José Rodríguez Carracido

José Rodríguez Carracido
	;
Biografia
Naixement	21 maig 1856 ; Santiago de Compostel·la (província de la Corunya)
Mort	3 gener 1928 (71 anys); Madrid
President de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
	1922 – 1928 ; ← Amós Salvador Rodrigáñez – Leonardo Torres Quevedo →
Rector de la Universitat Complutense de Madrid
	1916 –
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
	1907 –
Senador al Senat espanyol
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació	Bioquímic
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (1908–1928); Reial Acadèmia Nacional de Medicina (1906–1928); Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1888–1928); Sociedad Farmacéutica Lusitana (es) (membre honorari) ; Real Academia Galega ; Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia (president) ; Societat d'Amics de Portugal ; Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona ; Asociación española para el progreso de las ciencias
	Premis (1914) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII; Gran Creu de l'Orde de Carles III ;

José Rodríguez Carracido, nascut a Santiago de Compostel·la el 21 de maig de 1856 i traspassat a Madrid el 1928), va ser un farmacèutic i químic espanyol, pioner de la bioquímica a Espanya.

Biografia[modifica]

El pare de Rodríguez Carracido era barber i de nin va tenir un conjunt de deficiències psicomotores i un quequeig molt notori. El mètode que va usar per corregir el seu quequeig va ser el mateix que Demòstenes, col·locant-se pedres a la boca.

El 1871 va acabar el batxillerat i el 1874 es va llicenciar en farmàcia obtenint el premi extraordinari. L'octubre de 1874 va arribar a Madrid per realitzar-hi els seus estudis de doctorat, que va defensar el 1875 amb el títol "Teorías de la fermentación".

Immediatament després es va presentar a les oposicions de farmacèutic militar i va obtenir el número u. La seva primera destinació va ser el laboratori Central de Medicaments de Madrid, però va ser enviat en comissió de serveis a Tafalla (Navarra). Allà va fer amistat amb un guerriller anomenat Tirso Lacalle, sobrenomenat "el cojo de Cirauqui". Segons compten els seus biògrafs, Tirso Lacalle li va arribar a oferir una acta de Diputat a Corts per Navarra, donant senyal de l'amistat que hi va haver entre ambdós. Després de romandre un temps a la ciutat propera d'Olite, es va traslladar de nou a Madrid. Va romandre en l'exèrcit fins a 1880, any en què va demanar la baixa voluntària per haver estat destinat al Penyal de Vélez de la Gomera, probablement per algun desacord amb els seus superiors.

Va obtenir la càtedra de química orgànica aplicada a la Facultat de Farmàcia de Madrid el 1881. Va ser catedràtic d'aquesta disciplina des de 1881 a 1898, data en la qual va aconseguir la càtedra de química biològica i Història crítica de la mateixa Facultat, que va exercir fins al 1926.

Va ser degà de la Facultat de Farmàcia i porteriormente rector de la Universitat Central. Va ser membre de diverses acadèmies: de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals des de 1887, de la Reial Acadèmia de Medicina, des de 1906 i de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia des de 1908. El 1920, sent el president de l'Acadèmia de Farmàcia, va decidir sol·licitar per a ella el títol de Real, que havia perdut en els avatars del convulso segle xix.

Obra[modifica]

Rodríguez Carracido va ser el primer catedràtic de bioquímica d'Espanya i va desenvolupar la seva tasca investigadora en aquest camp.

Obres[modifica]

1887: La Nueva Química
1894: La Evolución en la Química
1900: El Manganeso en los abonos (article)
1903: La complejidad farmacológica en la prescripción médica (conferència)
1904: La fermentación alcohólica de la glicerina (article)
1905: Acción de la quinina y la pilocarpina sobre las oxidasas (article)
1906: Examen de una supuesta incompatibilidad de los calomelanos (article)
1906: Farmacodinamia de las modificaciones de la oxidación orgánica (discurs)
1908: Análisis Físico-Químico y Biológico de las Aguas de Carslbad (treball)
1908: La alimentación nitrogenada (conferència)
1910: Perfeccionamiento de la alimentación albuminoidea (comunicación al congreso de Higiene y Alimentación)
1911: Proceso químico de la formación del glóbulo rojo (conferència)
1915: Metabolismo de la célula autónoma y de la célula asociada (conferència)
1915: Estado actual de los problemas y métodos de la clínica biológica (conferència)
1917: Síntesis bioquímica (article)
1920: Filogenia de la molécula albuminodea (conferència)
1921: Estudio farmacológico de la Salicaria (comunicació)
1921: El Reactivo bioquímico («Mi Testamento profesional») (discurs d'entrada a la Real Academia Nacional de Medicina)
1922: El trabajo del riñón y las glucosurias (article)
1923: Anoxihemias por intoxicación (conferència)
1924: La Ureogénesis (conferència)
1926: El fósforo en la vida (conferència)
1926: La formación de la materia viva (conferència)
1926: Confesiones (article inconclús)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Rodríguez Carracido

Tesis doctoral d'Angustias Sánchez-Moscoso sobre Carracido, 1971
1906 - Rodríguez Carracido, José al web de la RANM
José Rodríguez Carracido (1856-1928) al web de la RANM

Premis i fites
Precedit per: Manuel Rioz y Pedraja	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Medalla 28 1888-1928	Succeït per: Vicente Inglada Ors
Precedit per: Eduardo Benot Rodríguez	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira Z 1908-1928	Succeït per: Agustín González de Amezúa y Mayo
Precedit per: '	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina Cadira 46 1906- 1928	Succeït per: José Mouriz y Riesgo
Precedit per: Rafael Conde y Luque	Rector de la Universitat Complutense de Madrid 1916-1927	Succeït per: Luis Bermejo Vida
Precedit per: Gabriel de la Puerta Ródenas y Magaña	President de la RSEFQ 1905	Succeït per: José María de Madariaga y Casado