Josef Hoene-Wronski

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJózef Maria Hoëne-Wroński
Józef Maria Hoene-Wroński, by Laurent-Charles Maréchal
Józef Maria Hoene-Wroński, by Laurent-Charles Maréchal
Nom original Josef Hoëné-Wronski
Dades biogràfiques
Naixement Josef Hoëné
23 d'agost de 1776
Wolsztyn, Poznań Province, Polònia
Mort 9 d'agost de 1853(1853-08-09) (als 76 anys)
Neuilly-sur-Seine, França
Nacionalitat Polonesa
Es coneix per científic i filòsof
Activitat professional
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtic, filòsof i economista
Deixebles Q19918316
Modifica dades a Wikidata

Josef Hoene-Wronski (en polonès Józef Maria Hoëné-Wroński; Wolsztyn, Polònia, 23 d'agost de 1776- Neuilly-sur-Seine, França, 9 d'agost de 1853) va ser un filòsof messianista polonès. Conegut com a matemàtic per haver establert la matriu i el determinant wronskià, també va destacar en altres camps com a físic, inventor, jurista i economista.

Vida[modifica]

Procedent d'una família txeca establerta a l'oest de Polònia, el seu pare Antoni era l'arquitecte municipal de Poznań. Format a Poznań i Varsòvia, als 17 anys va començar la seva carrera militar com a segon tinent d'artilleria en l'aixecament de Kosciuszko, en defensa de la independència de Polònia. Fet pres pels russos, va servir a l'exèrcit rus fins al 1797. Després de la mort del seu pare durant la guerra, va gastar l'herència traslladant-se a Kaliningrad, on va estudiar, breument, dret, matemàtiques i filosofia en diverses universitats. L'any 1800 es va reallistar a la legió polonesa a Marsella.

Va ser a França, on s'hi va quedar fins a la seva mort, i va ser el francès, l'idioma en què va escriure tota la seva obra, perquè, segons deia, les seves idees havien de ser accessibles per a tothom. Al llarg de la seva vida va publicar un centenar de llibres. La seva primera obra va ser Filosofia crítica, fundada en el primer principi de l'ésser humà, publicat a Marsella l'any 1803. Va ser el primer llibre que va qüestionar la filosofia de Kant. Aquell mateix any va començar a observar l'espai, per tal d'elaborar teories sobre l'origen de l'univers. El 1810, va publicar de manera extensa la seva doctrina, que no va ser gaire acceptada per la comunitat científica, fet que el va retirar de l'observatori.

L'any 1810 es va traslladar a París, on es va casar el mateix any amb Victoire Henriette Sarrazin de Mountferrier, germana del matemàtic Alexandre Mountferrier. Va ser llavors quan va adoptar el cognom Wronski.

Durant els seus primers anys a París, va dur a terme una recerca intensiva en l'anàlisi matemàtica, subsidiat pel banquer Pierre Arson, que n'era un deixeble devot. Però es van distanciar a causa d'una violenta baralla per temes financers que va desencadenar un judici el 1819.

Ja a Londres, el 1819, va intentar, sense èxit, ser admès a la Board of Longitude. També va provar d'entrar a la Royal Society amb els seus escrits sobre hidrodinàmica. En tornar a París, va tornar a centrar-se en les matemàtiques, tot i que la falta d'èxits el va redreçar al camp de la filosofia messiànica. Durant la dècada dels 30, Wronski va investigar la locomoció i va intentar trobar un mitjà de transport alternatiu als recentment desenvolupats ferrocarrils. Va passar els seus últims anys en la pobresa fins que va morir l'any 1853 a Neuilly-sur-Seine.

Llegat[modifica]

Gran part de les teories que va desenvolupar Wronski al llarg de la seva vida van ser considerades de poc fonament científic; de fet, en poques ocasions se'ls va donar validesa. Tot i així, el seu treball s'ha considerat digne d'un pensament profund i madur, amb certs resultats força vàlids, sobretot en el camp de les sèries. Les seves crítiques a Lagrange eren, en la majoria dels casos, infundades, però tot i així se li atribueix una matriu que, mitjançant el càlcul del seu determinant, té utilitats diverses en l'àlgebra, el wronskià, el nom que sir Thomas Muir li va donar l'any 1882.

Se'l considera el més destacable dels metafísics polonesos de principis de segle xix, i un dels més grans a nivell europeu. La seva forta convicció, lligada a la seva gran dissort i a la disparitat dels seus estudis, fa que sempre se l'hagi considerat estrany i enigmàtic, la perfecta contraposició de realisme i obscuritat.

Obres[modifica]

  • Filosofia de l'infinit (1814)
  • Pròdom del messianisme (1831)
  • Metapolítica messiànica, o filosofia absoluta de la política (1839)
  • Messianisme o reforma absoluta del saber humà (1847)
  • Filosofia absoluta de la història, o gènesi de la humanitat (1852)

Referències[modifica]

  • Hoëné-Wroński, une philosophie de la création, P. d’Arcy, París, 1970.
  • Hoene Wrońskim su lítica y trabajo S. Dickttein, Cracòvia, 1896.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josef Hoene-Wronski Modifica l'enllaç a Wikidata