José Napoleón Duarte Fuentes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Napoleón Duarte Fuentes
Nduarte.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Jose Napoleon Duarte Fuentes Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Santa Ana (El Salvador) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 1990 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
San Salvador (El Salvador) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata)
Seal of the President of El Salvador.svg President del Salvador
1r juny 1984 – 1r juny 1989
← Álvaro MagañaAlfredo Cristiani Burkard → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Notre Dame Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata Cristià Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 11724184 Modifica el valor a Wikidata
José Duarte (dreta) amb Hans-Dietrich Genscher l'any 1987.

José Napoleón Duarte Fuentes (San Salvador, 23 de novembre de 1925 - 23 de febrer de 1990) fou president d'El Salvador entre 1980 i 1982, i entre 1984 i 1989. Fou alcalde de la ciutat de San Salvador durant tres períodes.

Fou el primer secretari general del Partit Demòcrata Cristià (1960-1964) i el seu president en 1972. Aquest mateix any es presenta a les eleccions i després d'aquestes s'exilia fins a 1974. Durant aquest temps representà a l'Organització Demòcrata Cristiana d'Amèrica.

La Junta[modifica]

Entre 1980 i 1982 va liderar el govern revolucionari de la Junta civil-militar que va arribar al poder en 1979 amb un cop d'estat. Aquesta junta està formada per dos coronels (Adolfo Arnaldo Majano Ramo i Jaime Abdul Gutiérrez Avendaño) i tres civils (Guillermo Ungo, Mario Antonio Andino i Román Mayorga Quirós), i aparentment tenia un suport discret de la CIA.

El 10 de gener de 1981, el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional (FMLN) va llançar una ofensiva generalitzada contra el poder del govern. Això va fer que el règim rebés l'ajuda militar immediata del govern dels Estats Units d'Amèrica, incloent consellers militars.

El 26 de març de 1982 es van celebrar eleccions al Congrés nacional. Llavors el nou congrés va triar Álvaro Alfredo Magaña Borja per a ser el nou president d'El Salvador. Això va donar fi el 2 de maig a la Junta.

La presidència[modifica]

Dos anys més tard, Duarte obté la presidència en les eleccions de 1984. Durant la seva presidència (fins a 1989) va participar en reunions internacionals (Esquipulas) per a la consecució de la pau a la regió. Tot i acceptar algunes propostes de negociació amb el FMLN, molt pressionat per Estats Units es va negar a arribar a cap acord.

Amb acusacions de corrupció en el seu partit i molt afectat per un càncer d'estómac, va perdre les eleccions davant de la candidatura de la coalició d'extrema dreta ARENA, encapçalada per Alfredo Cristiani.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Napoleón Duarte Fuentes