Josefa Teixidor i Torres

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosefa Teixidor i Torres
Ramon Casas - MNAC- Pepita Teixidor- 027303-D 006460.jpg
Pepita Teixidor vista per Ramon Casas (MNAC).
Biografia
Naixement (ca) Josefa Teixidor i Torres
1875
Barcelona
Mort 8 de febrer de 1914
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de Montjuïc (Barcelona) 
Nacionalitat Catalana
Activitat
Ocupació Pintora
Art Pintura
Influències Modest Teixidor, Francesc Miralles i Galaup
Modifica les dades a Wikidata

Josefa Teixidor i Torres, (nascuda Texidor) també coneguda com a Pepita Teixidor[1] (Barcelona, 1875 - 8 de febrer de 1914)[2] fou una pintora catalana.[3] Filla de Josep Texidor i Busquets i deixebla del seu germà, el pintor Modest Teixidor Torres, conreà amb profusió el tema de les flors, emprant sovint la tècnica de l'aquarel·la. Participà en alguna exposició oficial i fou premiada i va arribar a gaudir de certa notorietat. Al parc de la Ciutadella hi ha un monument dedicat a aquesta artista, obra de l'escultor Manuel Fuxà.[4]

Biografia[modifica]

Estàtua de Pepita Texidor al Parc de la Ciutadella, obra de Manuel Fuxà

Pepita Texidor va ser una reconeguda pintora de flors, malgrat que en aquella època les dones artistes no estaven reconegudes. A finals del segle XIX va participar en algunes exposicions col·lectives de dones i el 1900 exposa a París, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol.[5]

Va pertànyer al grup feminista de principis del segle XX a l'entorn de la revista Feminal, on hi havia Carme Karr, Dolors Monserdà o Lluïsa Vidal, entre d'altres. Va guanyar alguns premis a les exposicions de París i el col·lectiu de dones artistes li va fer un homenatge de reconeixement l'any 1913.

Passava temporades llargues a temporades a la casa que el seu germà a Vallvidrera.[6]

La mort prematura de Pepita Texidor, el 1914, quan encara no havia complert els quaranta anys, juntament amb la seva bellesa i el seu esperit sensible van fer que la seva mort fos molt sentida entre la societat catalana.[7] Es va fer una exposició retrospectiva a la Sala Parés i es va decidir fer-li un bust obre de Manuel Foixà.[5] Les seves restes foren enterrades al Cementiri de Montjuïc.

Dolors Monserdà li va dedicar el llibre de contes Nit de Lluna amb il·lustracions de la pintora modernista Lluïsa Vidal.

La resta de la família Texidor, tots dedicats a l'art de la pintura i fundadors de la primera botiga de belles arts de Barcelona (Casa Texidor, Ronda de Sant Pere, en 1874) que avui dia es conserva com a monument modernista tot i haver esdevingut una òptica.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Referències[modifica]

  1. «Pepita Teixidor i Torres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 203. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  3. «Josefa Texidor Torres». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  4. Mendoza 1995: 207
  5. 5,0 5,1 Mestre, Jesús «Pepita Teixidor a Vallvidrera». El jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 44, pàg. 14.
  6. Karr, Carme La Actualidad, 22-02-1913.
  7. «Art públic». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 juliol 2015].