Josep Carreras i Barnés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 març 1943  Palamós (Baix Empordà) |
| Mort | 20 abril 2014 (71 anys) |
 Vicepresident primer de l'Institut d'Estudis Catalans | |
| 2001 – 2002 ← Antoni Serra i Ramoneda – Salvador Giner i de San Julián, Antoni Riera i Melis → | |
| Vicepresident primer de l'Institut d'Estudis Catalans | |
| 1995 – 1998 ← Manuel Castellet i Solanas – Antoni Serra i Ramoneda → | |
| President Societat Catalana de Biologia | |
| 25 abril 1985 – abril 1989 ← Jaume Palau i Albet – Ricard Guerrero i Moreno → | |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
Premis
| |
Josep Carreras i Barnés (Palamós, Baix Empordà, 9 de març de 1943 - Barcelona, 18 d'abril de 2014)[1] va ser un bioquímic català.
Biografia[modifica]
El 1959 es traslladà a Barcelona per a estudiar Medicina, i el 1965 se'n llicencià a la Universitat de Barcelona. Després de fer la seva tesi doctoral sobre la separació cromatogràfica dels pigments biliars, de 1969 a 1971 amplià estudis amb Santiago Grisolía García al Departament de Fisiologia i Biologia Molecular de la Kansas University Medical Center (Kansas City) i el 1974 va treballar al Saint Mary's Medical Hospital de Londres.
El 1975 guanyà la càtedra de Bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Extremadura i el 1976 va assolir la càtedra de bioquímica i biologia molecular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual n'esdevingué degà el 1982. El 1985 fou nomenat president de la Societat Catalana de Biologia i el 2006 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.[2] També ha col·laborat en el Diccionari Enciclopèdic de Medicina de la Gran Enciclopèdia Catalana.[3]
Ha treballat principalment en el camp de l'enzimologia i metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat, així com la carbamilació de les proteïnes i els efectes del cianat i el mercuri. El 1991 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca científica centrada en l'estudi de l'enzimologia i regulació del metabolisme dels glúcids. El 2007 també va rebre el premi Jaume Vicens i Vives a la qualitat docent universitària.[4]
Obres[modifica]
- Influencias de los iones salinos sobre el fraccionamiento cromatográfico de la bilirrubina (1969)
- August Pi i Sunyer: semblança biogràfica (IEC, 1998) ISBN 8472834050
- El Debat sobre les competències a l'ensenyament universitari (ICE, UB, 2005) ISBN 8488795874
Referències[modifica]
- ↑ «Josep Carreras i Barnés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ La Medicina molecular : desenvolupament i repercussions en la formació del metge: discurs llegit per l'acadèmic electe Josep Carreras Barnés el dia 19 de novembre de 2006 : discurs de resposta de l'acadèmic numerari Jacint Corbella i Corbella
- ↑ Col·laboradors
- ↑ El Dr. Josep Carreras Barnés, premi Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària Arxivat 2010-07-01 a Wayback Machine., AQU, 30 d'agost de 2007
Bibliografia[modifica]
- Miró Ametller, J.; Vázquez, E. «Josep Carreras Barnés i l'evolució dels enzims». Revista de Girona, 170, 1995, pàg. 46-51.