José de la Peña Aguayo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé de la Peña Aguayo
Jose Peña y Aguayo.jpg
Quadre de José de la Peña y Aguayo, del pintor José Vallespín, conservat al Museu Aguilar y Eslava de Cabra (Còrdova)[1]
Biografia
Naixement (es) José de la Peña y Aguayo
16 de desembre de 1801
Cabra (Còrdova)
Mort 3 de novembre de 1853(1853-11-03) (als 51 anys)
Madrid
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre d'Hisenda
15 de febrer de 1846 – 16 de març de 1846
President Manuel Pando Fernández de Pinedo
Activitat
Ocupació Escriptor i polític
Partit Partit Moderat
Modifica les dades a Wikidata

José de la Penya Aguayo (Cabra, 16 de desembre de 1801Madrid, 3 de novembre de 1853) va ser un advocat, militar, escriptor espanyol, ministre d'Hisenda en 1846 i senador vitalici en 1847. És conegut especialment per haver estat defensor de l'heroïna granadina Mariana Pineda.[2]

Biografia[modifica]

Va estudiar Filosofia al Col·legi de la Puríssima Concepció de Cabra. D'allí va passar a la Universitat de Granada, on va cursar estudis de Jurisprudència, obtenint el títol d'advocat al gener de 1824. Va conèixer personalment a Mariana Pineda, probablement perquè la seva mare, María de los Dolores Muñoz i Bueno, era de Lucena i una de les seves obres més famoses obres va ser, precisament, una biografia de Mariana Pineda, escrita en 1836. Amb ella va tenir una filla, Luisa de la Peña y Pineda, nascuda en 1829 i morta en 1854, que va acollir després de la mort de Mariana, va reconèixer mitjançant escriptura pública en 1846 i va nomenar única hereva en el seu testament atorgat en 1853.[3]

Va ser com a advocat a Cabra fins a 1823 i com a professor d'Economia Política en el Col·legi de la Puríssima Concepció de Cabra. A la mort de Ferran VII d'Espanya és nomenat oficial major de la secretaria de govern del comte d'Ofalia, així com intendent de Palau. L'agost de 1836 deixà els seus càrrecs i tornà a exercir d'advocat. Fou elegit diputat per la província de Màlaga en 1837, 1840, 1844 i per la de Còrdova en 1846, corts que van revisar l'Estatut Reial de 1834.[4] Reconegut jurisconsult, va ser ministre d'Hisenda en el primer govern de Manuel Pando Fernández de Pinedo (febrer-març de 1846). Després fou condecorat amb la Creu i Placa de l'Orde de Carles III i nomenat senador vitalici.[5]

Obres[modifica]

  • Discurso histórico-legal sobre la sucesión de la corona.
  • El juicio de los jurados para conocer de la causa contra los canónigos de la Santa iglesia primada de Toledo.
  • Vida de Dª Mariana Pineda.
  • Tratado de la hacienda de España.
  • Defensa del Príncipe de la Paz.

Referències[modifica]

  1. Dades sobre el quadre [1]
  2. Diccionario universal de historia y de Geografía; Tomo VI; México, 1855; Biblioteca de la Universidad de Harvard.
  3. José de la Peña y Aguayo. Andalucía en la historia, ISSN 1695-1956, Vol. 2, Nº 7, 2004, pags. 84-89.
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. Fitxa del Senat


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel María Sierra y Moya
Ministre d'Hisenda
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg

(febrer-març) 1846
Succeït per:
Francisco de Paula Orlando