Josep Balma
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  |
| Mort | 1800 |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
Josep Balma (Perpinyà ?, segle xvii - Roma?, segle xviii -després del 1702-) va ser un religiós rossellonès.[1]
Biografia[modifica]
Es doctorà en teologia i fou canonge d'Elna. El 1654 va ser elegit rector anual de la universitat de Perpinyà i, al mateix any, feu [2] de visitador del deganat del Vallespir (mentre el bisbat d'Elna era vacant, situació que s'allargà de l'any 1643 al 1668). L'any 1657 el capítol catedralici l'envià a Roma per sol·licitar el nomenament d'un bisbe per a Elna. A la Ciutat Eterna feu la gestió, hi obtingué una renda i s'hi quedà de forma definitiva.
Balma fou amic dels felipons de l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i s'escrigué amb Oleguer de Montserrat i Rufet (fundador el 1673 de l'oratori barceloní i bisbe d'Urgell del 1689 al 1694). De la relació amb aquest s'originà l'intercanvi epistolar que el rossellonès mantingué amb Josep Oriol, que hostatjà el 1678 quan aquest pelegrinà a Roma, i a qui també havia d'acollir en un nou viatge, frustrat, el 1698; el tracte només s'interrompé el 1702 [3] per la mort del sant.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 37-38. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Iglesias i Franch, Narcís «Notes sobre llengua i Església al Rosselló (segles XVII-XVIII)». Estudi General, núm. 22, pàg. 92.
- ↑ Cartes de mossèn Josep Balma a sant Josep Oriol (Vergés i Fons, Tomàs «Els escrits de sant Josep Oriol». Analecta Sacra Tarraconensia, núm. 72, 1999, pàg. 163-277.)
- ↑ «Josep Balma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.