Josep Amich i Bert

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Amich i Bert
Teatre 3210.JPG
Façana del Teatre Còmic on s'estrenaren obres d'en Josep Amich i Bert
Dades biogràfiques
Naixement 19 de març de 1888
Lleida, (Segrià)
Mort 5 de maig de 1965
Madrid, (Castella)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació dramaturg.
Modifica dades a Wikidata

Josep Amich i Bert, conegut artísticament com a Amichatis, (Lleida 19 de març de 1888 - Madrid, 5 de maig de 1965) va ser un autor dramàtic, adaptador, realitzador de cinema i periodista català.

Biografia[modifica]

Fill d'un empleat de ferrocarril, obligat pels destins del seu pare, passà la joventut d'un cantó a un altre d'Espanya, cursant els primers estudis a Pamplona, Àvila, Oviedo, Monforte de Lemos i Manresa. També estudià en l'Acadèmia Politècnica de Bilbao i en l'Institut de Barcelona, on aconseguí el títol de batxiller. Estudià Medicina en aquesta capital, amb història acadèmica de matrícules d'honor, hagué d'abandonar la carrera per haver escrit en la revista Papitu uns esborranys dels professors amb el títol d'Apunts de classe.

Obra[modifica]

Dedicat al periodisme, els seus articles en El intransigente el forçaren a fugir a París, on fou redactor de Mundial, sota la direcció de Rubén Darío. Fou fundador, amb el periodista Santiago Vinardell, de El Dia Gráfico, de Barcelona, i redactor de Las Noticias, El Progreso, El intransigente, Los Miserables, La Actualidad, Mediterraneo, Rialles i Papitu, etc. Es donà conèixer com a novel·lista amb El pequeño Nerón en la revista Los Contemporáneos. Fou col·laborador de L'Esquella de la Torratxa i creador del teatre popular català en el Paral·lel de Barcelona; amb la companyia de Josep Santpere i estrenà més de 100 obres en deu anys, entre obres originals i traduccions.

Figuren entre elles: Baixant de la Font del Gat, La Marieta de l'ull viu, La Borda, Amalia, Los arlequines de seda i oro, etc. representades centenars de vegades en els teatres de la popular barriada barcelonesa. Col·laborà amb Ferran Bayès en els grans espectacles del Teatre Principal i fou l'iniciador amb Sugranyes de les revistes del Teatre Còmic. Bohemi, desordenat, liberal, no va pertànyer mai a cap agrupació política ni literària, fugint sempre de penyes i partits.

Va escriure Els pecats de joventut per a la col·lecció La Novel·la D'ara l'any 1923.

El 1939, quan la seva estrella ja s'apagava, s'exilià a Xile, país en el qual va viure durant molts anys. De retorn a Espanya fixà la residència a Madrid i allí i morí després que la seva obra, així com el seu nom, havia estat oblidada amb la mateixa rapidesa amb què conegué la popularitat quaranta anys abans.

Obra dramàtica[modifica]

Cinema[modifica]

  • 1919. Los arlequines de seda i oro.
  • 1927. La Marieta de l'ull viu o Baixant de la Font del Gat.
  • 1928. La noia del càntir.

Traduccions[modifica]

  • 1921. Bonice Charance. La "trata" de blanques, drama realista en un pròleg i tres actes, dividits en set quadres, de la vida del vici parisenc. Estrenada al Gran Teatre Espanyol, el 7 de maig de 1921.
  • Louis Verneuil.La senyoreta mamà, comèdia vodevilesca en tres actes.

Bibliografia[modifica]