Josep Agulló i Prats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Agulló i Prats
Biografia
Naixement 25 agost 1846
Terrassa (Vallès Occidental)
Mort 14 agost 1926 (79 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Compositor, organista i pedagog
Modifica les dades a Wikidata

Josep Agulló i Prats (Terrassa, 25 d'agost de 1846 - Barcelona, 14 d'agost de 1926)[1][2] fou compositor, organista i mestre de capella. Músic molt prolífic, compongué més de cent peces de tots els gèneres, encara que solament publicà 20 preludis brillants i una romança per a piano.[3]

Biografia[modifica]

Es formà a l'Escolania de Montserrat (1853-1863) amb el mestre Bartomeu Blanch i, a partir del 1867, amplià estudis al Conservatori de Santa Cecília de Roma, del qual en fou membre i mestre compositor honorari. A Terrassa, va ser organista i mestre de capella de l'església del Sant Esperit (1869-1873).[4] El 1870 publicà el Tratado de armonia teórico práctico en forma de diálogo.[5]  El 1872 fou nomenat membre de l'Acadèmia i Congregació Filharmònica de Catània. Tornà a Montserrat, on exercí com a mestre de música de l'Escolania. El 1873 marxà a Puerto Rico, on havia guanyat, per concurs, la plaça d'organista de la catedral de San Juan de Puerto Rico. El 1874 es casà amb Rosaura Casablanca.

És autor de diverses simfonies per a orquestra, una Marxa triomfal per a orquestra (1884) i un Ave Maria per a tres solistes, cor i orquestra (1883), premiades per l'Ateneu Porto-riqueny. Compongué, també, una dansa porto-riquenya per a piano, sis misses per a veus i orgues i un himne per a dues veus i orquestra, dedicat a Puerto Rico. La seva obra contribuí a una de les èpoques més fecundes de la vida musical de l'illa. El 1887, després d'una breu estada a Catalunya, participà en un concurs amb una obertura per a gran orquestra. El 1899, acabada la guerra hispanoamericana, tornà a Catalunya. Jaume Agustí i Millà, exvicari general i exgovernador de Puerto Rico, li oferí el càrrec d'organista a l'església de Sant Andreu de Palomar on hi creà una escolania amb treta d'infants, dedicant-se a l'ensenyament de la música i a la composició, escrivint un bon nombre de misses i peces de concert.[6] La seva Missa pro defunctis a 5 v, rebé una menció honorífica en el marc de la Festa de la Música Catalana del 1900.[7] Poc després, es retirà per dedicar-se a l'ensenyament fins al seu traspàs. Es conserven obres seves al fonsmusical TerC (Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC)[8] i música impresa a la Biblioteca de Catalunya[9]

Referències[modifica]

  1. RAGON, Baltasar. El arte y los artistas de Terrassa. Terrassa. Imp: Joan Morral. 
  2. La Vanguardia esquela del 15 d'agost de 1926 (castellà)
  3. «Josep Agulló i Prats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 2007, p. XVI i 3-4. ISBN 978-84-393-7433-6. 
  5. AGULLÓ I PRATS, Josep. Tratado de armonia teórico-practico en forma de diálogo. Barcelona: R. Guardia, 1870. 
  6. FREIXAS I VIVÓ, Josep. Musiquer terrassenc. 224 fitxes biogràfiques. Terrassa: Fundació torre del palau, 2011. 
  7. PEDRELL, Felip. Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música. V. Berdós, 1897. 
  8. «Obres de Josep Agulló a l'IFMuC».
  9. AGULLÓ I PRATS, Josep 20 preludios brillantes: (à capricho) para piano : en los tonos mayores y menores mas usados, (Leipzig : C. G. Röder), [19--?].