudi de la història d'Aragó i de Navarra. Va ser també catedràtic d'Història Medieval en la Universitat de Saragossa, ja que va exercir durant més de quaranta anys fins a la seva mort.

Vida[modifica]

El 1923 va viatjar a Madrid, on va realitzar simultàniament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, el 1930 es va graduar i ingressa aquest mateix any al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, amb destinació en l'Arxiu Històric Nacional. El 1933 obté el seu doctorat en Història i la seva llicenciatura en Història. Va poder obtenir una beca per estudiar en París de 1933 a 1934.

Durant la Guerra Civil Espanyola, Lacarra realitza una fecunda labor de salvar el tresor bibliogràfic espanyol. Una vegada conclosa la guerra, va marxar a Saragossa. El 1940 se li assigna la càtedra d'Història Medieval, que impartiria fins a la seva mort.

El 1941 funda el Centre d'Estudis Medievals d'Aragó. Cridat per la Diputació Foral de Navarra va organitzar excavacions arqueològiques i restauracions, les que recolliria en la seva revista Príncipe de Viana.

Para 1945 va fundar una revista titulada Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón. Entre 1949 i 1967 dirigeix la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, on va reorganitzar el sistema creant fins i tot nous departaments. Va estar al capdavant d'altres institucions, com l'Escola d'Estudis Medievals, la Universitat d'Estiu de Jaca i l'Arxiu de Protocols de Saragossa.

Destaca la seva labor com a conferenciant al llarg de la seva carrera, no només a Espanya sinó en la resta del món. Va presentar els seus estudis sobre l'Edat Mitjana espanyola en Roma, Estocolm i Texas. Va ser convidat com a professor a diverses universitats, entre elles la prestigiada Universitat de Berkeley. Nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Deusto el 1982 i per la de Saragossa el 1985, la de Navarra li va conferir tal distinció a títol pòstum el 1989.[1]

Obra[modifica]

Els llibres de Lacarra se centren principalment en l'estudi d'Aragó i Navarra en l'edat mitjana, des de la conquesta de Saragossa per Alfons I el Bataller fins als honors i tinences d'Aragó en el segle xi. Va brindar especial importància al desenvolupament urbà dels nuclis aragonesos de població, sobretot Jaca. Com a biògraf, Lacarra va analitzar la vida i la psicologia del Bataller, personatge que sempre el va captivar.[2]

Principals treballs de Lacarra:

  • Historia política del reino de Navarra (Caja de Ahorros de Navarra, Pamplona, 1972)
  • Aragón en el pasado (Col. Austral, Espasa-Calpe, Madrid, 1972)
  • Zaragoza en la Alta Edad Media (Historia de Zaragoza, I, Zaragoza, 1976)
  • Alfonso I el Batallador (Guara editorial, Zaragoza, 1978)
  • Colonización, parias, repoblación y otros estudios, 1981
  • Documentos para el estudio de la Reconquista y repoblación del valle del Ebro, 1981-1985
  • Investigaciones de Historia navarra, 1983
  • Estudios dedicados a Aragón, 1987

Referències[modifica]

  1. ↑ «José María Lacarra y de Miguel». GEA. Arxivat de l'original el 2015-09-30. [Consulta: 21 març 2017].
  2. ↑ Vegeu el pròleg al seu llibre Alfonso el Batallador, Zaragoza, Guara, 1978. ISBN 84-85303-05-9

Bibliografia[modifica]

  • LACARRA DUCAY, María del Carmen y Ramón José Yzquierdo Perrín, Centenario del profesor doctor don José María Lacarra, Abrente: Boletín de la Real Academia Gallega de Bellas Artes de Nuestra Señora del Rosario, ISSN 0212-6117, Nº. 38-39, 2006‑2007, pp. 289–296.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 9
1972 - 1987 		Succeït per:
Joaquín Vallvé Bermejo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_María_Lacarra_y_de_Miguel&oldid=31190630»