José Martínez Guerricabeitia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Martínez Guerricabeitia
Biografia
Naixement18 juny 1921 Modifica el valor a Wikidata
Villar del Arzobispo (Serrans) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1986 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Madrid, Castella
SepulturaCementiri Civil de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perOposició al franquisme
Activitat
OcupacióEditor i escriptor
OcupadorRuedo Ibérico Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

José Martínez Guerricabeitia (el Villar, Comunitat Valenciana, 19 de juny de 1921 - Madrid, Castella, 11 de març de 1986) fou un polític de formació anarquista, editor i escriptor valencià. Era germà de l'empresari, mecenes i col·leccionista d'art Jesús Martínez Guerricabeitia (1922-2015).

De família camperola, el seu pare fou un destacat dirigent regional valencià de la Confederació Nacional del Treball CNT, en la que ell ja hi participaria sent encara molt jove. Durant l'any 1938, al final de la guerra civil espanyola, restà al front de l'Ebre com enllaç de transmissions, i al finalitzar la contesa, a causa de la seva joventut fou tancat en un correccional, del que va poder escapar, exiliant-se a França. El 1947 era membre del comitè nacional de les joventuts llibertàries i des de 1948 s'instal·là a París, treballant en impremtes i editorials i col·laborant amb l'editor François Maspero en la llibreria La Joie de Lire. Freqüentà els ambients del nodrit exili espanyol, on convergien anarquistes, comunistes, socialistes i inclús liberals.

Per aquests anys inicià els estudis d'història, en La Sorbona, on conegué a Manuel Tuñón de Lara i Pierre Vilar, ambdós historiadors marxistes. El 1962, junt amb Nicolás Sánchez-Albornoz, Francisco Farreras, Ramon Viladas i d'altres exiliats, fundà la editorial Ruedo Ibérico, a París, el qual primer llibre que editaren fou La guerra civil española, de Hugh Thomas (1962). Des de llavors dedicà la major part de la seva activitat a potenciar l'editorial, que aviat es convertí en punt de referència no tan sols de l'exili, sinó també dels que a Espanya s'oposaven i combatien la dictadura franquista. De fet, Martínez Guerricabeitia (o Pepe Martínez, com era conegut en el mitjà intel·lectual antifranquista) fou el gran impulsor de Ruedo Ibérico, nodrint el seu catàleg amb nombroses obres indispensables per a conèixer la història espanyola en les seves etapes republicana, de la guerra civil i del franquisme, amb autors com Brenan, Kolstov, Gibson, Téllez, Southworth, Claudín, Lorenzo, etc.

Edità, així mateix, les memòries del líder anarquista Joan Garcia i Oliver (El eco de los pasos, 1975), i els anomenats Cuadernos de Ruedo Iberico, una revista antifranquista, de política i cultura, oberta a autors de l'interior d'Espanya, els quals signaren amb pseudònim les seves col·laboracions, i en la que també hi publicaren historiadors i intel·lectuals interessats per la causa de la llibertat d'Espanya. Ell mateix escriví en aquesta nombrosos articles (sota el pseudònim de Felipe Orero); per les seves pàgines hi passaren Jorge Semprún, Naredo, Ignacio Fernández de Castro (autor d'España hoy, que preparà amb el mateix Martínez), Joan Martínez Alier, José Antonio Díaz Valcárcel, Pasqual Maragall, Luciano Rincón i Carlos Semprún, entre d'altres.

Malgrat restar sempre fidel al moviment llibertari, el cert és que Ruedo Ibérico va estar sempre de forma permanent obert a totes les ideologies contràries al franquisme. El 1975 la llibreria Ruedo Ibérico sofrí un atemptat amb bomba, poc temps abans de la mort del general Franco, que després obrí a Espanya la transició vers la monarquia parlamentària. El 1979 decidí traslladar la editorial a Espanya, però al no rebre les ajudes promeses per l'antiga oposició antifranquista, el 1982 la dissolgué. Des de llavors, Martínez Guerricabeitia visqué a Madrid, exercint de professor de francès en l'Ateneu i treballant també en l'Institut d'Espanya, fins a la seva mort, ocorreguda en estranyes circumstàncies, doncs fou trobat mort en el seu domicili intoxicat amb monòxid de carboni escapat d'un calefactor.

Bibliografia[modifica]