Josep Barbey i Prats

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:34, 17 oct 2016 amb l'última edició de Llumeureka (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Barbey i Prats
Biografia
Naixement1894 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1945 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Activitat
OcupacióJurista i advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista Modifica el valor a Wikidata

Josep Barbey i Prats (Barcelona 1894 - Barcelona 1945) va ser un advocat, economista i polític català.

Biografia

Es doctorà en dret a la Universitat de Barcelona i va treballar com a passant de Jaume Bofill i Mates.[1] Fou escollit Regidor de l'ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista a les eleccions municipals de 1920. De fina sensibilitat artística, va reunir una excel·lent col·lecció de pintura catalana moderna i va presidir la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona encarregada de construir grups escolars. Com a president de la junta municipal d'exposicions d'art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la col·laboració de Joan Estelrich (1920), i a Amsterdam, en col·laboració amb Feliu Elias (1922).

El 1922 participà en la constitució d'Acció Catalana. Membre de la junta del Col·legi d'Advocats de Barcelona, el 1926 fou desterrat a Barbastre per la dictadura de Primo de Rivera. Amb el seu germà Juli Barbey va fundar la "Cía de Industrias Agrícolas". El 1930 fou membre del consell directiu d'Acció Catalana i vicepresident de l'Ateneu Popular d'aquest partit. També fou soci de l'Ateneu Barcelonès i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[2]

Va arribar a ser sotssecretari d'Economia del primer govern de la Segona República Espanyola (1931-1939), essent Ministre d'Economia Lluís Nicolau d'Olwer. Ells dos, juntament amb Ferran Cuito i Canals i Manuel Reventós i Bordoy eren coneguts com "els Quatre d'Infanteria".[3]

Després es va integrar en el Partit Catalanista Republicà. Contribuí econòmicament en la fundació de La Publicitat i dirigí durant molt de temps la seva plana d'Economia i Finances.[4] A la seva mort deixà una gran col·lecció de pintura. El seu enterrament el 29 d'octubre de 1945 fou una manifestació de resistència pacífica.[3]

Bibliografia

Referències

  1. «Josep Barbey i Prats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 114. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  3. 3,0 3,1 Lluís Nicolau d'Olwer, Ferran Cuito i Canals. Epistolari de l'exili francès, 1941-1946, 2003, p. 223. 
  4. Lluís Nicolau d'Olwer en fa un retrat a Caliu, pàg. 97 i 98.