Vés al contingut

José del Castillo y Ayensa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé del Castillo y Ayensa
Biografia
Naixement1795 Modifica el valor a Wikidata
Lebrija (província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1861 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
14 novembre 1852 – juliol 1854
 Salvador Cea-Bermúdez Buzo
Senador vitalici d'Espanya
6 octubre 1849 – 4 juny 1861
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
27 abril 1844 – setembre 1847 – Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez Calderón 
Ministre d'Estat
19 juliol 1840 – 20 juliol 1840
 Evaristo Pérez de CastroMauricio Carlos de Onís y Mercklein 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (Cadira E)
7 novembre 1830 – 4 juny 1861
 Antonio Ranz RomanillosRamón de Campoamor  Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMaría Eduvigis Gutiérrez Vigil y del Castillo[1]

José del Castillo y Ayensa (Lebrija, 1795 - Madrid, 4 de juny de 1861) fou un diplomàtic, polític i escriptor espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i ministre d'estat durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

La Reial Acadèmia Espanyola el va escollir acadèmic honorari en 1830, després supernumerari en 1831, i finalment en 1833 fou escollit acadèmic de nombre.[2] Va publicar traduccions al castellà de poesies clàssiques gregues d'Anacreont, Teòcrit, Tirteu i Safo de Lesbos.[3] En 1840 va ocupar durant uns dies i de manera interina el càrrec de Ministre d'Estat en el gabinet d'Evaristo Pérez de Castro. Secretari i confident de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, amb l'arribada dels moderats el 1844 fou nomenat encarregat de negocis (ambaixador) a la Santa Seu, amb l'encàrrec de restablir-hi les relacions diplomàtiques i que el pap Pius IX reconegués la reina Isabel II.[4] En 1847 seria destituït del seu càrrec pel govern de Florencio García Goyena.[5] En 1849 fou nomenat senador vitalici, càrrec que ocuparia fins a la seva mort el 4 de juny de 1861.[6]

Obres

[modifica]
  • Historia critica de las negociaciones con Roma desde la muerte del Rey D. Fernando VII (1859)
  • Anacreonte, Safo y Tirteo (1832)

Referències

[modifica]