José Muñoz Molleda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Muñoz Molleda
Muñoz Molleda - Miniaturas.jpg
Portada de l'edició espanyola de les Miniaturas Medievales de Muñoz Molleda, (trascripció per a guitarra) Unión Musical Ediciones, Madrid.
Biografia
Naixement 16 de febrer de 1907
La Línea de la Concepción, Cadis
Mort 26 de maig de 1988(1988-05-26) (als 81 anys)
Madrid
Nacionalitat Espanya
Activitat
Ocupació Compositor i professor

IMDB: nm0616333 Musicbrainz: 7e93e353-7e47-4fb5-ae58-bf937f662d9d
Modifica les dades a Wikidata

José Muñoz Molleda (La Línea de la Concepción, Cadis, 16 de febrer de 1907 - Madrid, 26 de maig de 1988) fou un compositor espanyol.

Cursà estudis al Conservatori de Música i Declamació de Madrid, i tingué també com a professor al mestre Conrado del Campo. Pensionat pel Govern espanyol per ampliar els seus estudis musicals a l'estranger, va recórrer Alemanya, França, Itàlia i altres països. El Conservatori de Madrid li atorgà els primers premis de solfeig, piano, harmonia i composició. També fou guardonat amb el Prix de Rome (1934) i així mateix premiat per la Regia Acadèmia de Santa Cecília, d'aquella ciutat, pel seu Quartet en fa menor. Fou professor en el Conservatori de la capital d'Espanya tenint entre altres alumnes l'aragonès José Peris Lacasa.[1]

Obres[modifica]

  • Concert per a piano i orquestra,
  • De la tierra más alta,
  • Scherzo macabro, poema simfònic,
  • Fantasia romántica, per a orquestra solos i cor,
  • El oratorio, per a orquestra solos i cor,
  • La resurrección de Lazaro,
  • Introducción y fugado,
  • Suite de danzas,
  • Postales madrileñas,
  • La niña de plata i oro, <balle>, llibret de Tomás Borrás,

Obres de cambra[modifica]

A més del Quartet en fa menor ja esmentat, va compondre: Divertimento a sei, Preludio. També va ompondre diversos lieder, obres per a piano i nombroses partitures per al cinema espanyol, alemany i italià. El 1942 fou executada en primera audició, la seva obra Postales madrileñas, en la que es va poder apreciar els coneixements orquestrals del seu autor.

Bibliografia[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1072. (ISBN 84-7291-226-4)