Josep Bru i Jardí
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1893 Tivissa (Ribera d'Ebre) |
| Mort | 6 abril 1983 (90 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
| Família | |
| Germans | Lluís Bru i Jardí |
Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983) fou un periodista i polític carlista català.
Des que era jove col·laborà en diversos diaris tradicionalistes, sent secretari de redacció de La Trinchera (1912-1915), redactor i director d'El Correo de Lérida (1915-17) i redactor d'El Correo Catalán (1917-1927).[1]
El novembre de 1917 Bru va participar en lo Congrés de Joves tradicionalistes catalans al Círcol Tradicionalista de Barcelona amb Vicenç Carbó, Francesc Aizcorbe, Joan Baptista Roca, Àngel Marquès, Pere Roma i Bernardí Ramonell.[2] Este congrés, organitzat amb lo propòsit de reorganitzar el tradicionalisme català i revisar-ne el seu programa, va ser criticat pels periòdics afectes a Mella com El Norte de Girona, que el va acusar de fer maneigs per a afavorir l'aliança amb la Lliga Regionalista i trencar la unitat del partit,[3] un any abans que fossen los dirigents mellistes qui finalment se'n separessen.
Fou membre de la Confederació Regional de Catalunya dels Sindicats Lliures[4] i vicepresident del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona. Lo novembre del 1927 va presidir a Madrid lo III Congrés de la Confederació de Sindicats Lliures al saló d'actes de la societat mercantil «La Única».[5] L'any 1928 lo govern d'Espanya de la Dictadura de Primo de Rivera el nomenà assembleista com a representant de la vida nacional.[6]
Instaurada la Segona República Espanyola, l'any 1932 va adquirir el Correo de Tortosa i en fou director fins al 1936.[7] El 1934 substituí Tomàs Caylà i Grau com a cap províncial de la Comunió Tradicionalista a Tarragona.[1][8] Participà en la revolta contra la República del 18 de juliol i va formar part de la comissió carlista d'Afers per a Catalunya.[1] Va fugir a la zona revoltada i participà en la patrocinadora que constituí a Pamplona el Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Va ser un dels vuit catalans que van actuar com a testimoni contra Manuel Carrasco i Formiguera en lo consell de guerra que se li va fer a Burgos l'any 1938,[1] tot i que després va dir que la seva execució havia sigut un «terrible error polític».[9]
Després de la guerra fou lo primer soci fundador de l'Associació de la Premsa de Barcelona i redactor en cap de Diario de Barcelona fins a la seua jubilació el 1961.[10] Dins del carlisme va ser, juntament amb Pere Roma i d'altres, un dels principals representants a Catalunya del corrent carlooctavista, que defensava els drets de Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó a la corona d'Espanya.[11]
Com a funcionari municipal, Josep Bru va ser sotsdirector en cap negociat d'Estadística Administrativa i sotsdirector de l'Institut Municipal d'Estadística. Va rebre la Medalla d'Argent de la Ciutat de Barcelona i era comendador de l'Orde d'Isabel la Catòlica. En morir, la seua família va rebre el condol del president de la Generalitat Jordi Pujol, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i el president de l'Associació de la Premsa de Barcelona Roger Jiménez.[12]
Lo seu germà, Lluís Bru i Jardí, fou diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya durant la Segona República.[12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Saura, Víctor. Carlins, capellans, cotoners i convergents: història d'"El Correo Catalán" (1876-1985). Diputació de Barcelona, 1998, p. 33.
- ↑ «Coses del partit: Congrés de Joves tradicionalistes catalans». L'Amic del Poble, 24-11-1917, pàg. 1.
- ↑ «¡Ja hi som!». L'Amic del Poble, 24-11-1917, pàg. 1.
- ↑ Fabre i Fornaguera, Jaume. La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar, 2003, p. 245. ISBN 84-688-1007-X.
- ↑ «III Congreso de la Confederación de Sindicatos Libres». La Nación, 11-11-1927, pàg. 8.
- ↑ «Histórico de diputados 1810-1977: Bru y Jardí, José».
- ↑ «El periodista barcelonés D. José Bru Jardí, director propietario de «El Correo de Tortosa»». Correo de Tortosa, 24-10-1932.
- ↑ «Vida local». Correo de Tortosa, 27-06-1936.
- ↑ Hernández, Tomás «Bru Jardí y Carrasco i Formiguera». La Vanguardia, 07-04-1995, pàg. 22.
- ↑ «Necrológicas: José Bru Jardí». ABC, 07-04-1983.
- ↑ El franquisme a Catalunya (1939-1977). Volum 3: La immigració, el desarrollismo i la resistència cultural (1959-1968). Edicions 62, 2006, p. 114. ISBN 84-297-5574-8.
- ↑ 12,0 12,1 «José Bru Jardí, periodista». El País, 07-04-1983.
Bibliografia[modifica]
- Periodista de trinxera. Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893-Barcelona, 1983). Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2020. ISBN 9788493767921.