Josep Benet i Morell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Benet i Morell
Josep Benet i Morell portrait.jpg
 Senador per Barcelona
Escudo del Senado de España.svg
15 de juny de 1977 – 31 d'agost de 1982
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 d'abril de 1980 – 20 de març de 1984
← -
- →
President Jordi Pujol i Soley
Dades biogràfiques
Naixement 14 d'abril de 1920
Cervera
Mort 25 de març de 2008(2008-03-25) (als 87 anys)
Sant Cugat del Vallès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Religió Catòlica
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Advocat, i polític
Partit polític

Independent a la coalició "Entesa dels Catalans" 1977-1979

Independent pel PSUC a la coalició "Entesa dels Catalans" 1979-1982

Independent pel PSUC al Parlament de Catalunya 1980-1984
Premis Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Premi Lletra d'Or
Modifica dades a Wikidata

Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 25 de març de 2008).

Va ser un polític, historiador i editor català. Format a l'Escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i va pertànyer a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Una de les figures més destacades del catalanisme polític. Com a parlamentari fou membre de la Comissió dels Vint que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tingué una infància de formació a l'Escolania de Montserrat, fins als 14 anys. Després d'una breu escolarització a l'Acadèmia Ramon Llull, Jesuïtes de Sarrià, la sublevació militar, amb la Guerra Civil que provocà, li interrompé els estudis i el 1938 fou mobilitzat i s'incorporà al front en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà. Acabada la guerra va haver de repetir el servei militar, com tots els barons de lleves mobilitzables, d'acord amb els decrets que anul·laven els servei prestat sota la República. Desmobilitzat per ser fill de vídua, va poder intentar reiniciar els estudis.

Cap a l'any 1942 compagina la seva formació amb el seu bàsic propòsit de refer el teixit cultural de País.

Rebent la Medalla d'Or de la Generalitat de mans del President Pujol (2000)

L'any 1961 rebé el Premi Joan Maragall de l'Institut d'Estudis Catalans; el 1996, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural, i el 2000, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

L'any 2000 Josep Benet i la seva muller, Florència Ventura, van cedir a la Generalitat de Catalunya llur fons bibliogràfic i documental, amb prop de 8.000 volums, i tota la producció intel·lectual de Benet.[1]

Benet morí el 25 de març de 2008 a Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental), als 87 anys.[2][1]

Activitat social[modifica | modifica el codi]

Durant els primers anys de la dictadura franquista, mentre estudiava a la universitat, esdevingué un dels lluitadors més actius en favor de la democràcia i el catalanisme a través del Front Universitari de Catalunya.

Milità durant un breu període a la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i fou un dels promotors de la revista Serra d'Or. Posteriorment participà activament en diversos actes de resistència antifranquista: la vaga de tramvies (1951), l'afer Galinsoga (1960) i la campanya Volem bisbes catalans (1967), entre d'altres. L'any 1971 contribuí a fundar l'Assemblea de Catalunya i en formà part com a membre independent, en reconeixement a la seva dedicació i esforç en la defensa dels represaliats del franquisme.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

A les eleccions generals de l'any 1977 fou elegit senador per l'Entesa dels Catalans i fou un dels parlamentaris membres de la Comissió dels Vint que l'any 1978, al parador de Sau, a les Masies de Roda (Osona), redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. A les eleccions generals de 1979 fou reelegit senador en representació altra vegada de l'Entesa, aquest cop amb el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Abandonà el Senat espanyol l'any 1982.

L'any 1980 fou cap de llista en les eleccions al Parlament de Catalunya pel PSUC i en fou elegit diputat. Des de l'any 1984, que abandonà el seu escó al Parlament, fins al 2000, fou director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

Activitat literària[modifica | modifica el codi]

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, ha publicat, entre altres, les obres següents:

  • 1964: Maragall i Setmana Tràgica, premi Lletra d'Or
  • 1968: El Doctor Torras i Bages en el marc del seu temps
  • 1973: Catalunya sota el règim franquista
  • 1990: Exili i mort del president Companys
  • 1992: El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988)
  • 1995: L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya
  • 1998: La mort del president Companys
  • 1999: Carles Rahola, afusellat
  • 2003: Escrits en defensa pròpia
  • 2003: Domènec Latorre, afusellat per catalanista
  • 2008: De l'esperança a la desfeta (1920-1939) (primer volum de memòries, presentat la setmana abans de morir)
  • 2008: El meu jurament de 1939[3]
  • 2008: Joan Peiró, afusellat"[4]
  • 2009: Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat"[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Benet i Morell Modifica l'enllaç a Wikidata