Josep Cardona i Furró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Cardona i Furró
Biografia
Naixement1878 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1922 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Moià Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
A Àngel Guimerà, a la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona

Josep Cardona i Furró (Barcelona, 1878 - Moià, 23 d'octubre de 1922) fou un escultor català deixeble de l'escultor Manel Fuxà i Leal, estudià pintura, escultura i gravat a l'escola de Belles Arts de la Llotja, on coincidí amb Pablo Picasso -que el retratà més d'un cop- i compartiren taller al carrer Escudellers Blancs de Barcelona. Fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, almenys des de 1897, i del Reial Cercle Artístic de Barcelona.[1] Va realitzar estades a París, centre artístic del moment que va esdevenir visita obligada per conèixer la modernitat imperant. També va treballar a l’Argentina, on realitzà estàtues monumentals, i a Madrid.

Bé que va fer temes de gitanes, la seva gran aportació varen ser retrats de cos sencer i petit format de personatges, executats amb una vibració impressionista, possiblement influïda per Pavel Trubetskoy, escultor italià d'origen rus seguidor de Rodin. Va fer-ne una exposició monogràfica el maig-juny de 1909 a la sala Fayans Català de Barcelona.

Entre els personatges que retratà hi ha Àngel Guimerà -molts anys després l'estatueta fou ampliada per Josep Maria Codina Corona i esdevingué el monument que Barcelona té dedicat al dramaturg-, el Comte de Güell, Eliseu Meifrèn, Josep Pin i Soler, Ramon Picó i Campamar, Enric Morera o Josep Bertran i Musitu.

A Ferrer i Guàrdia, al recinte Mundet de Barcelona

Els retrats de Josep Cardona, són de gust impressionista, quasi improvisat, amb unes línies fugaces, senzilles però no mancades d'elegància, que plasmen a la perfecció els trets del personatge, conservant el seu aire peculiar, la seva personalitat.[2] La seva obra, en tractar-se en gran part d'escultures en petit format, fa que moltes d'elles es trobin en col·leccions particulars o simplement en el domicili d’algun descendent de la persona que la va encarregar, com va ser el cas del bust a Ferrer i Guàrdia, que el conservava una família de Calafell, com a herència d'un avantpassat mestre, de la que la que se'n va fer una còpia el 2002, que es va col·locar al recinte Mundet de Barcelona.

A la Fundació Rafael Masó de Girona es pot contemplar l'escultura La dida datada entorn del 1915.[3]

El 1923 als magatzems El Siglo de Barcelona li fou dedicada una exposició pòstuma d'homenatge.

Referències[modifica]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 61. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  2. López Pérez, Fàtima; López Piqueras, M. Àngels «L’escultor Josep Cardona i Furró». LOCVS AMŒNVS. Universitat Autònoma de Barcelona, 2015.
  3. Domènech i Vives, Ignasi. Els Masó: artistes i col·leccionistes. Girona: Úrsula Llibres, juny 2017, p. 170. ISBN 978-84-946417-1-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Cardona i Furró