Josep Benet i Morell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Benet i Morell
Josep Benet i Morell portrait.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Josep Benet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 1920 Modifica el valor a Wikidata
Cervera (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 2008 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Sant Andreu (Barcelona), número 13, departament 1, grup lateral dret 
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
juliol 1983 – 20 març 1984 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
30 juliol 1980 – juliol 1983
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 30 juliol 1980
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
1r març 1979 – 31 agost 1982 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 26 març 1979 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona . llicenciatura en Dret (–1945) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador, empresari, polític, advocat i editor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enCatalanisme i moviment obrer a Espanya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 25 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català. Format a l'Escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i va pertànyer a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Una de les figures més destacades del catalanisme polític. Com a parlamentari fou membre de la Comissió dels Vint que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Biografia[modifica]

Fill de Pau Benet i Camps, mort tràgicament l'any 1935,[1] natural de Puigverd d'Agramunt i de Cecília Morell i Segura.[2][3]Tingué una infància de formació a l'Escolania de Montserrat, fins als 14 anys. Després d'una breu escolarització a l'Acadèmia Ramon Llull, Jesuïtes de Sarrià, la sublevació militar, amb la Guerra Civil que provocà, li interrompé els estudis i el 1938 fou mobilitzat i s'incorporà al front en la Guerra Civil espanyola en el bàndol republicà. Acabada la guerra va haver de repetir el servei militar, com tots els varons de lleves mobilitzables, d'acord amb els decrets que anul·laven els servei prestat sota la República. Desmobilitzat per ser fill de vídua, va poder intentar reiniciar els estudis.

Cap a l'any 1942 compagina la seva formació amb el seu bàsic propòsit de refer el teixit cultural de País.

L'any 1961 rebé el Premi Joan Maragall de l'Institut d'Estudis Catalans; el 1996, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural, i el 2000, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

L'any 2000 Josep Benet i la seva muller, Florència Ventura i Monteys, van cedir a la Generalitat de Catalunya llur fons bibliogràfic i documental, amb prop de 8.000 volums, i tota la producció intel·lectual de Benet.[4]

Benet morí el 25 de març de 2008 a Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental), als 87 anys, va ser enterrat al Cementiri de Sant Andreu a Barcelona.[4][5]

Activitat social[modifica]

Durant els primers anys de la dictadura franquista, mentre estudiava a la universitat, esdevingué un dels lluitadors més actius en favor de la democràcia i el catalanisme a través del Front Universitari de Catalunya.

Milità durant un breu període a la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i fou un dels promotors de la revista Serra d'Or i de la discogràfica Edigsa. Posteriorment participà activament en diversos actes de resistència antifranquista: la vaga de tramvies (1951), l'afer Galinsoga (1960) i la campanya Volem bisbes catalans (1967), entre d'altres. L'any 1971 contribuí a fundar l'Assemblea de Catalunya i en formà part com a membre independent, en reconeixement a la seva dedicació i esforç en la defensa dels represaliats del franquisme. Fou un dels principals promotors i responsables de les Edicions Catalanes de París.[6]

Activitat política[modifica]

Rebent la Medalla d'Or de la Generalitat de mans del President Pujol (2000)

En les eleccions generals de l'any 1977 fou elegit senador per l'Entesa dels Catalans i fou un dels parlamentaris membres de la Comissió dels Vint que l'any 1978, al parador de Sau, a les Masies de Roda (Osona), redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

En les eleccions generals de 1979 fou reelegit senador en representació de la candidatura Per l'Entesa, aquest cop amb el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Abandonà el Senat espanyol l'any 1982.

L'any 1980 fou cap de llista en les eleccions al Parlament de Catalunya pel PSUC i en fou elegit diputat. Des de l'any 1984, que abandonà el seu escó al Parlament, fins al 2000, fou director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

Durant anys, mantingué una actitud crítica envers l'actuació política del president Tarradellas, al qual retreia un posicionament mesell i interessat respecte el govern de l'Estat durant els anys del restabliment de la Generalitat.

Al llarg de la seva trajectòria política, Benet es distingí tothora per la defensa del catalanisme i del republicanisme. Centrà així mateix bona part de la seva tasca historiogràfica en la documentació acreditativa de la persecució política històrica de la llengua catalana i del genocidi cultural que ell considerava que s'havia comès en diversos moments històrics.

Activitat historiogràfica[modifica]

Especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i xx, és autor, entre altres, de les obres següents:

  • 1964: Maragall i la Setmana Tràgica, premi Lletra d'Or
  • 1968: El Doctor Torras i Bages en el marc del seu temps
  • 1973: Catalunya sota el règim franquista
  • 1990: Exili i mort del president Companys
  • 1992: El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988)
  • 1995: L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya
  • 1998: La mort del president Companys
  • 1999: Carles Rahola, afusellat
  • 2003: Escrits en defensa pròpia
  • 2003: Domènec Latorre, afusellat per catalanista
  • 2008: De l'esperança a la desfeta (1920-1939) (primer volum de memòries, presentat la setmana abans de morir)
  • 2008: El meu jurament de 1939[7]
  • 2008: Joan Peiró, afusellat[8]
  • 2009: Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat[9]

Referències[modifica]

  1. «Sangriento suceso en Cervera». La Vanguardia, 20-11-1935, pàg. 8.
  2. «..por el óbito de doña Cecilia Morell Segura, madre de...». Gaseta municipal de Barcelona: Any 65, Núm. 28 (10 oct. 1978), 10-10-1978, pàg. 2.
  3. «Fons ANC1-244-T-1. Josep Benet». Arxiu Nacional de Catalunya, 1920-1950. [Consulta: 14 abril 2020].
  4. 4,0 4,1 Mor Josep Benet als 88 anys, Avui, 25 de març 2008 (data d'accés: 01-06-08).
  5. Es mor l'historiador i polític Josep Benet, figura clau de la resistència i la transició, Vilaweb, 25 de març 2008 (data d'accés: 01-06-08).
  6. Amat 2014, p. 65 i ss.
  7. Ressenya del llibre "El meu jurament de 1939"
  8. Ressenya del llibre "Joan Peiró, afusellat"
  9. Ressenya del llibre "Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat"

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Benet i Morell