Josep Antoni d'Àustria

De Viquipèdia
Infotaula de personaJosep Antoni d'Àustria
Anton Einsle - József nádor.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Joseph von Österreich Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Joseph Anton Johann Baptist von Österreich Modifica el valor a Wikidata
9 març 1776 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1847 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Buda (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacastell de Buda Modifica el valor a Wikidata
Palatí d'Hongria
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte palatí Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlexandra de Rússia (1799–1801)
Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym (1815–1817)
Maria Dorotea de Württemberg (1819–1847) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Enriqueta d'Àustria
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Dorotea de Württemberg)
Hermínia d'Àustria
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym)
Alexandrina d'Àustria
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Alexandra de Rússia)
Elisabeth Erzherzogin von Österreich
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Dorotea de Württemberg)
Arxiduc Esteve, Palatí d'Hongria
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym)
Elisabet d'Àustria
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Dorotea de Württemberg)
Josep d'Àustria
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Dorotea de Württemberg)
Alexandre d'Àustria
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Dorotea de Württemberg) Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Maria Lluïsa de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Clementina d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Maria Anna d'Àustria, Lluís d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Ferran III de Toscana, Rainier d'Àustria, Antoni Víctor d'Àustria, Alexandre Leopold d'Àustria, Carles Lluís d'Àustria, Rodolf d'Àustria, Joan d'Àustria i Maria Amàlia d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
József nádor aláírás 1846.jpg Modifica el valor a Wikidata

Bindenschild Privilegium maius 1512.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 76251337 Modifica el valor a Wikidata

Josep Antoni d'Àustria (Florència, 9 de març de 1776 - Buda, 13 de gener de 1847) va ser arxiduc d'Àustria i palatí del regne d'Hongria durant més de 50 anys, entre 1795 i 1847.

Va néixer el 9 de març de 1776. Va ser el quart fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya.[1][2] Era net de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria per via paterna mentre que per via materna ho era del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia.

En l'àmbit militar va ser mariscal de camp i coronel en cap del segon i dotzè regiment d'hússars de l'exèrcit austríac. Va distingir-se durant les guerres napoleòniques a Alemanya.[2]

El 12 de novembre de 1795 va ser elegit per unanimitat palatí del regne d'Hongria per part del parlament hongarès. Va actuar d'acord amb les instruccions detalles pel seu pare per al seu càrrec, que va ocupar durant més de 50 anys. Va mantenir sempre una posició de mediador entre Hongria i l'emperador, afavorint les finances i l'exèrcit imperial, mentre, alhora, preservava la constitució hongaresa. D'aquesta manera va aconseguir fons per a l'estat, necessaris després de les guerres contra França.[3]

Va ser molt popular a Hongria, gràcies a la promoció de l'agricultura, el comerç i la indústria. tot i que la seva actitud d'equilibri constitucional no agradava a les altes esferes imperials.[3]

Va morir el 13 de gener de 1847 al Palau Imperial de Buda, als 70 anys.[2] El va succeir en el càrrec el seu fill Esteve.[3]

Matrimonis i descendència[modifica]

Casat en primeres núpcies amb la gran duquessa Alexandra de Rússia,[3] filla del tsar Pau I de Rússia i de la princesa Sofia de Württemberg, la parella tan sols tingué una filla:

  • SAI l'arxiduquessa Alexandra d'Àustria, nascuda a Buda el 1801 i morta el mateix any a la ciutat hongaresa.

Una setmana després de la mort de l'arxiduquessa Alexandra moria la gran duquessa com a conseqüència dels problemes originats en el moment del part. L'arxiduc es tornà a casar l'any 1815 amb la princesa Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym,[3] filla del príncep Víctor II d'Anhalt i de la princesa Amàlia de Nassau-Weilburg. La parella tingué un únic fill:

El naixement de l'arxiduc Esteve Francesc produí la mort de la princesa Hermínia tan sols unes hores després del part.

L'any 1819 contreia matrimoni en terceres núcpcies amb la duquessa Maria Dorotea de Württemberg,[3] filla del príncep Lluís Frederic de Württemberg i de la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg. La parella tingué sis fills:

  • SAI l'arxiduquessa Hermínia d'Àustria, nascuda a Buda el 1817 i morta a Viena el 1842.
  • SAI l'arxiduquessa Francesca Maria d'Àustria, nascuda a Buda el 1820 i morta vint dies després a la mateixa ciutat.
  • SAI l'arxiduc Alexandre d'Àustria, nascut a Buda el 1825 i mort a Buda el 1837.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Antoni d'Àustria
  1. «Archduke Joseph of Austria, Palatine of Hungary» (en anglès). British Museum. [Consulta: 2 gener 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Obituary. The Archduke Palatine». The Gentleman's Magazine, vol. 27, 1847, pàg. 305.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Joseph, Anton Johann Erzhg. von Österr. (1776-1847), Palatin» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon. Austrian Centre for Digital Humanities and Cultural Heritage. [Consulta: 2 gener 2022].