José Vivó Costa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: José Vivó)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Vivó Costa
Biografia
Naixement 19 maig 1916
Barcelona
Mort 26 juliol 1989 (73 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Actor i actor de televisió

IMDB: nm0900393
Modifica les dades a Wikidata

José Vivó Costa (Barcelona, 19 de maig de 1917-Barcelona, 26 de juliol de 1989) va ser un actor espanyol. Va ser un reconegut actor de repartiment que va treballar en teatre, cinema i televisió.[1][2]

Biografia[modifica]

Va iniciar estudis d'enginyeria, que va haver d'abandonar a conseqüència de l'inici de la guerra civil espanyola. Va combatre al costat de l'exèrcit republicà i en finalitzar el conflicte, es va dedicar plenament al món de la interpretació.

S'inicia sobre les taules en la seva terra natal, debutant al cinema en 1946. Quatre anys més tard es trasllada a Madrid i en aquesta capital roman durant gairebé tota la seva vida professional.

En teatre va participar en els muntatges de La señal que se espera, Soledad, El jefe,[3] La puta respetuosa, El proceso del arzobispo Carranza, Las tres hermanas, El anzuelo de Fenisa, Trampa para un hombre solo, Alejandro Magno, El sistema Fabrizzi, La muchacha del sombrerito rosa, La gaviota,[4] La loca de Chaillot, Marat/Sade, El jardín de los cerezos, El rinoceronte,[5] El álbum familiar, Cómo ama la otra mitad, Qué absurda es la gente absurda i Doña Rosita la soltera.

Del seu pas per la gran pantalla poden esmentar-se títols com Bienvenido, Mister Marshall (1953), La venganza de Don Mendo (1961), Las Ibéricas F.C. (1971), Ana y los lobos (1973), Les llargues vacances del 36 (1976), Mamá cumple cien años (1979), El crimen de Cuenca (1980), El Sur (1983), El caballero del dragón (1985) i El Lute: camina o revienta (1987).

No obstant això va ser la televisió el mitjà en el qual probablement es va prodigar amb major assiduïtat. Va estar present en els estudis de Televisió espanyola des dels inicis de les seves emissions en la dècada de 1950 i va participar en desenes de sèries i espais de teatre televisat.

A principi dels 80 José va seguir vinculat al teatre al costat de la seva dona Cristina Martos, també escriptora de teatre. Actualment el seu fill Diego té una escola de teatre i segueix el deixant del seu padrastre.

Trajectòria en televisió[modifica]

Referències[modifica]