José de Alencar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José de Alencar

José de Alencar (Messejana - avui un barri de Fortaleza, 1 de maig del 1829Rio de Janeiro, 12 de desembre del 1877) fou un escriptor brasiler. Considerat un dels grans escriptors del romanticisme al Brasil, va escriure obres, com O Guarani i Iracema. La seva obra és marcada per la construcció d'una identitat nacional brasilera. En els seus llibres, Alencar va representar el paisatge brasiler i la formació de la seva població amb indis com a personatges principals.

Vida[modifica | modifica el codi]

José de Alencar va ser un advocat, periodista, polític i escriptor brasiler nascut a Messejana, que correspon avui a un barri de Fortaleza l'1 de maig de 1829 i va morir a Rio de Janeiro el 12 de desembre de 1877. Fill del polític José Martianiano de Alencar i de la cosina d`aquest, Ana Josefina. La avia materna fou una consagrada heroïna de la revolució de 1817, Barbara de Alencar. Ja des de petit llegia a la seva mare i les seves tietes i durant la seva infància va gaudir del contacte amb el camp i la natura brasilers. Però, va ser el viatge de Cearà a Bahia, al interior, que el va marcar posteriorment en la seva ficció. Es va mudar amb la seva família a Rio de Janeiro, la capital de l'imperi, on el seu pare va desenvolupar la seva carrera política i ell començà a assistir a l'escola elemental.

Al 1844 es matricula als cursos preparatoris de la Facultat de Dret de Sao Paulo i comença el curs al 1846. És en aquesta època que funda la revista Ensaios literários. Després, al 1856, ja graduat, publicà la seva primera novel·la Cinco Minutos en forma de fulletó, seguida de A Viuvinha el 1857. El mateix any publica la novel·la que li atorgarà notorietat O Guaraní. Encara que ja al 1956 escriu amb pseudònim Cartas sobre a Confederaçao dos Tamoios, en que fa una crítica mordaç al poema èpic del preferit del Emperador, Domingos Gonçalves de Magalhaes. En una disputa literària sobre el paper de la èpica oposada a la llibertat de la ficció com a gènere modern i lliure que ell mateix optà. En aquests anys també va escriure les novel·les que completen la trilogia indigenista: Iracema (1865) una epopeia sobre l'origen de Cearà en que la personatge principal es índia Iracema; el segon és Ubirijara (1874) en que el protagonista és un valent guerrer indígena.

Va produir també novel·les urbanes, regionalistes i històriques, a més de peces de teatre. En un moment de consolidació de la independència Alencar va representar els esforços per promoure el Brasil amb una cultura pròpia i de construir nous camins per a la literatura del país.

Al 1859 entra com a cap de la secretaria del Ministeri de Justícia i el 1960 com a diputat, sempre militant en el Partit Conservador. Al 1877 viatjarà a Europa per a un tractament mèdic però, finalment morirà de tuberculosi a Rio de Janeiro en el mateix any. Alancar es troba enterrat al Cementiri de Sao Joao Batista a Rio de Janeiro. En homenatge al autor es va aixecar una estàtua en honor seu a Rio de Janeiro i un Teatre a Fortaleza anomenat “Teatro José de Alencar”.

Estil[modifica | modifica el codi]

José Alencar és el "patriarca" de la literatura brasilera. Va construir una literatura nacional menys influenciada pel colonialisme portuguès. Tradicionalment se'l ha classificat com a escriptor romàntic, encara que les seves obres tenen també característiques del moviment literari següent, el realisme. Convençut de la seva tasca va adoptar paraules del llenguatge amerindi tupí i va canviar l'estructura de les oracions per al que ell considerava propi del portuguès brasiler.

Les obres de José de Alencar han estat dividides en: indianistes, entre elles hi trobariem O Guarani del 1857, Iracema del 1865 i Ubirajara del 1874.les característiques pròpies són que tenen una gran presència les descripcions de la selva i la vida en ella, així com de les costums dels indígenes amerindis. Novel·les urbanes: Lucíola del 1862, Diva del 1864 i Senhora del 1875. I novel·la regionalista O Gaúcho del 1870 i O Sertanejo del 1875. I per últim, novel·la històrica amb l'exemple de A Guerra dos Mascates del 1873).

Obra[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • Cinco minutos (1856)
  • A viuvinha (1857)
  • O guarani (1857)
  • Lucíola (1862)
  • Diva (1864)
  • Iracema (1865)
  • As minas de prata - 1º vol. (1865)
  • As minas de prata - 2.º vol. (1866)
  • O gaúcho (1870)
  • A pata da gazela (1870)
  • O tronco do ipê (1871)
  • Guerra dos mascates - 1º vol. (1871)
  • Til (1871)
  • Sonhos d'ouro (1872)
  • Alfarrábios (1873)
  • Guerra dos mascates - 2º vol. (1873)
  • Ubirajara (1874)
  • O sertanejo (1875)
  • Senhora (1875)
  • Encarnação (1877)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • O crédito (1857)
  • Verso e reverso (1857)
  • O Demônio Familiar (1857)
  • As asas de um anjo (1858)
  • Mãe (1860)
  • A expiação (1867)
  • O garatuja (1873)
  • O jesuíta (1875)

Crònica[modifica | modifica el codi]

  • Ao correr da pena (1874)

Autobiografia[modifica | modifica el codi]

  • Como e por que sou romancista (1873)

Crítica i polèmica[modifica | modifica el codi]

  • Cartas sobre a confederação dos tamoios (1856)
  • Ao imperador: cartas políticas de Erasmo (1865)
  • Novas cartas políticas de Erasmo (1865)
  • Ao povo: cartas políticas de Erasmo (1866)
  • O sistema representativo (1866)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José de Alencar Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts sobre José de Alencar al Wikisource (portuguès).