José Pardo y Barreda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Pardo y Barreda
José Pardo y Barreda.jpg
Biografia
Naixement 24 febrer 1864
Lima
Mort 3 agost 1947 (83 anys)
Lima
Lloc d'enterrament Cementiri General Presbítero Matías Maestro
Presidential Standard of Peru.svg  President de la República del Perú 

18 agost 1915 – 4 juliol 1919
← Óscar BenavidesAugusto B. Leguía Tradueix →
  Rector of the National University of San Marcos Tradueix 

1914 – 1915
← Ramón Ribeyro Tradueix
Presidential Standard of Peru.svg  President de la República del Perú 

24 setembre 1904 – 24 setembre 1908
← Serapio CalderónAugusto B. Leguía Tradueix →
  President del Consell de Ministres del Perú 

8 setembre 1903 – 14 maig 1904
← Eugenio Larrabure y Unanue TradueixAlberto Elmore Fernández de Córdoba Tradueix →
  Ministre de Relacions Exteriors del Perú 

8 setembre 1903 – 14 maig 1904
← Eugenio Larrabure y Unanue TradueixAlberto Elmore Fernández de Córdoba Tradueix →
Dades personals
Formació Universitat Nacional Major de San Marcos
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic i advocat
Partit Civilista Party Tradueix
Família
Fills Juan Pardo Heeren Tradueix
Pare Manuel Pardo Tradueix
Germans Felipe Pardo y Barreda Tradueix i Juan Pardo y Barreda Tradueix
Parents Manuel Pardo Ribadeneira (besavis paterns)
Enrique Barreda y Osma (oncle matern)
José Antonio de Lavalle Tradueix (oncle)
Felipe de Osma y Pardo (cosí germà)
Pedro de Osma y Pardo (cosí germà)
José de la Riva-Agüero y Osma Tradueix (cosí segon)
Modifica les dades a Wikidata

José Simón Pardo i Barreda (Lima, Perú, 24 de febrer de 1864 - Lima, 3 d'agost de 1947) va ser un advocat, diplomàtic i polític peruà, que va ocupar la Presidència del Perú en dues ocasions: entre 1904 i 1908 i entre 1915 i 1919. Fill de Manuel Pardo y Lavalle, fundador del Partit Civil i president del Perú.[1]

José Pardo va representar una nova generació de "civilistes" amb anhels renovadors per al desenvolupament del Perú. Durant el seu primer govern va recolzar ferm i eficaçment a l'educació pública, la cultura i la defensa nacional. El seu segon govern es va caracteritzar per la violència política i social, símptoma de l'esgotament del civilismo com a opció política i de la crisi mundial derivada de la Primera Guerra Mundial. Va acabar sent enderrocat per Augusto B. Leguía.

Referències[modifica]

  1. Apuntes históricos de una gran ciudad. Arístides Herrera Cuntti, p. 222–227. ISBN 978-9972-2908-0-0. 

Bibliografia[modifica]

  • Basadre Grohmann, Jorge. Historia de la República del Perú (1822-1933). 12. 9.ª. Lima: Empresa Editora El Comercio S. A., 2005a. ISBN 9972-205-74-6. 


Precedit per:
Serapio Calderón
President del Perú
1904-1908
Succeït per:
Augusto Leguía
Precedit per:
Óscar Benavides
President del Perú
1915-1919
Succeït per:
Augusto Leguía