Josep Laporte i Salas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Josep Laporte i Salas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1922 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 2005 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
21è President de l'Institut d'Estudis Catalans
juliol 2002 – 15 febrer 2005
← Manuel Castellet i Solanas – Salvador Giner i de San Julián →
President Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
1993 – 2002
← Moisès Broggi i Vallès – Josep Antoni Salvà i Miquel →
3r Conseller d'Ensenyament
4 juliol 1988 – 22 desembre 1992
← Joan Guitart i Agell – Joan Maria Pujals i Vallvé →
Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Tarragona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

14è Conseller de Sanitat i Seguretat Social
8 maig 1980 – 4 juliol 1988
← Ramon Espasa i Oliver – Xavier Trias i Vidal de Llobatera →
Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Procurador a Corts
12 juliol 1976 – 30 juny 1977
← Josep Cabré i Piera
4t Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona
7 maig 1976 – 25 gener 1980
← Josep Cabré i Piera – Ramon Pascual de Sans →
President Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
1970 – 1974
← Jaume Pi i Figueras – Josep Alsina i Bofill → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona (–1945) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1978–)
Assemblea de Catalunya (1971–)
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoan Ramon Laporte i Roselló Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Laporte i Salas (Reus, Baix Camp, 18 de març de 1922 - Barcelona, 15 de febrer de 2005)[1] fou un polític i catedràtic de farmacologia català.[2]

Biografia[modifica]

Era fill de Sebastià Laporte Vilà, economista, i d'Antònia Salas Olivé, tots dos de Reus.[3] Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1939-1945). Es va interessar per la fisiologia l'endocrinologia clínica i finalment va especialitzar-se en farmacologia, disciplina a la qual va dedicar la seva carrera professional.[4] El 1953 va rebre el Premi Josep Massot i Palmés que de manera encara clandestina atorgava l'Institut d'Estudis Catalans; el treball premiat versava sobre farmacologia de la coagulació de la sang.[4] El 1957 es va doctorar amb la tesi Interrelaciones farmacodinámicas de la hormona tiroidea, per la qual va rebre el Premi Gregorio Marañón de l'Acadèmia Médico-Quirúrgica Espanyola, a més del Premi Extraordinari de doctorat d'aquell any.[2] Era deixeble de l'escola de Francisco García-Valdecasas i va ampliar la seva formació amb els farmacòlegs William Paton (a Oxford) i Silvio Garattini (a Milà).[2]

Va ser catedràtic de Farmacologia a les facultats de Medicina de Cadis (llavors part de la Universitat de Sevilla), de València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser rector els anys 1976 i 1977.[4][5] Va presidir l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, de 1970 a 1974, i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de 1993 a 2002, any en què va ser elegit president de l'Institut d'Estudis Catalans.[6]

L'any 1992 va rebre la Sirga d'Or, guardó que atorga el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre[5] i el 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Va morir a Barcelona el 15 de febrer del 2005 a causa d'un atac cardíac que va patir en el decurs d'un acte oficial en el Palau de la Generalitat.[7]

Activitat política[modifica]

El 1980 va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya, com a independent a les llistes de Convergència i Unió i el president Jordi Pujol el va nomenar conseller de Salut i Seguretat Social a l'hora de formar govern. Reelegit diputat a les eleccions del 1984, es va mantenir com a conseller.[7]

El 1988 fou cap de llista de CiU per la circumscripció de Tarragona i va ser nomenat conseller d'Ensenyament, càrrec que va ocupar fins al 1992.[7] Durant aquest últim període es van crear les Universitats de Girona, Lleida i la Rovira i Virgili de Tarragona.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Josep Laporte i Salas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Josep Laporte y Salas» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 juny 2022].
  3. ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 385. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Casassas i Simó, Oriol «Josep Laporte i Salas (1922-2005)». Estudis Romànics, 2006, pàg. 631-632.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Raduà Serra, Josep M. «La Sirga d'Or, el reconeixement a una trajectòria» (pdf). Miscel·lània del CERE, extra 1, pàg. 217-240 [Consulta: 8 juny 2022].
  6. ↑ Corbella, Jacint «Dr. Josep Laporte i Salas (1922-2005)» (pdf). Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 21, 2006, pàg. 119-120 [Consulta: 8 juny 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Fallece el ex conseller Laporte tras sufrir un ataque cardíaco» (en castellà). La Vanguardia, 15-02-2005. [Consulta: 8 juny 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Laporte_i_Salas&oldid=32547454»