José Millán-Astray y Terreros

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Millán-Astray y Terreros
Millan.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Millán Astray Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1879 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
14 maig 1952 – 1r gener 1954
COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949
COA Spain 1945 1977.svg Procurador en Corts
16 març 1943 – 1r maig 1946
Emblem of the Spanish Legion.svg 4t Comandant en cap Legión Española
26 febrer 1926 – 19 juny 1927
← Francisco Franco BahamondeEugenio Sanz de Larín (en) Tradueix →
Emblem of the Spanish Legion.svg 1r Comandant en cap Legión Española
2 setembre 1920 – 13 novembre 1922
← cap valor – Rafael de Valenzuela y Urzaiz → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaFeixisme i franquisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia d'Infanteria de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Conegut perFundador de la Legió Espanyola
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, cavaller legionari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarInfanteria Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral de brigada Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRevolució Filipina, Guerra del Rif i Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé Millán Astray Modifica el valor a Wikidata
GermansPilar Millán Astray Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firma de Millán Astray.svg Modifica el valor a Wikidata

José Millán-Astray y Terreros (La Corunya, 5 de juliol de 1879 - Madrid, 1 de gener de 1954) va ser un militar espanyol, fundador de la Legió Espanyola.

Biografia[modifica]

Neixé a la Corunya el 5 de juliol de 1879, fill de José Millán Astray (de qui va prendre els dos cognoms) i de Pilar Terreros Segade. Germà de l'escriptora Pilar Millán Astray.

Tan bon punt va sortir de l'Acadèmia d'Infanteria, formà part de la campanya de Filipines, i en retornar-ne ingressà en l'Escuela de Guerra, però interrompé els estudis en ser destinat al batalló de Cazadores de Madrid. En ascendir a capità tornà a l'Escuela de Guerra, on tingué per mestres en García Benitez, García Alonso i Mariani, en sortir-ne diplomat, fou nomenat professor d'Arts militars en l'Acadèmia d'Infanteria. En acabar el curs marxà com a voluntari al Marroc, i allà ingressà en la policia indígena, a les ordres del general Jordana.

Més tard, cridat pel general Manuel Fernández Silvestre, va combatre al seu costat i ascendí, per mèrits de guerra, a comandant, en la zona de Regaya, de Larraix. Va ser dos anys comandant de regulars de Larraix, i en retornar a la Península fou destinat a la Comissió de tàctica, essent llavors quan germinà en ell la idea de crear un cos voluntari, anàleg al d'altres exèrcits, per la qual cosa anà a Algèria amb l'objecte d'estudiar la Legió francesa.

Fundador de la Legió[modifica]

En crear-se després la Legió Espanyola, anomenada oficialment El Tercio, fou posat al capdavant seu amb el grau de tinent coronel, que acabava d'assolir. El 1922 deixà el comandament de la Legión i va ser destinat al regiment de Pavia. Guanyà una de les places tretes a concurs d'oficials diplomats a l'Estat Major per anar a l'estranger a perfeccionar-se en idiomes i ciència militar i passà a França, on fou agregat al professorat de les Escoles militars de Saint-Cyr i de Saint-Maixent, i més tard, al 10è batalló de Caçadors a Saterne (Alsàcia). D'allà marxà al Marroc, agregat a l'Estat Major del mariscal Lyautey, i en tot aquest temps estudià sistemes educatius i d'instrucció militar, i en el camp, en les línies de contacte franceses, l'organització dels exèrcits colonials. En agreujar-se el problema del Marroc sol·licità i assolí ser destinat a les ordres de l'alt comissari. Al cap de tres dies li fou concedit el grau de coronel, i quan anava a prendre el comandament de la seva columna caigué ferit, una de les quatre vegades que ho va ser; en la tercera va perdre un braç i en la quarta un ull. Entre els fets d'armes memorables que es recorden de la seva gestió, hi figura quan el 1921 acudí amb les 1a i 2a banderes, en ajut de Melilla, prestant en aquella ocasió un excel·lent servei militar.

El 1929, convidat per les col·lectivitats espanyoles, visità les Repúbliques Argentina, de Xile i Uruguai, i el 1930 la dels Estats Units, Cuba i Mèxic, invitat en aquesta última pel govern de la nació. El primer d'aquests viatges constituí una sèrie no interrompuda de triomfs, de simpatia i d'adhesió a Espanya. Fou festejat i condecorat en algunes d'aquestes nacions. El 1922 publicà un interessant manifest en defensa de la disciplina militar i en contra de la intervenció de l'exèrcit en la política nacional, fet que ell mateix no compliria, en adherir-se el 1936 a l'exèrcit rebel del general Franco. El 18 de juliol, trobant-se a l'Argentina, retornà immediatament i s'incorporà a l'exèrcit rebel de Franco. Va ser nomenat ràpidament director de Propaganda, Premsa i Ràdio.

En acabar la Guerra Civil i per mèrits propis, Franco l'anomenà cap del Cuerpo de Mutilados de Guerra por la Patria, càrrec en el qual es va mantenir fins a la seva mort.

Va ascendir a general de brigada, diplomat d'Estat Major i coronel honorari de la Legió. Posseí la medalla militar i altres creus de guerra espanyoles, la Legió d'Honor i Creu de Guerra franceses i d'altres condecoracions estrangeres. Era fill adoptiu de Ceuta i fill predilecte de la Corunya. Escriví un llibre titulat La Legión i alguns fullets professionals.

Es diu que era un soldat valent i va acumular moltes cicatrius de les quals presumia. Va ser un feixista molt ajustat al concepte tradicional de feixista. Francisco Franco li tenia molt de respecte, potser per ser un militar amb una vasta cultura, que parlava diversos idiomes i que era molt ben vist per governs estrangers, sobretot pel govern francès.[cal citació]

Anècdotes[modifica]

És recordat per les seves declaracions de crítica exaltada i violenta contra les autonomies basca i catalanes que va pronunciar a Salamanca el 12 d'octubre de 1936 allà es van pronunciar els crits típics de la Legió de "Viva la muerte" "Muera la inteligencia". Va provocar la contesta raonada de Miguel de Unamuno qui va ser cruel amb ell i el va comparar amb Cervantes (per les mutilacions de guerra) i a més va pronunciar la cèlebre frase Venceréis pero no convenceréis. També li va dir públicament que era una mena d'inútil que li agradaria que els altres fossin inútils com ell.

El seu primer matrimoni sembla que no es va consumar mai, posteriorment es va casar i va tenir un fill amb una neboda del filòsof José Ortega y Gasset.

Referències[modifica]