José Pinilla Pascual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Pinilla Pascual
Activitat
Ocupació Músic
Modifica les dades a Wikidata

José Pinilla Pascual (Autol, La Rioja, 2 de juliol de 1837 - Madrid, 1902) va ser un professor, pedagog i compositor.

Va estudiar solfeig amb Juan Castellano, piano amb José Miró, i harmonia, contrapunt, fuga i composició amb Hilarión Eslava en en Conservatori de Madrid, obtenint un accèsit en harmonia (1856), un accèsit de piano (1859), un segon premi de piano amb medalla de plata (1860), i en 1861 el premi de composició amb medalla d'or. Va començar en la docència com a professor de solfeig en el conservatori en 1863, de manera gratuita; a proposta del professorat se'l va anomenar, per ordre real, professor auxiliar del mateix centre, i en 1864 va obtenir per oposició la plaça de catedràtic numerari de solfeig, sent proposat per unanimitat. Va tenir molts alumnes premiats en els concursos del conservatori. Posteriorment va ocupar la càtedra d'harmonia fins a la seva mort. Va col·laborar en 1864, junt amb altres professors del citat establiment, en una subscripció oberta per Baltasar Saldoni i Remendo per celebrar unes exèquies solemnes per l'organista i MC de la Catedral de Barcelona Mateu Ferrer i Oller. En 1865 va fundar una escola d'harmonia, contrapunt, fuga, composició i instrumentació per correspondència. Va ser nombrat caballer de l'ordre de Carles III en 1882. La seva Teoría completa del solfeo..., estructurada en preguntes i respostes, i amb gran quantitat d'exemples intercalats en el text, s'adaptava especialment al Método de solfeo del seu mestre Eslava, al que considerava un innovador per la disposició paulatina de les dificultats, i per haver desterrat la nomenclatura dels valors propis de la notació blanca proporcional que es continuava aplicant a les figures en el tractats de solfeig. Perquè l'alumne s'adaptés a entonar de manera afinada, Pinilla rebutjava l'acompanyament pianístic en el solfeig, i en els seus Ejercicios de entonación y medida separa la pràctica d'aquestes dos dificultats, per tractar-les finalment en conjunt.

Obra[modifica]

Obra didàctica[modifica]

Música religiosa[modifica]

Cançons[modifica]

Piano[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]