Josefina Huguet i Salat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.pngJosefina Huguet i Salat
Josefina Huguet.jpg
Josefina Huguet
Naixement 1871
Barcelona
Mort 1950
Barcelona
Ocupació Soprano coloratura

Josefina Huguet i Salat (Barcelona, 1871 - Barcelona, 1950) fou una soprano lleugera o coloratura catalana.[1] Fou la primera soprano catalana que va enregistrar un disc d'òpera.[2]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Estudià a Barcelona amb el mestre Bonet,[3] i el 1888 debutà al Liceu, on actuà repetidament, amb el paper de Micaela a Carmen.[4] En aquest escenari va actuar repetidament, al començament fent papers secundaris.[5]

A mitjan anys 1890 quan el seu nom comença a sortir a les portades de les revistes il·lustrades i adquirir una presència internacional. La fama coincideix amb el debut al Teatro alla Scala de Milà (1896) on va interpretar el paper d’Ofèlia a la òpera Hamlet d'Ambroise Thomas i va assolir un gran prestigi internacional.[5] Va assolir un triomf grandiós amb diverses ovacions. A instàncies del públic va haver de repetir totes les peces i especialment l'ària de les campanetes entre aclamacions. Tota la premsa fou unànime en considerar que feia molts anys que s'havia sentit a Milà una soprano lleugera tan notable com la Huguet.[6]

Aquell mateix any es va guanyar el prestigi addicional d'haver triomfat a la Academy of Music de Nova York. Tenia un repertori molt ampli: La Sonnambula, Lucia di Lamermoor, Don Giovanni, Il Barbiero de Seviglia, Hamlet, Falstaff, La Traviata, Faust, Carmen, Manon, La Bohème, Rigoletto, Romeo et Juliette, Dinorah, entre altres. Segons la crítica, la Huguet “tenia una veu d'or”, una execució perfecta, un estil molt depurat i molta força dramàtica. El diari El Nacional de Buenos Aires afirmava que era materialment impossible que existís una gola més privilegiada que la que anomenaven “gola Huguet”. El seu fraseig i el so empastat eren també característics. A més gaudia d'una bellesa i simpatia que la feia agradable a tothom.[5]

Segurament fou aquest mèrit el que li valgué ser tinguda en compte quan La Voce del Padrone ("La veu del seu amo"), el 1903 va llogar-la per enregistrar a Milà uns discs operístics que tenen la virtut addicional de ser els primers discs operístics comercials enregistrats per una soprano catalana.[7]

El 1898 realitza una brillant gira pels teatres imperials de Rússia, cantant a Varsòvia, Khàrkiv, Tiflis i Buak.[8] S'especialitzà en papers de coloratura i dramàtics, i enregistrà prop d'un centenar de discs, entre els quals I Pagliacci, de Leoncavallo. Actuà per tot el món. Aquests discos comercials van ser el primers enregistrats per una cantant espanyola. En total va enregistrar un centenar de discs, a través dels quals es pot comprovar que La Huguet era una especialista en papers de coloratura i dramàtics, com ara I Pagliacci de Leoncavallo, peça que va enregistrar en presència del compositor. Aquestes gravacions les feia paral·lelament als concerts.[5]

A partir de 1903 es va instal·lar a Barcelona. Al 1908 es va retirar de la vida concertística però va continuar enregistrant fins al 1910. Va fundar una escola de cant on va formar nous cantants al llarg de 40 anys.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josefina Huguet i Salat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Roger Alier al programa d'Enric Calpena En Guàrdia el 12 d'octubre de 2010 parlant sobre les grans dives de l'òpera.
  3. dbd.cat, Josefina Huguet Salat
  4. Hemeroteca de La Vanguardia
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Josefina Huguet Salat». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 2 d'agost de 2015].
  6. Hemeroteca de La Vanguardia
  7. http://www.ariarecording.com/cat/publi_30.htm Dades a ariarecording.com
  8. Hemeroteca de La Vanguardia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alié, Roger (1999). «El Gran Llibre del Liceu». En: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62, vol. 12.
  • Casares, Emilio (dir. i ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.
  • Casares, Emilio; Torrente, Álvaro (eds.) (2005). La òpera en España e Hispanoamérica. Madrid: ICCMU, Colección Música Hispana. Textos Estudios.
  • Hernández Girbal, Florentino (1997). Otros cien cantantes españoles de ópera y zarzuela (s.XIX y XX) Madrid: Editorial Lira.
  • Martín de Sagarmínaga, Joaquín (1997). Diccionario de cantantes líricos españoles. Madrid: Acento Editorial.
  • Mata, Francesc Xavier; Daufí, Xavier (1988). L'ópera catalana de la A a la Z. Barcelona: AVUI.
  • Sanmartí Esteban, Clara (en premsa). «Compositores i Intèrprets». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo Editorial.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josefina Huguet i Salat Modifica l'enllaç a Wikidata