Josep Bonaparte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep I d'Espanya
Rei d'Espanya
Josep Bonaparte

Josep I d'Espanya
Regne
6 de juny de 180811 de desembre de 1813
Precedit per Ferran VII
Succeït per Ferran VII

Naixement 7-01-1768
Corte, (Còrsega)
Defunció 21-07-1844
Florència, Toscana
Consort Julia Clary
Casa Reial Casa de Bonaparte
Pare Carlo Buonaparte
Mare Maria Leticia Ramolino

Grand Coat of Arms of Joseph Bonaparte as King of Spain.svg

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Germà gran del futur emperador Napoleó Bonaparte, nasqué el 7 de gener de 1768. Es va casar amb Julie Clary, filla d'un comerciant de Marsella, el 1749 i va tenir tres filles, de les quals tan sols en van sobreviure dues: Zenaida i Carlota.

Guerres napoleòniques i Rei de Nàpols[modifica | modifica el codi]

Va estudiar lleis a Pisa i el 1796 va prendre part en la campanya de Napoleó a Itàlia. A l'any següent, durant la Primera República Francesa, va actuar com diplomàtic, primer a la cort de Parma i després a Roma. Va ser membre del Consell dels Cinc-cents, l'òrgan legislatiu inferior en l'època del Directori francès, el 1798. Durant les Guerres napoleòniques va actuar com enviat del seu germà i va signar tractats amb Estats Units, Àustria, Gran Bretanya i el Vaticà. Des de 1806 fins al 1808, Josep Bonaparte va governar el regne de Nàpols per nomenament del seu germà. Aquell any Josep I renuncià al tron napolità, que recaigué en mans del seu gendre Joachim Murat, per accedir al tron espanyol.

Rei d'Espanya[modifica | modifica el codi]

El 6 de juliol de 1808, el seu germà el va nomenar rei d'Espanya. La seva arribada a Madrid va ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques.

Va promulgar la Constitució de Baiona en un intent de guanyar-se el suport dels il·lustrats espanyols, anomenats en aquells moments afrancesats, sense assolir fer triomfar el programa reformista del seu govern. El fet que fos imposat per l'invasor així com les seves mesures liberals i il·lustrades va topar amb l'hostilitat popular i li van alienar el suport del poble espanyol, fins i tot de molts dels propis il·lustrats.

Josep va haver de fugir davant la derrota de les tropes franceses a la batalla de Bailén. La intervenció del propi Emperador Bonaparte, juntament amb el gruix del seu exèrcit, va aconseguir que pogués establir el seu govern a la capital.

Caricatura en relació al sobrenom del monarcaPepe Botella, per la seva afició al vi. Tot i això, fons històriques asseguren que era abstemi.

Després de la derrota en la batalla dels Arapiles, el 22 de juliol de 1812, va abandonar Madrid per a anar cap a França; al seu pas per Vitòria, va ser atrapat per les tropes del duc de Wellington que van derrotar el seu exèrcit. Va sortir d'Espanya definitivament el 13 de juny de 1813 sense el seu valuós "equipatge", que consistia en les joies de la corona espanyola i obres d'art, per a refugiar-se a França, on va romandre fins a la caiguda del seu germà petit, Napoleó Bonaparte.

Es va traslladar llavors a Estats Units, on es va construir una mansió a Point Breeze, prop de Filadèlfia, luxosament moblada i amb una impressionant col·lecció de llibres rars i obres d'art; va residir allí, sense la companyia de la seva dona, que cuidava dels seus fills a Europa, però amb una amant nord-americana, amb el títol de comte de Survilliers, entregat a obres de beneficència i a protegir els partidaris del seu germà emigrats per mitjà de la Maçoneria fins al 1841, quan va rebre autorització per a instal·lar-se a la ciutat de Florència. Va morir en aquesta ciutat el 1844 però el seu cos va ser enterrat a París a la cripta dels Invàlids.

Moneda[modifica | modifica el codi]

Moneda espanyola de 80 rals acunyada en 1812 durant el regnat de Josep Napoleó Bonaparte.

Josep I va manar encunyar durant el seu regnat dos sistemes monetaris paral·lels basats en el ral com unitat monetària, però amb dos valors diferents: el ral espanyol tradicional i el «ral de billó», amb una equivalència de 2,5 rals de billó per cada ral tradicional.[1]

Josep I només va encunyar peces de 8 morabatins de bronze i 8 rals de plata. Amb la denominació expressada en rals de billó, José Bonaparte va encunyar peces de 8 morabatins en bronze, 1, 2, 4, 10 i 20 rals en plata i 80 i 320 rals d'or.[2]



Precedit per:
Ferran I
Rei de Nàpols
18061808
Succeït per:
Joachim Murat
Precedit per:
Ferran VII
Rei d'Espanya

Senyal Reial de Josep I
18081813

Succeït per:
Ferran VII


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. González Santirso, Cipriano. Notizias de un peregrino de Oviedo a Covadonga, 1759, 1"..En principios del siglo XIX, con el rey José Bonaparte, se introdujo como base de la moneda de plata el "real de vellón" , que valía la mitad de "un real de plata", con lo cual la "peseta", pasó a contener "cuatro reales.." [Consulta: 24 febrer 2013]. 
  2. Mateu y Llopis, Felipe. La moneda española (en castellà). Editorial Alberto Martín, 1946, p. 275. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Bonaparte