Josep-Ramon Bach i Núñez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep-Ramon Bach)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep-Ramon Bach i Núñez
Biografia
Naixement 15 juny 1946 (72 anys)
Sabadell
Residència Barcelona
Activitat
Ocupació Poeta i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Josep-Ramon Bach i Núñez (Sabadell el 15 de juny de 1946) és un poeta, narrador i dramaturg català.[1]

Es dóna a conèixer per primera vegada, als 18 anys, amb un guardó aconseguit en un certamen convocat per la Secció Universitària del Cercle Sabadellès. Guanyador de nombrosos premis,[2] al seu llibre L'ocell imperfecte va introduir el mite de Kosambi, un narrador de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que apareix en moltes de les seves obres posteriors.[3]

Obra[modifica]

Poesia i prosa poètica[modifica]

En edicions de bibliòfil[modifica]

  • 1984. Revenedor d'agonies. Barcelona. Antoni J. Agra. Gravats de Joan-Pere Viladecans.
  • 1999. El espejo del paraíso. Madrid. Galería Sen. Dibuixos de Ramiro Fernàndez Saus. Traducció de Carlos Vitale.
  • 2001. Els jardins del príncep Umar. Barcelona. Antoni J. Agra. Dibuixos de Ramiro Fernàndez Saus.
  • 1999. Paraíso con luna. Madrid. Galería Estampa. Dibuixos de Ramiro Fernàndez Saus. Traducció de Carlos Vitale. ISBN 84-930139-1-9.
  • 2007. El primer núvol. Foixà. Item plus. Litografies de Jaume Ribas.

Narrativa[modifica]

  • 1991. Luna oscura. Santiago de Chile. Documentas y Caja Negra. Traducció de Gustavo G. Carrera i pròleg de José Kozer.
  • 1993. El mirall insubornable. Barcelona. Cafè Central. Sèrie major, 8.
  • 2006. Kosambi, el narrador. Barcelona. Proa. Enciclopèdia Catalana. Dibuixos de Ramiro Fernández Saus. Epíleg d'Àlex Broch. ISBN 8484378969
  • 2015. El ventríloc tartamut. Barcelona. Tèmenos edicions. Argumenta, 17. {{ISBN|978-84-944192-4-9}}

Per a infants[modifica]

Teatre[modifica]

Traduccions[modifica]

  • Umberto Saba. Vuit mediterrànies. Barcelona: 1994. Cafè Central.

Adaptacions d'obres seves[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Josep-Ramon Bach i Núñez al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. 2,0 2,1 Els Premis Octubre recauen en García-Oliver, Josep-Ramón Bach i Miquel Àngel Estradé. La Veu, 31/10/2015. 
  3. 3,0 3,1 «Josep-Ramon Bach i Núñez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Madueño Sentís, David «Com fòssils sagnants». Cultura (El Punt Avui), 27-03-2015, p. 17.
  5. Obiols, Víctor. «Josep-Ramon Bach, el poeta instintiu». Diari Ara, 13-01-2018. [Consulta: 14 gener 2018].
  6. Crònica a Quadern
  7. Premis literaris de Cadaqués

Bibliografia[modifica]

  • Josep Faulí. Josep-Ramon Bach, poeta. Barcelona: 09/04/1975. Diario de Barcelona.
  • Miquel Alzueta. Josep-Ramon Bach, poeta revoltat. Barcelona: 13/10/1978. Mundo Diario.
  • Lluís Busquets. La fèrtil reclusió de Josep-Ramon Bach. Barcelona: 25/08/1979., El Correo Catalán, secció Plomes Catalanes.
  • Gonzalo Pérez de Olaguer. Almanac Intermitent. Barcelona: 14/11/1980. El Periódico.
  • Feliu Formosa. Almanac Intermitent. Sabadell: 20/12/1980. Diario de Sabadell.
  • Joan Ripoll. L'humanal fragment del poeta. Sabadell: 04/05/1985. Diario de Sabadell.
  • Josep Ache. Josep-Ramon Bach: en la maduresa del poeta. Sabadell: 23/04/1989. Diario de Sabadell, pàgina 11;.
  • Antonio Lobos. Luna Oscura. Santiago de Chile. 1991. Departamento de Literatura de la Universidad de Chile. Revista Chilena de Literatura, número 38.
  • Julià Guillamon. La alquimia y la imagen del ave. Barcelona: 20/09/1996. La Vanguardia, pàgina 38.
  • Josep M. Ripoll. Josep-Ramon Bach, Viatge al cor de Li Bo. Barcelona: octubre de 1998. Serra d'Or, número 466, pàgina 66.
  • Albert Balasch. Instants: Josep-Ramon Bach, Viatge al cor de Li Bo. Barcelona: 04/02/1999. Avui, suplement de cultura, pàgina XIII.
  • Isidor Cònsul. El Perfum de la vida, les cendres de la mort. Barcelona: 17/02/2000. Avui. Suplement de cultura, pàgina XIV.
  • Jordi Llavina. Les variacions líriques de Bach. Barcelona: 27/10/2006. El Mundo. Tendències, suplement de cultura, pàgina 88.
  • Rosa Maria Piñol. El poeta “discreto” del Mall. Josep-Ramon Bach poetiza en un libro la voz del sabio de la tribu. Barcelona: 3 de novembre de 2006. La Vanguardia, núm. 44.912, pàg. 61.
  • Àlex Broch. Josep-Ramon Bach (a Sobre Poesia Catalana, Lectures crítiques, 1973-2006). Barcelona: 2007. Proa. Biblioteca literària, 13, pàgines 301-313.
  • Àlex Broch. Josep-Ramon Bach (a Diccionari de la Literatura Catalana). Barcelona: 2008. Enciclopèdia Catalana.
  • Jordi Llavina. Un pinzell sucat amb xarop de grosella. Girona: 06/04/2008. Presència, número 1884.
  • Josep M. Ripoll. La dama de cors se'n va de copes. Catorze peces de teatre de mirall. Barcelona: desembre de 2009. Serra d'Or, número 600, pàgina 103-104.


Premis i fites
Precedit per:
Jordi Mas i López
Febrer
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
2015
Succeït per:
Rubén Luzón Díaz
Algunes coses