José Ortega Spottorno

De Viquipèdia
Infotaula de personaJosé Ortega Spottorno
Jose Ortega Spottorno.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 2002 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro 40° 24′ 03″ N, 3° 43′ 49″ O / 40.400789°N,3.730306°O / 40.400789; -3.730306 Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979
President Grupo PRISA
1972 – 1984 – Jesús de Polanco → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeditor, empresari, escriptor, enginyer Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSimone Ortega Modifica el valor a Wikidata
FillsAndrés Ortega Klein Modifica el valor a Wikidata
ParesJosé Ortega y Gasset Modifica el valor a Wikidata  i Rosa Spottorno Topete Modifica el valor a Wikidata
GermansSoledad Ortega Spottorno Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Ortega Spottorno (Madrid, 13 de novembre de 1918 - 18 de febrer de 2002) va ser un enginyer agrònom, memorialista i editor espanyol.

Biografia[modifica]

Fill de José Ortega y Gasset, fou un home d'esperit liberal i laic que no l'abandonaria al llarg de la seva vida. Durant la Guerra Civil va marxar a l'exili a Ginebra al costat de la seva família. Després d'una breu estada a París, va tornar a Espanya on va tornar a editar la Revista de Occidente que fundà el seu pare, aconseguint que tingués caràcter mensual en 1963.

En 1949 es va casar amb Simone Klein (més coneguda com a Simone Ortega, a través dels seus llibres de cuina) i va tenir tres fills. Va crear Alianza Editorial el 1966 amb l'ànim d'apropar les grans obres al major públic possible; va fundar l'empresa PRISA, i va promoure la creació del diari El País, una de les seves més benvolgudes ambicions, atès que provenia d'una família on, des dels seus avis, havien estat vinculats amb periòdics com El Sol, Los Lunes del Imparcial o El Diario Gráfico. Va ser membre del Consell d'Administració d'El País fins a 1984, recolzant-se incondicionalment en Juan Luis Cebrián i Jesús de Polanco per al seu èxit.

Va ser senador per designació reial en la Legislatura Constituent en aplicació de la Llei per a la Reforma Política de 1977. Fou vicepresident segon de la Comissió de Peticions del Senat.[1]

Va ser autor de diversos llibres de memòries, novel·les i assajos, entre els quals destaquen El área remota, novel·la de 1986; Historia probable de los Spottorno (1992) i Los Ortega, obra póstuma.

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Máximo San Juan
Los artistas entre las musas y Mercurio
Premi César González-Ruano
1988
Succeït per:
José Luis Garci
Un maestro