José Viana da Motta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Viana da Motta
Jardim do Torel 02.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 22 d'abril de 1868
São Tomé
Mort 1 de juny de 1948 (80 anys)
Lisboa
Sepultura Berlín
Activitat professional
Ocupació Pianista, compositor i musicòleg
Mestres Franz Xaver Scharwenka
Instrument Piano
Modifica dades a Wikidata

José Viana da Motta (Santo Tomé, 22 d'abril de 1868Lisboa, 1948) fou un compositor, pianista i profesor de música portuguès.

Va fer els estudis en el Conservatori de Lisboa, i als nou anys començà la vida artística, fent alguns concerts que ja cridaren l'atenció. Pensionat pel rei el 1882, marxà a Berlín allí va rebre lliçons de Xaver Scharwenka i el seu germà Ludwig Philipp Scharwenka, perfeccionant després els seus estudis al costat de Liszt, Schaeffer i Von Bülow. El 1885 donà un concert a Berlín, mereixen grans elogis de la critica i públic, i poc temps després Sarasate l'elegí com a acompanyant. El 1888 visità les principals ciutat de Rússia i després d'Alemanya, sent convidat per l'emperador Guillem I perquè donés un concert en la seva presència. Posteriorment fou contractat junt al violinista portuguès Bernardo Valentin Moreira de Sa[1] avantatjosament per donar una sèrie de concerts als Estats Units i Sud-amèrica (1902) despertant sempre el major entusiasme. El 1918 va ser nomenat director del Conservatori Nacional de Música de Lisboa càrrec que ocupà fins al 1938 en que fou substituït per Manuel Ivo Cruz.[2]

Entre les seves composicions cal citar:

  • D.ª Ignez de Castro, simfonia,
  • A'Patria, simfonia,
  • Escenes portugueses, per a piano,
  • Rapsòdias portugueses, lieder,
  • un Quartet per a instruments de corda.

també es distingí com escriptor, devent-se-li:

  • Studienbei Bülow, (Berlín, 1896),
  • Einige Beobachtungen über Fr. Liszt, (1898),
  • Die Entwickelung des Klavierkonzerts.

Bibliografia[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 36, pàg. 976 (ISBN 84 239-4536-7)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 287. (IBSN 84-7291-226-4)