Josep Bertran i Musitu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Bertran i Musitu
José Bertrán y Musitu.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Bertran y Musitu Modifica el valor a Wikidata
1875 Modifica el valor a Wikidata
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1957 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Sant Gervasi (Barcelona) 
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
8 de març de 1922 – 1 d'abril de 1922
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de setembre de 1905 – 15 de setembre de 1923
- →
CircumscripcióVilanova i la Geltrú
Activitat
OcupacióAdvocat
PartitLliga Regionalista
Família
FillsFelip Bertran i Güell Modifica el valor a Wikidata
ParentsDomènec Sert i Badia (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català. Junt amb Francesc Cambó fou fundador i dirigent de la Lliga Regionalista; ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII i un dels espies del bàndol franquista al sud de França durant la Guerra Civil.

Biografia[modifica]

Fill del jurisconsult i historiador Felip Bertran i d'Amat (Barcelona 1835-1911) i d'Elisa Musitu i Garcia-Navarro (Barcelona, 1843-1891),[1] que provenia d'una família d'origen basc. Tot i això, els avis per part materna eren Ramon Musitu Worster, natural de Cartagena i l’avia que pertanyia a la noblesa austríaca (barons de Worster). En Josep Bertran tenia tres germans i cinc germanes. El germà gran, Ramon, morí de malaltia greu. Els dos germans petits, moriren per la grip del 1918. La família romangué a Montpeller per operar en Ramon, durant aquella estança va néixer en Josep que esdevingué l'hereu. La família tenia la casa pairal al Putxet, on s'establí a la segona meitat del XIX fugint de la pesta. Considerada la torre més important de tot Sant Gervasi fou requisada pel POUM durant la Guerra Civil.[2]

Va estar casat amb Maria Cristina Güell i López.[3][4] Antic carlista, després de militar a la Unió Regionalista serà un dels fundadors de la Lliga Regionalista, formació política amb la qual participarà en les eleccions celebrades entre 1905 i 1923 obtenint en totes elles acta de diputat per la circumscripció de Barcelona. Cap del sometent de Barcelona el 1919. Fou un dels organitzadors del pistolerisme, promogut per la patronal catalana, que va patir Barcelona en els anys previs a la dictadura del general Primo de Rivera. Va ser ministre de Gràcia i Justícia entre el 8 de març i l'1 d'abril de 1922 en un gabinet presidit per José Sánchez Guerra.[5] En produir-se l'aixecament militar contra la II República, es va alinear amb els sollevats organitzant el 1936, des de Biarritz, el servei d'espionatge franquista a Catalunya que, des de desembre de 1936 a febrer de 1938, es va denominar Servicio de Información de la Frontera del Nordeste de España (SIFNE)[6] i més tard, en unificar-se amb el Servicio de Información Nacional (SIN), per a tot el bàndol sollevat, es va denominar Servicio de Información y Policía Militar (SIPM).

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Portavella, pàg. 148
  2. Ribas, Frederic. Retrat d'una elit catalanista. Editorial Sunya, p. 51 - 53. ISBN 978-84-612-7901-2. 
  3. Portavella, pàg. 70
  4. Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1900, número de registre 2076. En la inscripció Cristina apareix amb el nom de Maria de la Concepció.
  5. Josep Grau. La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 310–. ISBN 9788484157687 [Consulta: 7 març 2011]. 
  6. Benet, Josep. Comissió d'Homenatge a Josep Benet i Morell. Miscel·lània d'homenatge a Josep Benet. L'Abadia de Montserrat, 1991, p. 502. ISBN 9788478262687 [Consulta: 7 març 2011]. 

Bibliografia[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
José Francos Rodríguez
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

(març-abril) 1922
Succeït per:
Mariano Ordóñez García