José Riquelme López-Bago

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosé Riquelme y López-Bago
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de València
1931 – 1935
Biografia
Naixement (es) José Riquelme y López-Bago
31 d'agost de 1880
Tarragona
Mort 28 de gener de 1972(1972-01-28) (als 83 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise
Activitat
Ocupació Militar
Lleialtat Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Branca militar Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Red star.svg Exèrcit Popular de la República
Rang militar 4ej.png General de Divisió
Re1.png General de l'Exèrcit Popular
Conflicte Guerra del Rif
Guerra Civil espanyola
Notes
Modifica dades a Wikidata

José Riquelme y López-Bago (Tarragona, 31 d'agost de 1880 - París, 28 de gener de 1972) va ser un militar espanyol que va destacar per la seva actuació en les Guerres del Marroc i la Guerra Civil espanyola.

Biografia[modifica]

Va realitzar una part essencial de la seva carrera militar a Àfrica, durant la coneguda com Guerra del Rif. En 1921 ja era Coronel i Cap de la Policia Indígena. Després del Desastre d'Annual, va protagonitzar un enfrontament amb el general Sanjurjo amb motiu de l'Expedient Picasso. En 1924 va participar en la reconquesta de Tetuan.

En 1929 va ser membre del Tribunal Militar que va jutjar a José Sánchez Guerra per la revolta dels artillers de Ciudad Real. L'absolució del polític conservador va provocar que Riquelme fos passat a la reserva.

L'endemà de la proclamació de la Segona República Espanyola va ser ascendit a general de Divisió i nomenat Capità General de la III Regió Militar, a València.

El cap del Govern i ministre de la Guerra, Alejandro Lerroux va sotmetre a la signatura del president de la República el Decret de 15 de febrer de 1935 nomenant José Riquelme cap de la Segona Divisió Orgànica amb seu a la ciutat de Sevilla..[1] Des dels primers moments de la Guerra Civil espanyola, es manté fidel al Govern republicà. Va ser nomenat cap de la Primera Divisió Orgànica, ocupant el buit de comandament que existia després del fracàs del cop d'estat del 18 de juliol de 1936. Va manar les forces que van atacar Toledo i les que van lluitar després en el Guadarrama. No obstant això, al començament de setembre les seves forces van sofrir importants derrotes a Oropesa i Talavera de la Reina que van causar el seu processament. Absolt en 1938, torna al servei com a comandant militar de Barcelona.

A partir de 1939, després de la caiguda de Catalunya, es va exiliar en França fins a la seva mort en París, en 1972.[2] Es troba enterrat al Cementiri parisenc del Père-Lachaise

Casat en primeres noces amb Milagros Ojeda Varona que va ser Presidenta de la Creu Roja de Larraix[3] i en segones noces amb Manuela Ruiz Juan, que va ser presidenta del comitè de Creu Roja de la República Espanyola en l'exili a França. Té de la primera esposa una néta a Mèxic, María Rosa Judez Riquelme, i dos besnéts, Francisco i Diego Alberto Flores Judez.

Referències[modifica]