José Pinto Rosas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Pinto
Biografia
Naixement José Pinto Rosas
11 de novembre de 1929 (1929-11-11) (89 anys)
Antequera, Espanya
Activitat
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport futbol
Posició a l'equip Defensa
Clubs juvenils
- Antequera CF
Clubs professionals
Anys Equip
1949-1951 Antequera CF
1951-1955 Girona FC
1951-1952Recreación Logroño (cedit)
1955-1956 SD Espanya Industrial 18 (0)
1956-1959 CD Comtal 64 (2)
1959-1961 FC Barcelona 16 (0)
1961-1965 Real Valladolid 103 (0)
1965-1967 Girona FC
Equips entrenats
1968-1969[1] AD Guíxols
1973 Atlètic Balears
1975[2] CE Manresa
1975[3] CF Calella
1976-1977[4] UE Figueres
1979-1981[5] Girona FC
1982 Girona FC
1982-1983[6] UE Olot
1984[7] Palamós CF
1984-1985[8] UE Figueres
1985[9] AC Hostalric
1985-1986 UE Llagostera
1986[10] CF Lloret
1986-1987[11] Vilobí CF
1987[12] AD Guíxols
1987[13] CD Banyoles
1987-1988[14] UE Vic
1991-1992[15] FC Palafrugell
Modifica les dades a Wikidata

José Pinto Rosas (Antequera, 11 de novembre de 1929) és un exfutbolista espanyol de les dècades de 1950 i 1960.

Trajectòria[modifica]

Després de jugar a l'equip de la seva ciutat natal i al Recreación de Logroño (filial del Logroñés) mentre feia el servei militar, es traslladà a Girona per defensar els colors del Girona FC durant tres temporades. L'any 1955 fou fitxat pel FC Barcelona, que el cedí al filial Espanya Industrial/Comtal. El 1959 pujà al primer equip, on jugà dues temporades, amb 16 partits de lliga disputats. En la primera temporada guanyà la lliga i la Copa de Fires. A continuació jugà durant quatre temporades al Real Valladolid, i el 1965 tornà a Girona, on acabà la seva carrera de futbolista. Es convertí en entrenador, dirigint principalment a club de les comarques gironines.[1][16]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Agrupació Barça Jugadors «José Pinto Rosas» (en català). Diari Sport, 25 [Consulta: 25 març 2015].
  2. «Con la alineación decidida, el Gerona dispuesto a puntuar en Manresa». Mundo Deportivo, 23-02-1975. [Consulta: 1r febrer 2015].
  3. «A diez días vista, el Calella sin equipo ni entrenador». Mundo Deportivo, 28-08-1975. [Consulta: 1r febrer 2015].
  4. «Quatre dècades més tard». UE Figueres. [Consulta: 1r febrer 2015].
  5. «El Girona no renovó a Pepe Pinto». Mundo Deportivo, 27-08-1981. [Consulta: 1r febrer 2015].
  6. «Olot, un campeón de cristal». Mundo Deportivo, 09-11-1983. [Consulta: 1r febrer 2015].
  7. «Pinto: Nos beneficia el futbol del Vilobí». Mundo Deportivo, 14-12-1984. [Consulta: 1r febrer 2015].
  8. «Farners-Palamós en Llagostera». Mundo Deportivo, 27-12-1984. [Consulta: 1r febrer 2015].
  9. «Pinto dimite en el Hostalric». Mundo Deportivo, 22-09-1985. [Consulta: 1r febrer 2015].
  10. «En Lloret, año nuevo, vida nueva». Mundo Deportivo, 01-01-1986. [Consulta: 1r febrer 2015].
  11. «Vilobí-Olot a todo derby». Mundo Deportivo, 20-12-1986. [Consulta: 1r febrer 2015].
  12. «Guixols: Pinto hará tàndem con Lozano». Mundo Deportivo, 25-02-1987. [Consulta: 1r febrer 2015].
  13. «Pepe Pinto entrenador del Banyoles». Mundo Deportivo, 30-11-1987. [Consulta: 1r febrer 2015].
  14. «Vic: Pinto ya entrena». Mundo Deportivo, 24-12-1987. [Consulta: 1r febrer 2015].
  15. «Palafrugell: Pinto por Pagès». Mundo Deportivo, 03-05-1991. [Consulta: 1r febrer 2015].
  16. «Pinto Rosas, Josep». Agrupació Barça Jugadors. [Consulta: 1r febrer 2015].

Enllaços externs[modifica]