Joséphine Baker
 Baker a L'Havana, Cuba (1950) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
(en) Freda Josephine McDonald 3 juny 1906 Saint Louis |
| Mort |
12 abril 1975 (68 anys) Hospital de la Salpêtrière |
| Causa de mort | Hemorràgia cerebral |
| Lloc d'enterrament | Mònaco |
| Grup ètnic | Afroamericà i francesos |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant, vedet, actriu de cinema, artista de carrer, ballarina, música de jazz, model i actriu |
| Gènere artístic | Cabaret, music hall i pop francès |
| Moviment | Harlem Renaissance |
| Instrument | Veu |
| Discogràfica |
Columbia Records RCA Records Mercury Records |
| Família | |
| Fills | Jean-Claude Baker |
|
Premis | |
|
| |
| Lloc web | Lloc web oficial |
  | |
 | |
Freda Josephine McDonald, més coneguda pel nom artístic de Joséphine Baker, (Saint Louis, 3 de juny de 1906) - París, 12 d'abril de 1975) va ser una cantant, ballarina i vedet de revista francesa. D'origen mestís, afroamericana i ameríndia dels Apalatxes, és sovint considerada com la primera estrella negra de l'espectacle. El 1937 obtingué la nacionalitat francesa.[1]
També va ser coneguda per ajudar a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial,[2] i per rebre l'honor militar francès, la Croix de guerre.
Contingut
Biografia[modifica]
L'artista[modifica]
La carrera com artista la començà als 14 anys, al passar la prova en un local de vodevil, cosa que li va permetre continuar als escenaris de forma ininterrompuda.
Quan començà el seu treball en el vodevil, Josephine ja estava casada, ja que va contraure matrimoni als 13 anys, malgrat que el 1920, ja s'havia divorciat. Es tornà a casar, aquesta volta amb Willie Baker, un guitarrista de blues, de qui prendria el seu cognom artístic.
En finalitzar el seu primer matrimoni en 1920, Josephine Baker qui havia estat ballant des que era una nena,[3] es va unir a un trio d'artistes de carrer anomenat el "Jones Family Band", que va ser integrat després de la companyia de gira de Dixie Steppers.[4] És aquí quan la seva gira s'atura a Filadèlfia i Josephine es reuneix per primera vegada amb Willie Baker, amb qui es va casar en 1921.[5] per guanyar-se la vida, Josephine comença a ballar al teatre estàndard on guanya 10 dòlars per setmana.[6]
Amb només 16 anys d'edat, deixa al seu segon marit per provar sort a Nova York. Un cop allà, Josephine no perd el temps i arriba al Music Hall de Broadway al carrer 63. Rep diverses opinions negatives del director, fins que finalment aquest li ofereix un paper breu. Així que en 1921 s'uneix a l'elenc de la comèdia musical Shuffle Along, un espectacle popular a la societat negra. Després de dos anys de gira, Josephine s'uneix als Xocolata Dandies en 1924, d'on es va per entrar a Plantation Club a on coneix a Caroline Dudley Reagan, esposa de l'agregat comercial de l'ambaixada dels Estats Units a París. Donald J. Reagan veu un gran potencial en Josephine, per la qual cosa, li ofereix un sou de $ 250 per setmana, sempre que es comprometi a anar a França, a on Reagan volia muntar un espectacle en què Josephine fos la protagonista: faria d'ella una estrella.[7]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joséphine Baker |
- ↑ «Biography». official site of Josephine Baker. © Josephine Baker Estate c/o CMG Worldwide, Inc.. [Consulta: 11 setembre del 2006].
- ↑ Bostock, William W. «Collective Mental State and Individual Agency: Qualitative Factors in Social Science Explanation» (en en). Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 3, 3, 30-09-2002. DOI: 10.17169/fqs-3.3.835. ISSN: 1438-5627.
- ↑ Sauvage, 2006, p. 39.
- ↑ Phyllis, 1989, p. 48.
- ↑ Phyllis, 1989, p. 50.
- ↑ Sauvage, 2006, p. 46.
- ↑ Sauvage, 2006, p. 48-52.
Bibliografia[modifica]
- Les memoires de Joséphine Baker. Sauvage, Marcel. Editorial: Dilecta. 2006. ISBN 29 16275053.
- Jazz Cleopatra: Josephine Baker in Her Time Hardcover. Phyllis, Rose. Doubleday. 1989. ISBN 978 0385248914.
