José de Posada Herrera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé de Posada Herrera
José de Posada Herrera.jpg
José Posada Herrera retratat per Ignacio Suárez Llanos.
Biografia
Naixement 31 de març de 1814
Llanes
Mort 7 de setembre de 1885(1885-09-07) (als 71 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Governació
14 de maig de 1858 – 17 de gener de 1863
President Francisco Javier de Istúriz
Leopoldo O'Donnell

21 de juny de 1865 – 10 de juliol de 1866
President Leopoldo O'Donnell
Escudo de España 1874-1931.svg  President del Govern
13 d'octubre de 1883 – 18 de gener de 1884
Rei Alfons XII
Escudo de España 1874-1931.svg  President del Congrés dels Diputats
15 de febrer de 1876 – 28 de gener de 1878
President de govern Antonio Cánovas del Castillo

20 de setembre de 1881 – 26 de juliol de 1883
President de govern Práxedes Mateo Sagasta
Activitat
Ocupació Jurista
Partit Izquierda Dinástica
Premis
Modifica les dades a Wikidata

José Posada Herrera (Posada de Llanes, Llanes, Astúries, 31 de març de 1814 - 7 de setembre de 1885) fou un jurista i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Va estudiar Dret i Economia i en va ser professor a la Universitat d'Oviedo el 1838. Fou catedràtic de l'Escola especial d'Administració el 1843, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1857), de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1864) i president de l'Ateneo de Madrid.

A partir de l'any 1839 inicia una intensa activitat política que el convertí en testimoni i protagonista excepcional de la seva agitada època. Durant el període comprès entre 1839-1841 va ser diputat pel Partit Progressista i a partir de 1842 va ingressar a les files del Partit Moderat, combatent amb duresa al seu antic company Salustiano de Olózaga Almandoz i va col·laborar amb la caiguda de Baldomero Espartero i de la Regència, destacant no obstant això per la seva independència com a parlamentari. Va intervenir en la redacció de les Constitucions de 1869 i 1876, arribant a ser triat per unanimitat President del Congrés dels Diputats (1876). Va ocupar altres importants càrrecs polítics com a membre del Consell Reial, President del Consell d'Estat (1881), ambaixador davant la Santa Seu a Roma (1868), ministre de Governació en 1858 i 1865 -en governs presidits per Francisco Javier de Istúriz i Leopoldo O'Donnell- i President del Consell de Ministres en 1883 –ara pertanyent a Izquierda Dinástica-.

Quan era ministre de la Governació va ser anomenat "el gran elector", donada la falta d'escrúpols i habilitat perquè en les eleccions es mantingués el control governamental del resultat, donant-li la victòria.[1]

Obra jurídica[modifica]

Dins de la seva obra com a jurista cal destacar els quatre volums de Lecciones de Administración (1843) reeditats els tres primers per l'Institut Nacional d'Administració Pública en 1978 i el quart -que es creia perdut– dedicat a la Beneficienca Pública, pel Servei de Publicacions de la Universitat d'Oviedo el 1995, gràcies a la investigació que en els últims anys ha realitzat Francisco Sosa Wagner – catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat de Lleó - sobre aquest autor, a qui considera el pare del Dret Públic a Espanya i sobre qui ha escrit dues recents obres: Posada Herrera, actor y testigo del siglo XIX (1995) i La construcción del Estado y del Derecho Administrativo: ideario jurídico-político de Posada Herrera (2001).

La investigació sobre aquest autor, especialment la seva actuació parlamentària i política, és de gran actualitat, trobant-se inèdit i pendent de publicació per altres investigadors, part del seu arxiu particular, que conté nombrosos documents i correspondència de contingut polític i jurídic.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José de Posada Herrera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Gran Enciclopedia Larousse, ISBN 84-320-7370-9. Entrada Gobernación, ministerio de la

Enllaços externs[modifica]

José de Posada Herrera
Càrrec de govern
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1883-1883)
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
(President del Govern)
Càrrec de govern
Precedit per:
Ventura Díaz Astillero de los Ríos
(Ministre del govern)
Ministre de Governació
(1858-1863)
Succeït per:
Antonio Aguilar y Correa
(Ministre del govern)
Precedit per:
Luis González Bravo
(Ministre del govern)
Ministre de Governació
(1865-1866)
Succeït per:
Luis González Bravo
(Ministre del govern)
Precedit per:
Nicolás Salmerón y Alonso
(President del Congrés)
President del Congrés dels Diputats d'Espanya
(1876-1878)
Succeït per:
Adelardo López de Ayala
(President del Congrés)
Precedit per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
(President del Congrés)
President del Congrés dels Diputats d'Espanya
(1881-1883)
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Congrés)


Premis i fites
Precedit per:
-
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 30

1857-1885
Succeït per:
Eduardo de Hinojosa y Naveros
Precedit per:
Salustiano de Olózaga Almandoz
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Jurisprudence and Legislation.svg
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1864-1865
Succeït per:
Cándido Nocedal